Foradia

Silvestre Vilaplana: “no tenim superada la dictadura”

• Tenim a més de 120.000 persones soterrades” • En general la gent està prou desinformada” • Vivim en un país en el qual no tenim superada la dictadura • La transició aquesta que ens venen com fantàstica va ser un desastre

Silvestre Vilaplana és educador i escriptor amb una ampla experiència i trajectòria. Enguany ha tret a la llum una obra considerada la novel·la negra de l’any segons les llibreries valencianes i guardonada amb el III Premi Agustí Vehí: Els ossos soterrats. El tema principal d’aquesta és la memòria històrica.

A més a més, enguany Silvestre ha rebut el XXI Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil per una novel·la que profunditza en un tema molt poc tractat: la sexualitat en l’adolescència, un xiquet que descobreix que és gai.

Parlem amb ell sobre Els ossos soterrats, sobre els de la seua novel·la i també sobre els de la nostra realitat.

Tenim a més de 120.000 persones soterrades”

– La trama de Els ossos soterrats es desenvolupa al voltant de la memòria històrica, perquè va elegir aquest tema?

Quan fas una novel·la toques els temes que t’interessen o els que et fan mal. I el de la memòria històrica hem resulta molt interessant. Tenim a més de 120.000 persones soterrades en els camins i els bancals; som el segon país del món amb més gent soterrada; tenim una Llei de la memòria Històrica que no es compleix; tenim una resolució de l’ONU en contra nostra… I no passa res. És una cosa que m’indigna a nivell personal. A més, és un tema que no està molt tractat.

– El gènere de novel·la negra o criminal està vivint una època d’efervescència, per quins motius creus que és així?

Vivim en una societat que sembla un capítol de novel·la negra: polítics corruptes, empresaris explotadors, crims… Recentment hem conegut el cas de Trillo, un senyor que és un responsable criminal i que té el càrrec d’ambaixador espanyol a Londres. Tots tenim la sensació que vivim a una societat fosca i corrupta. Per tant el que fa la novel·la és explicar en clau de ficció el que passa al món. I és molt difícil parlar de floretes i bovades quan tens al teu voltant gent que està passant-ho mal per arribar a final de mes.

– Et va dur molt de temps el procés de creació?

Aquesta em va costar molt perquè tenia molta informació. Volia contar la història de molts personatges però em vaig adonar que no podia ser. Al final vaig poder limitar-ho i lligar-ho amb el món actual. Fins a arribar a aquest procés de com contar la història vaig tardar mesos: el problema no era contar una història que funcionara (més o menys agradable i interessant per al lector) sinó com contar-la.

– I és ací on entra el joc temporal de la ficció: present i passat.

Clar, al principi volia fer una història actual només, amb referències al passat però vaig veure que no podia ser, quedava com una cosa molt documental. Al final crec que m’ha eixit millor la part antiga que la part actual. Perquè la part actual sona al de sempre: els polítics, la corrupció… I a través de la part antiga es pot comprendre el patiment de tota la gent que es va veure en una postguerra, on estàs vençut, on estàs fora de tot dret i amb els que van guanyar manant.

En general la gent està prou desinformada”

– Els personatges estan inspirats en personatges reials?

Sí, de fet quan busques informació sobre la postguerra et posa la pell de gallina saber les històries de la gent. Vaig construir els personatges a través d’aquestes històries reals. No són els personatges reials però sí que agafa elements seus.

– Els protagonistes del llibre viuen molts impediments a l’hora de descobrir la veritat dels seus morts.

Les protagonistes són dos, una dona en postguerra i una arqueòloga encarregada d’investigar els cossos. Els problemes que es troben a l’hora de recuperar els cossos són els problemes que habituament troba la gent que ha passat per la situació. La burocràcia està pensada de tal manera que és molt difícil, quan en teoria devien afavorir el que fa és posar entrebancs..

– Perquè creus que no interessa que isca a la llum la veritat?

Vivim en un país en el qual no tenim superada la dictadura. La transició aquesta que ens venen com fantàstica va ser un desastre. Va haver-hi uns crims que no s’han pagat mai. I ja no estem parlant de buscar als culpables d’aquests crims sinó intentant reparar el mal de les víctimes. I no funciona. Per què? Perquè molts dels que manen ara són els fills i els néts, i a ningú no li agrada que li diguen que el seu avi va ser un assassí que autoritzava la mort de certes persones.

– En altres països com Alemanya sí que van depurar responsabilitats després dels crims del nazisme… No pareix que siga un tema simplement dels cossos de les víctimes, sinó més aïna una qüestió cultural, veritat?

Ací ens diuen que hem d’oblidar. Però no, no hem d’oblidar res.

– Tens esperança en què puguem superar aquest episodi de la història?

Sí, s’ha de superar. Possiblement ens costarà el fet de reivindicar-ho. Gratis no ho faran, motu proprio no ho faran: els hem d’obligar. Però com tot: en qüestions econòmiques, socials, polítiques… El poder establert és molt poderós i per a moure qualsevol cosa costa molt; i si no espentes no funciona.

Vivim en un país en el qual no tenim superada la dictadura”

– Tal com està la conjuntura política, creus que està oberta la possibilitat?

Jo pense que serà difícil perquè n’hi ha molts problemes socials: la precarietat és una manera de vida, la gent no pot viure en condicions normals, estem en les condicions de fa 50 anys. I per altra banda, estan els grans mitjans de comunicació, que ens donen una visió completament segada de la realitat. Hi ha un gran pacte perquè tot quede igual: ni canvie la monarquia, ni el govern… Costarà molt de canviar.

– Creus que la nostra societat coneix prou bé la història?

Vivim una època de tanta informació que estem desinformats. Les xarxes socials ens aporten moltíssim perquè hi ha moltes notícies que no veus als periòdics oficials. Però en general la gent està prou desinformada: primera perquè la nostra societat intenta ofegar la cultura i la informació: “tu mira el Gran Hermano i el Sálvame i no emprenyes”. I per altra banda, nosaltres ens deixem.

– El sistema educatiu també té la seua part de responsabilitat, veritat?

Tenim un sistema educatiu que està en perpetu canvi però en inestabilitat permanent. L’altre dia em sorprenia molt que venia en la premsa que C’s, PP i PSOE han arribat a un gran acord per l’educació i jo vaig pensar: “i quan preguntareu als professors?”. No pot ser aquest un acord polític, ha de ser un acord professional amb gent que es dedique a l’educació. Però que tres partits, precisament que no sé si realment s’identifiquen molt amb l’educació, hagen de dir-nos als professionals com hem de fer l’educació, és un problema. Perquè no funcionarà, perquè es posarà l’educació al seu servei i no al de formar ciutadania.

La transició aquesta que ens venen com fantàstica va ser un desastre”

– I pitjor encara si, a més, els treballadors qualificats són distribuïts per la globalització.

Eixe és un altre problema, que la gent més formada ací no tenen eixida: s’han de conformar amb un sou de mala qualitat o migrar.  

– Tornant a la novel·la, quina recepció està tenint?

Encara fa dos mesos de la seua publicació. Però està funcionant molt bé. Recentment eixia en el periòdic El Levante que es tracta de la millor novel·la negra de l’any. Com a crida està molt bé. Ara a gener vaig al Tiana, festival de novel·la negra, a febrer vaig a la Barcelona Negra. I tenim molts llocs on volen que anem a parlar de la novel·la.

– Estem veient canvis molt profunds en el món editorial. Tal com està aquest sector no és senzill tindre èxits literaris.

Sí, estem en un moment de dificultats. No es venen molts llibres perquè són prou cars, amb elements que perjudiquen com l’IVA. Esperem que la cosa millore i n’hi haja canvis en la manera de veure la cultura.

– Estem veient un canvi també a la manera de llegir: del paper estem passant al món digital. Creus que tornarem a valorar el paper com abans?

El llibre digital ha vingut per a quedar-se. Encara que el llibre de paper jo l’estime molt. El problema del llibre digital és la pirateria. En aquest sentit, en qüestió de drets penals els valencians som els penúltims d’Europa.

 

 

 

 

 

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *