El dia en què va morir la política
per Jordi Santonja Ferrando
Don Mc Lean va compondre una cançó molt famosa «American Pie», en ella canta el dia en què va morir la música, fa referència a l’accident aeri on van morir Buddy Holy, Richie Valens, The Big Bopper.
El passat 9 de novembre Donald Trump guanya les eleccions als Estats Units, no sé si dir per accident però és sens dubtes una catàstrofe per a la política. Trump és un milionari feixista que ha guanyat «democràticament» les eleccions al país més poderós del món.
En una entrevista de l’any 98, a la revista «People», Trump va dir que si alguna vegada es presentava a polític, ho faria pel partit republicà perquè els seus votants eren els més ignorants i es creien tot el que deien les notícies de la cadena «Fox».
Jordi Santonja./
Del crac econòmic de 1929 van sorgir el feixisme i els seus monstres Hitler, Mussolini, Franco. D’aquesta crisi del 2008 ja tenim a Trump, els ultranacionalistes d’UKIP que ja van triomfar amb el brexit del Regne Unit, a Europa Central a països com Polònia, Hongria que estan expulsant als refugiats i blinden les seues fronteres. Després vindran Le Pen a França? Holanda, Alemanya, Àustria també compten amb partits ultraconservadors amb força opcions d’augmentar els seus resultats electorals.
Trump és un corredor de fons; ha guanyat a 16 rivals en les primàries del seu partit, ha estat repudiat per dirigents republicans, no ha comptat amb el supor públic de cap personatge famós, les enquestes en contra, la seua campanya va recaptar menys diners que la de Hillary, pràcticament tot en contra menys els votants.
Clar que per a guanyar també han d’errar els teus rivals. El partit demòcrata va apostar descaradament per Hillary Clinton i el seu rival a les primàries Berni Sanders no va poder amb l’aparell del partit i va perdre. Berni sí que tenia un discurs de classe obrera, il·lusionant, d’esquerres. Clinton va voler combatre l’extrema dreta de Trump amb un discurs de dretes.
Els efectes dels tractats de lliure comerç amb Mèxic i Canada, han sigut desolador als EUA; tancament d’empreses, treballadors a l’atur, camperols arruïnats que no poden vendre les seues collites… Ací és on Trump ha tret molts vots. Clinton representava als qui havien signat aquest tractat. De fet Trump ha guanyat al cinturó industrial americà, estats industrials que votaven al partit demòcrata. Ha aconseguit que el treballador blanc castige al partit demòcrata i el vote massivament a ell.
en un país fruit de la immigració, i que avui en dia tinga amplies comunitats llatines, afroamericanes, xineses … triomfe un discurs tan racista com el de Trump.”
Resulta difícil entendre que en un país fruit de la immigració, i que avui en dia tinga amplies comunitats llatines, afroamericanes, xineses … triomfe un discurs tan racista com el de Trump. També resulta difícil que un home declaradament masclista guanye a una candidata Hillary que no va saber emocionar a les dones, com si va fer Obama mobilitzant a la comunitat afroamericana per a guanyar dues eleccions.
Un multimilionari fill de multimilionari, pot governar un país amb tants pobres? Quan anuncia que eliminarà el precari «Obamacare», un intent de millorar la assistència medica a les persones amb menys recursos. La seua política és ultraliberal i no contempla cap mesura per a crear una societat més justa, és més, ataca a l’actual estat federal perquè gasta molts recursos en ajudar als afroamericans i minories ètniques.
Trump ha trencat a l’electorat nord-americà en dos, ha guanyat per pocs vots, amb el suport dels blancs desencantats amb el sistema, ell que ha fet un discurs antisistema, quan ell és part del sistema, un multimilionari del sector més corrupte i especulatiu que hi ha, l’immobiliari. Ara aquesta persona serà el President dels Estats Dividits d’Americà.
A la primera contra-revolució conservadora als anys 80 l’objectiu va ser acabar amb el «fantasma del comunisme», les organitzacions sindicals i es van posar en marxa les privatitzacions dels serveis públics. La segona contra-revolució de la dreta als anys 90 va ser la globalització del capital i la desregulació del mercat financer. Ara la tercera fase d’aquesta contra-revolució és directament criminalitzar els més desafavorits, dones, refugiats, immigrants… Atacar i senyalar com un problema aquesta part de la societat, és molt perillós.
És urgent fer la nostra revolució.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi