lasarga subscriute elgrat

Representació teatral del Tirant lo Blanc al Pare Vitòria

• El professor Jordi Botella i els seus 13 alumnes de l’assignatura Arts Escèniques i Dansa de quart d'ESO del Pare Vitòria, van decidir interpretar davant el públic algunes escenes del Tirant lo Blanc.

Com cada any, el dia de les Lletres Valencianes un centre educatiu d’Alcoi acull als estudiants de la ciutat per a realitzar una lectura col·lectiva d’una de les obres mestres de la literatura universal valenciana: el Tirant lo Blanc.

Enguany el centre encarregat de la promoció de l’obra de Joanot Martorell ha sigut l’IES Pare Vitòria. Com que l’obra original del Tirant lo Blanc és una obra massa extensa perquè la lligen els alumnes de secundària, la lectura que es realitza és una adaptació de l’original.

Va eixir tot molt bé: l’experiència ha sigut molt satisfactòria”.

Però aquesta vegada, una sorpresa esperava als assistents de l’acte. El professor Jordi Botella i els seus 13 alumnes de l’assignatura Arts Escèniques i Dansa de quart d’ESO del Pare Vitòria, van decidir interpretar davant el públic algunes escenes de l’obra.

La idea va ser, comenta el professor Jordi Botella, la de “muntar alguna cosa que es compagine amb el protocol del dia i que la gent se’n vaja després no a soles amb el sabor de la lectura”.

Per a aconseguir-ho, aquest nou grup de teatre ha estat dedicant més de 3 hores setmanals a la preparació de la representació des de principi de curs. Perquè, a més de llegir l’obra, analitzar i elegir els personatges, estudiar els diàlegs, pensar la posada en escena, preparar i assajar la representació, cal tindre algunes nocions bàsiques de la teoria del teatre.

Però també, per a fer la primera representació teatral davant d’un públic, cal preparar-se mentalment per a no tindre nervis, per a saber reaccionar a possibles imprevistos, per a dominar les mirades del públic, per a tindre uns moviments vius…

Al final va ser com una espècie de teatre ambulant”.

A més a més, capacitar-se per a una representació teatral implica també saber coordinar-se amb el grup, respectar i ajudar als companys: generar un benestar de grup. En aquest sentit, la resposta dels alumnes, segons el professor, ha sigut molt bona: “el grup té certa habilitat teatral, i de fet moltes coses de la representació han sigut propostes seues”.

Tal com comenta el professor, “era arriscat perquè fer una representació en viu, sense teatre, i amb un públic que no controlàvem, no dóna garanties d’èxit. Però al final va eixir tot molt bé: l’experiència ha sigut molt satisfactòria”.

No es tractava de realitzar una escenificació fidel a l’obra originalsinó el que voliem era trencar una miqueta les normes. Per exemple, qui feia de rei era una xica. Van començar per l’escena final i van acabar amb el començament. Hi havia alumnes que doblegaven papers. Vam aprofitar l’espai dels corredors de l’institut, el vestuari eren els serveis. Al final va ser com una espècie de teatre ambulant”.

Una de les preocupacions del grup era la imprevissible actitud del públic, com reaccionaria la gent al veure la representació? Perquè els actors han de desenvolupar-se en funció de com reacciona el públic i de la seua actitud.

cal que els alumnes tinguen certa predisposició”.

En aquest sentit, els organitzadors comenten que al principi es van veure una mica desbordats perquè va vindre molt més públic del que esperaven. De fet, va haver-hi més públic del que cabia a les instal·lacions.

El públic va ser finalment molt nombrós, més de l’esperat. I això imposa, perquè no saps en quina actitud estarà, si li agradarà l’obra o no, si s’avorrirà o no, si respectarà als actors o no… No va haver-hi pànic, però sí respecte. Al final, tan sols són cinc minuts de representació, però cinc minuts molt intensos”.

Finalment els nous intèrprets van superar el repte i adaptar-se a l’imprevist: el nombrós públic va acollir la representació amb molt de gust. De fet, pot ser que després de veure una divertida i animada representació (perquè l’escenificació era completament d’acció), la lectura poguera resultar un poc menys atractiva.

Per això, si el que es vol és divulgar l’obra de Martorell, podria ser bona idea que cada any la lectura col·lectiva del Tirant lo Blanc anara acompanyada d’una representació teatral, com s’ha fet enguany. Però no és tan senzill, perquè “cal que els alumnes tinguen certa predisposició. Enguany he tingut la gran sort del fet que aquest grup dóna molt de joc. Però és el primer any que es realitza l’assignatura, l’any que ve no sabem quin tipus de grup tindrem ni la seua predisposició”.

ha sigut molt divertit”.

Els alumnes manifesten alegria i satisfacció, tant de l’assignatura com de l’experiència. Ens comenten que han aprés, entre altres coses, a mantenir els nervis, a complir amb la paraula donada, a tindre capacitat d’improvisació… I una cosa també molt important, “ha sigut molt divertit”.

De moment, els nostres nous actors ja estan pensant la preparació de la representació d’altra obra per a fi de curs. Podria tractar-se de l’obra del clàssic dramaturg grec Sófocles, Antígona. Si finalment decideixen que el públic gaudisca d’ella, estarem atents.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *