L’economia col·laborativa, una nova manera de viure en la quotidianitat
Contínuament se'ns advertix del perill de les noves tecnologies (...) Encara que l'economia col·laborativa no és invent nou (...) Però… estan tots d'acord? (...) Els taxistes acaben de tombar l'aplicació Uber recentment a Espanya
Contínuament se’ns advertix del perill de les noves tecnologies però elles, a part de ser un mitjà de recopilació d’informació i intrusió en la privacitat també suposen una revolució. Un smartphone significa una nova manera d’entendre l’economia, els negocis, la nostra vida.
Efectivament, alguna cosa revolucionària està passant. Per tot el món, un moviment global de ciutadans està construint una nova manera d’entendre l’economia, un enfocament basat a compartir les nostres coses: la societat col·laborativa.
Encara que l’economia col·laborativa no és invent nou ni de bon tros sí que és cert que la crisi mundial viscuda li ha donat ales. La crisi va afectar especialment les expectatives laborals de tota una generació excel·lentment preparada, una generació que es troba en una situació de desocupació, en la que no poden comprar una casa i no poden comprar un cotxe…però sí que tenen internet. No tenen la propietat, però sí l’accés. Trenquen les normes que regixen el nostre enteniment de l’economia i generen un nou enfocament, l’economia d’accés. L’economia de propietat els pareix el passat. Ja no volen el cotxe, volen el mòbil.
una nova manera d’entendre l’economia, un enfocament basat a compartir les nostres coses: la societat col·laborativa.”
Així que ara la gent es connecta a través de la tecnologia i establix comunitats d’interessos. Els membres de la comunitat, amb els que compartim les nostres coses, són els nostres iguals, i en comunitats virtuals la confiança és la moneda de canvi i la intermediació amb empreses tradicionals pràcticament desapareix. Ara la tecnologia ens oferix prou informació sobre un desconegut com per a poder saber si és de la nostra comunitat i si podem confiar en ell. La reputació digital és fonamental en un món on la immediatesa i la confiança són primordials.
Estes comunitats es comuniquen entorn a plataformes online que connecten als nous consumidors, els denominats prosumidors, ciutadans que produïxen i consumixen, baix demanda. Junta a persones que necessiten estalviar amb aquelles que necessiten uns pocs diners. Estos ingressos han permés a milions de ciutadans sortejar la crisi en tot el món.
Però… estan tots d’acord? Si analitzem l’evolució de l’economia col·laborativa, esta ha suposat una autèntica revolució digital per a nombroses empreses. Els hotels i els sistemes tradicionals de transport es troben asfixiats per una hiperregulació i per una elevada imposició fiscal que els impedix competir en igualtat de condicions. Els taxistes acaben de tombar l’aplicació Uber recentment a Espanya. I els hotels no ho porten millor perquè cada vegada més persones intercanvien sa casa o una habitació en ella.
No obstant això, plataformes com Uber o Bla,bla car no funcionen com una empresa. Esta última té clients, en canvi les aplicacions són comunitats de persones amb interessos comuns. En compte d’oferir garanties les comunitats d’usuaris oferixen confiança i una descentralització interessant.
Així que ens trobem davant de la situació que les empreses estan regulades però l’economia col·laborativa, no, la qual cosa suposa un clar desavantatge. En este cas regulem estes aplicacions però… com? Aplicacions que transcendixen fronteres i que no suposen lucre, només compartir gastos. Un repte difícil però també ple d’oportunitats.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi