Feliç

columna per Mishima

Ningú sap què és, i racionalment s’entén que les persones deurien de “ser feliç” per les condicions i la situació, però cadascun se sent infeliç o almenys no plenament satisfet.

—Uns diuen que la felicitat és fer el que es desitja, Sartre afirmava que no és fer el que un vol sinó voler el que un fa. Altres parlen de que no és un sentiment sinó una decisió, i fins asseguren que és un estat passatger de bogeria. Després està el que diu: “La felicitat em persegueix, però jo sóc més ràpid”, i és que hi ha per a tots els gustos, relacionant la felicitat amb la ignorància, i es confessa infeliç per a no semblar ximple. Per últim està Sigmund Freud que afirma: “Existeixen dues maneres de ser feliç, una és fer-se l’idiota i l’altra ser-ho”—.

El que sí que és clar és que en bona part som responsables de la nostra felicitat, perquè com diuen el proverbi hindú, quan el savi assenyala la Lluna, hi ha qui es fixa en el dit.

Notícies que també el poden interessar

15-M, el dia que tot va començar a canviar

La Beniata serà de doble sentit des del dilluns

Natalia: “la indemnització a Ortiz la devia pagar qui li va fer el contracte”