Foradia elgrat

Protectora d’Animals d’Alcoi: les mascotes són una ajuda emocional inexplicable

• Els animalets són éssers vius, que tenen sentiments, que pateixen com nosaltres...

Maite Abad és la vicepresidenta de la Societat Protectora d’Animals d’Alcoi. Hem parlat amb ella perquè ens comente sobre la situació de la Protectora i sobre el treball diari que allí es realitza.

 – Bon dia Maite, quina és la labor i la situació de la Protectora a l’actualitat, què tal esteu funcionant?

En la línia de sempre: igual ixen adoptats que entren. Sempre ens agradaria que no entraren tants, que la gent es conscienciara més i que tinguera una mica de respecte, perquè són éssers vius. Que hi ha molta gent que quan es cansa els tira de casa.

– Aquests casos són lamentables

Sí, perquè hi ha casos de persones majors que tenen problemes a l’hora de traure al gos… Nosaltres alguna vegada hem intervingut en aquests casos i hem buscat una altra família o voluntaris s’han oferit per a traure-ho de tant en tant… Sempre és convenient buscar alternatives.

Hem fet tallers en els quals els xiquets juguen amb els animals

– Penseu que hi ha una major tendència a l’abandó que anys arrere?

No, hi ha més sensibilització. Nosaltres fem xarrades en col·legis, i aquesta consciència després passa als pares i als amics, es va estenent. La conscienciació va cada vegada a més. Però hi ha de tot.

– Sembla que hi ha cada vegada més simpatia per les mascotes.

Hi ha gent a la qual li agraden molt els animals però, per treball o falta de temps, no poden tenir un. Llavors se’ls ofereix que puguen vindre els diumenges a passejar als gossets d’ací.

– Quants animals teniu ací?

Entre gatets i gossets, 179, el màxim que podem tenir. Sobre 45 gatets i la resta gossets.

– Quantes adopcions feu anualment més o menys?

En 2016 han sigut 101, i 83 a l’estranger, especialment se’n van a famílies alemanyes.

– Quin és el treball diari que realitzeu?

Tenim dos cuidadors fixos que s’encarreguen de la neteja, la medicació dels animalets que tenen algun tipus de malaltia, el manteniment de les gateres… Els gossets ixen dues vegades al dia…

– És a dir, que els animals que estan ací tenen certa qualitat de vida.

Sí, de fet jo diria que si algun s’escapa alguna vegada, tornaria immediatament ací. També tenim la col·laboració de veterinaris que ens ajuden a guarir-los, medicar-los, veure les condicions en les quals estan…

Ens agradaria que no entraren tants, que la gent es conscienciara més

– Quins recursos teniu?

Tenim subvencions de l’Ajuntament, en concret al voltant de 34.000 €. Fa anys eren 50.000 però amb les retallades i els ajustos es va haver de rebaixar. També tenim als socis, que són entre 700 o 800, amb una quota anual de 25 €. A banda tenim donacions puntuals… A més, tenim uns 60 voluntaris que ajuden en ocasions puntuals.

– Esteu duent a terme el projecte CES

Sí, de captura, esterilització i solta. Es tracta de controlar les colònies de gatets de la ciutat. Estan controlats per gent autoritzada que els posen de menjar i si algun es posa malalt el porten ací.

– Per què recomaneu que la gent no els pose de menjar?

Perquè solament els ha de donar menjar la gent autoritzada. L’Ajuntament està fent uns carnets d’autorització per a les persones que vulguen donar-los menjar estiguen identificades i no els puguen multar.

– Estimeu que la Protectora puga créixer de cara al futur?

Sí, de fet hem demanat ja diverses vegades a l’Ajuntament una ampliació, però està encara veient-se. Perquè si agafem més gossos la qualitat de vida dels que tenim baixaria. Per exemple, necessitem tenir una zona per a separar als que estiguen malalts. En qualsevol cas, intentem que tots estiguen tan bé com siga possible.

– Què li diríeu a la gent per a sensibilitzar sobre la vida de les mascotes?

Que pensen que són éssers vius, que tenen sentiments, que pateixen com nosaltres, que cal tractar-los com a nosaltres, respectar-los i no fer-los mal. No són el joguet de reis, ni el regal d’aniversari, són un més en la família. Que s’ho pensen abans d’adoptar perquè també tenen les seues despeses. I que són per a tota la vida.

– I per què aconsellaries l’adopció d’una mascota?

També els diria que fem teràpia, amb un grup de Sant Joan, Unanimal. Hem fet tallers en els quals els xiquets juguen amb els animals. Els resultats han sigut molt, molt gratificants. Vull dir, que si açò ho tens a casa, és tremend. És una ajuda psicològica i emocionalment inexplicable.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *