Foradia ajualcoitel

Ximo Nebot ens comenta la situación i la seua experiència a Palestina

• "Estan rodejats d’assentaments de colons, policies i soldats que no els deixen ni fer les seues olives" • "La primera declaració que fa Donald Trump a Israel és que seguisca amb la colonització" • "No hem vist cap mostra d’amargura entre la gent".

Ximo Nebot és membre d’UNADIKUM i del moviment BDS. Forma part del Club d’Amics de la Unesco. També és membre de COCUPANCA, col·lectiu per la cultura de pau i no violència del Comtat i l’Alcoià. Hem parlat amb ell perquè ens informe sobre la situació de Palestina i l’experiència que ha tingut recentment com a col·laborador internacional.

Des de fa més de 60 anys hi ha un conflicte entre Israel i Palestina. En aquest, els palestins són els dèbils i veuen dia a dia com els sionistes (elits jueves que volen imposar la seua supremacia racial) estan colonitzant les seues terres i violant els seus drets humans.

Els membres d’UNADIKUM, per a realitzar labors d’ajuda internacional, enguany han organitzat la campanya de l’oliva a Palestina: “perquè en la Palestina ocupada, n’hi ha moltes zones roges on els agricultors palestins no poden fer les olives, ja que estan rodejats d’assentaments de colons, policies i soldats que no els deixen”, comenta Ximo.

Les brigades van estar en diferents aldees i territoris: “en una, per exemple, viuen en tendes de campanyes i en coves, com feia 150 anys, amb problemes d’aigua, perquè Israel no els deixa construir”.

A més d’ajudar a fer les olives, fent d’escuts humans, “hem estat actius fent labors d’organització social. Vam estar uns dies coneixent la seua realitat”.

La primera declaració que fa Donald Trump a Israel és que seguisca amb la colonització”

Tal com expressa Nebot, Jerusalem està tot rodejat d’assentaments sionistes: “amb això, el que vol Israel és apoderar-se del territori, que té una part jueva, una musulmana i la resta internacional. Vol expulsar als palestins d’allí”.

Entre les associacions civils amb les quals han estat treballant, destaquen les associacions dirigides per dones: “les dones estan molt mobilitzades. Estan duent quasi tot el treball econòmic de les famílies i polític de la resistència. Hi ha un nombre elevadíssim de dones implicades. Les dones tenen molta consciència”.

Una de les labors d’una d’aquestes associacions dirigides per dones consisteix a ajudar a les persones que tenen problemes psicològics i malalties mentals: “allí és com si aquesta malaltia, a ulls de les institucions, no existira, però n’hi ha moltes persones que la pateixen. Els xiquets viuen en una situació que al final afecta a la psicologia”.

En poques paraules, l’Estat d’Israel està fent la vida impossible als palestins. Una de les maneres és portar a colons d’altres països per a ocupar les terres palestines: “els colons són gent molt dolenta. Han vingut d’altres països. No tenien res i allí els donen habitatge, salari sense treballar i protecció militar i armaments. El seu objectiu és defendre un territori que no és seu. Són colonitzadors violents. Moltes vegades posen als colons a viure en el mateix edifici que els palestins, en el pis de dalt. Construeixen tàpies perquè hagen de fer més recorregut per a anar a la seua casa. Els dissabtes els colons fan un tour amb els soldats per les mesquites jueves burlant-se. Solden els comerços perquè no els puguen obrir… És una provocació constant”.

No hem vist cap mostra d’amargura entre la gent”

A més dels colons, estan els militars i les barreres i fronteres que els imposen: “els treballadors que viuen per la xarxa de Jerusalem, han de passar per un control militar que de vegades dura entre 3 o 4 hores per a poder creuar. Però, a més n‘hi ha un altre control perquè els xiquets vagen a l’escola cada dia. N’hi ha dies que els assetgen, altres que tiren pots de fum… N’hi ha dies que posen als professors de cara a la paret perquè passen els xiquets i els insulten per a llevar-los l’autoritat com a mestres”.

A més a més, Israel ha realitzat un mur d’uns 800 km a Palestina, per a segregar als palestins. Aquest mur és el que està posant Donald Trump com a exemple del que vol fer als EUA per a segregar als immigrants.

Perquè l’arribada de Trump a la presidència dels EUA ha encoratjat a l’Estat d’Israel per a continuar colonitzat i exterminant a poc a poc als palestins: “la primera declaració que fa Donald Trump a Israel és que seguisca amb la colonització, amb els assentaments, que no tenen per què influir en la negociació de pau entre Israel i Palestina. Israel al cap de dos dies d’eixir el nou president, anuncia que va a fer 3.000 assentaments”.

Davant tot això l’actitud de la comunitat internacional deixa molt a desitjar: “l’ONU va estar fent resolucions fins al 2010 però no n’ha complit cap. A partir del 2010, que Israel comença a bombardejar Gaza, en 2011, en 2012, provocant un genocidi. Per moltes resolucions que faça, Israel no les va a complir. Com a molt està fent comunicats de condemna”.

Estan rodejats d’assentaments de colons, policies i soldats que no els deixen ni fer les seues olives”

Alhora, “la Unió Europea ha rebaixat les ajudes internacionals. I el mateix govern palestí no està dedicant l’atenció a les necessitats palestines. El govern se suposa que negocia amb Israel, però els palestins cada dia estan pitjor”.

Per altra banda, cal destacar que la residència dels palestins, segons informa Nebot, és plenament pacífica “des que van imposar el castic col·lectiu, que consisteix que si algú realitza qualsevol acte violent, no a soles maten al responsable, sinó també a la família, destrueixen la seua casa, la de la seua família, la dels amics… Per això la resistència que realitzen és plenament pacífica, i per això als internacionals ens demanen que fem alguna cosa per ajudar-los, per exemple el BDS”.

Si observem des d’una perspectiva històrica, i més amb la victòria de Donald Trump i altres forces d’ultradreta a nivell internacional, la tendència colonitzadora d’Israel pareix que vaja a triomfar per complet en qüestió de temps. Però n’hi ha altre punt de vista que pot generar esperança: “l’últim dia ens comentaven que això en pocs anys s’haurà solucionat:

Israel des de dins pot rebentar: Israel rebutja a una part de la seua població que no reconeix de la seua raça, ha de mantenir als colons, necessiten molts soldats per als colons… Això té un cost per a l’Estat brutal. A més estan els ortodoxos, que cada dia n’hi ha més, que tampoc treballen. L’Estat no pot fer front a tot això. El mateix ciutadà israelià que no és sionista està ja fart de veure que ha de treballar perquè tots els beneficis se’n vagen a les despeses militars. Possiblement aquesta gent s’alçarà i el problema s’acabarà. És una visió molt optimista però fonamentada”.

El que sorprén és que, dins d’aquest panorama de violació constant dels drets humans, hi haja encara espai per a l’alegria. Però sí, els palestins no es rendeixen: “no hem vist cap mostra d’amargura entre la gent. Tenen molta energia, a més de per a treballar i resistir, per a fer activitats culturals, ball, danses, música i altres projectes. Sempre tenen alternatives per a continuar”.

 

 

 

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *