Foradia

L’Escola de Teatre d’Alcoi, un projecte amb present i futur

• Parlem amb els professors de l'Escola de Teatre d'Alcoi perquè ens assabenten sobre el projecte, l'experiència i els beneficis del teatre en els xiquets.

Aquest és el tercer curs de l’Escola de Teatre d’Alcoi per als xiquets. El primer any, va començar amb tan sols onze alumnes, però el segon ja va augmentar fins a 45. Enguany són vora 58 els xiquets i jóvens entre 3 i 15 als que gaudeixen d’una activitat extraescolar tan divertida i educativa.

Una de les novetats d’aquest curs, com a iniciativa que ha crescut i té la perspectiva d’anar més lluny, és la divisió dels grups d’alumnes per edats.

Encara que fer teatre amb totes les edats juntes té el seu punt, ja que veus com els grans ajuden als menuts i aprenen uns dels altres, dividits per edats és millor a l’hora de fer muntatges i fer classes de nivell”, ens comenta Rosa Fraj, mestra i professora que ha compaginat durant tota la seua vida la pedagogia amb el teatre.

Altra novetat de l’Escola de Teatre és la seua aula nova: a banda de l’escenari del Teatre Principal, tenen un espai al Centre Juvenil de Cervantes.

A més de les classes de teatre, comenta Rosa, encarregada dels més menuts: “fem tallers de titelles i de màscares, d’attrezzo, perquè els xiquets no treballen a soles el tema de la interpretació i de l’espectacle sinó que també treballen coses manuals i altres disciplines, perquè l’avantatge del teatre és que treballes tots els camps, a través del teatre pots fer història, la música, la poesia. I nosaltres el que volem és donar a conéixer totes les proximitats del teatre”.

El teatre al final és una eina de desenvolupament de les persones

Amb el teatre, “els xiquets s’inicien en un art que és multidisciplinari, amb la implicació que fem també dels familiars i dels pares, ajudes a crear una comunitat cultural al voltant del teatre”.

També hem parlat amb alguns pares dels alumnes de l’Escola de Teatre i tots coincideixen en el fet que el teatre és molt útil com a eina de creixement i potenciació de les habilitats personals i socials dels xiquets: aprenen a superar la timidesa, a ser creatius i imaginatius, a treballar en grup amb els companys… I a més, tots coincideixen: els xiquets s’ho passen molt bé.

Cal tindre en compte que, en paraules de Rosa, “els pares que porten ací als xiquets tenen una gran voluntat i interés perquè ve gent de Cocentaina, de Planes, d’Agres. Han de vindre, esperar-se durant el temps que dura la classe i després tornar a per ells. Vull dir que no és còmode, no és una activitat que et vinga de mà, però els pares ho fan perquè tenen interés”.

Respecte als beneficis que comporta la disciplina del teatre per als xiquets, Rosa enuncia: “per exemple, perden la por a parlar davant del públic, hi ha xiquets molt tímids que els pares em diuen ‘és que no se li sent ni la veu’ i quan arriba la fi de curs i pugen a l’escenari ja no tenen vergonya i trauen la veu, els pares moltes vegades es posen a plorar d’alegria. Es nota l’evolució”.

I continua dient que “no a soles aprenen a parlar, també a escoltar als altres, a treballar amb els companys i a respectar-los. També aprenen la disciplina del teatre, perquè el teatre té una part molt lúdica, molt divertida, però també té altra més exigent: el fet de saber estar damunt l’escenari, saber actuar quan toca i respectar a l’altre quan està actuant. També la memòria, les habilitats lingüístiques. L’interés per la lectura es multiplica per dos…”.

El que volem és fer millors persones

Per la seua banda, Pep Sellés, membre del Grup de Teatre La Depenent des de fa més de 30 anys, també professor de l’Escola de Teatre d’Alcoi per a xiquets, afirma que “el teatre al final és una eina de desenvolupament de les persones”.

I en aquest sentit, continua dient que, l’Escola ésuna eina molt bonica. No volem fer actors, sinó amants del teatre i les arts, i sobretot el que volem és fer millors persones”.

Per a Rosa, “el teatre per als xiquets no es tracta a soles d’una activitat extraescolar, per a mi hauria de ser una disciplina que es treballara a les escoles com una assignatura més. De fet a Amèrica, a Anglaterra i a altres llocs del món, el teatre està dins del currículum escolar”.

I en la mateixa línia s’expressa el professor Sellés: “l’Escola és un àmbit que deixa desenvolupar una sèrie de valors i habilitats socials i personals que no es treballen als col·legis. Per exemple, front a l’individualisme que es fomenta a la nostra societat, nosaltres treballem la col·laboració entre els companys, perquè en el teatre es tracta de fer coses col·laborant entre tots”.

Tal com es planteja l’Escola de Teatre d’Alcoi per als xiquets, i observant la seua evolució, pareix que estem parlant d’un projecte pioner que pot enriquir i aportar molt a la cultura teatral alcoiana.

no desestimem la idea de fer un taller d’especialització per a actors”

Fraj espera que l’Escola siga un projecte amb una llarga trajectòria i que a poc a poc vaja assolint-se i fent-se fort, des del primer any cap ací ha evolucionat i ha crescut, en el futur no es desestima la idea de fer un taller d’especialització per a actors: o bé per a actors professionals o bé per a gent que li agrada fer teatre i vol preparar-se millor. Llavors, la idea de l’actual Escola de Teatre per a xiquets és aconseguir que siga “una Escola de Teatre per a tots els públics, que tinga la capacitat d’ensenyar a diferents nivells i diferents gèneres. Esperem que l’escola vaja assolint-se, que tinga sentit, també que es destinen els pressupostos públics que cal perquè els mestres puguen dedicar-se”.

El principal objectiu que tenen és motivar als xiquets i que no a soles s’ho passen bé sinó que facen una activitat que els oferisca creixement: “l’important és que tinguen il·lusió per vindre. Quan arriba la fi de curs, que ja no és tan divertit perquè ens dediquem més a l’assaig i no n’hi ha tant de joc, els xiquets ja estan motivats, a gust amb els seus companys, tenen interés per mostrar el que saben, interés per superar-se: diguem que tots eixos objectius que hem procurat dura a terme, a l’última fase del curs maduren”, ens explica Rosa.

Pep Sellés dóna classe als xics més grans, entre 10 i 15 anys, segons ens comunica “són diferents dels més menuts perquè ja venen, pel seu propi gust. Normalment busquen fer coses que no poden fer a les escoles, ballar, fer obres… A alguns els agrada escriure i fer rap. I els resultats són molt bons perquè aprenen com a persones i enriqueixen les seues habilitats”.

 

 

 

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *