Jordi Jiménez ens comenta l’actualitat i activitat del Col·lectiu LGTBI MARIola
• Jordi és un dels membres que va donar naixement al col·lectiu LGTBI MARIola, col·lectiu que lluita a les nostres comarques per la normalització de la lliure sexualitat • Parlem amb ell perquè ens parle, a més de la seua experiència com a regidor, com a membre actiu del col·lectiu.
Jordi Jiménez, nascut en 1988, ha realitzat el grau de Turisme. Actualment, des del 2015, és regidor del seu poble, per Compromís, de Joventut, Aigua, Medi Ambient, Festes, Tradició i Turisme.
Jordi és un dels membres que va donar naixement al col·lectiu LGTBI MARIola, col·lectiu que lluita a les nostres comarques per la normalització de la lliure sexualitat i tots els drets que els corresponen. Parlem amb ell perquè ens parle, a més de la seua experiència com a regidor, com a membre actiu del col·lectiu.
– Com ha sigut la teua experiència com a jove regidor?
Al començ va ser un període dificultós per la falta d’experiència dins de l’Administració, no coneixes les subvencions, els procediments… Però aquest any estic ja molt més còmode. Continuem amb les línies estratègiques que teníem: potenciar el comerç local, recuperar una figura molt tradicional del poble, els subhastadors, potenciar el patrimoni industrial que tenim, etc.
– Esteu treballant alguna cosa concreta ara mateix?
Des de Conselleria ens donen la possibilitat de contractar a dos o tres jóvens, des del programa de Garanties Juvenil. Estem mirant els perfils de la gent del poble i en funció a les seues característiques desenvolupar tasques, per exemple, en temes forestals, jardineria, treball social, educació…
– Són les institucions públiques com esperaves abans d’entrar?
Sí, m’imaginava que serien més o menys així. És tal qual el veiem des de fora. És com es criticava des de moviments com el 15-M. El primer any ens va costar molt, però ara ja hem agafat el fil i podem treballar i modificar els assumptes que considerem.
– Formes part del col·lectiu LGTBI MARIola, des de quan està en marxa aquest moviment en les nostres comarques?
Nosaltres l’anomenem el col·lectiu Mari, jugant amb les paraules. Va nàixer una nit d’estiu: ens vam reunir tres amics, “tres locos”, que ens coneixíem de l’activisme polític i social, i vam pensar que tocava crear alguna cosa relacionada amb el tema. Érem gent activa que milita en diferents causes però encara no estava construïda aquesta causa. Ho vam fer pensant que no cal anar-te’n a València o Alacant per a eixir de l’armari.
– Vau tindre molt d’èxit, i molt immediat, veritat?
Sí, no ens esperàvem l’allau que ens va vindre. En principi érem tres, entre ells Raül Seguí, que ens va deixar l’any passat, Pau, de les Torres de les Mançanes i jo. Vam realitzar una assemblea en l’Ovidi i van vindre més de 60 persones. Ara portem dos anys de vida i estem molt contens.
– Què esteu organitzant per als pròxims dies?
Tenim una exposició en la Unesco d’Alcoi, amb obres de Rubén Fresneda i Fefeto, durant tot el mes. A banda, estem tancant l’acte del Dia Internacional contra l’Homofòbia, que és el 17 de maig, que enguany ho celebrarem en Cocentaina. Farem la lectura del manifest i després alguna activitat més entretinguda. I, parlant d’activitats, l’any passat vam fer una que ens va agradar molt que va ser el I l’Encontre de Pobles per la Diversitat, vam realitzar diferents activitats a Tibi. Ens va agradar molt i enguany el tenim programat per al 10 de juny en Benillup.
– El vostre objectiu és normalitzar la situació del col·lectiu?
Sí, i per a fer-lo utilitzem diverses vies, la que fem als nostres pobles és la visibilitat: conviure amb la gent del poble i que ens vegem com a persones normals. I l’altra és la via de la denúncia pública cap a les situacions que estan passant, tant a Espanya, per exemple el tema de l’autobús HazteOir; com en l’àmbit internacional, per exemple en Txetxènia estan creant camps de concentració per a homosexuals.
– Com valores en l’actualitat l’estat de normalització de la vida i filosofia del vostre col·lectiu?
De moment molt bé, recentment s’ha aprovat a Les Corts Valencianes una llei d’identitat de gènere, que significa un abans i un després; encara que falta veure com es desenvolupa i els pressupostos que li assignen, perquè al final estem parlant de diners. Però en principi està molt bé, és una llei integral i toca totes les branques.
– Creus que hi ha un ambient social de molta discriminació?
No, però sí que n’hi ha alguns quants “locos” que fan molt de soroll. Jo crec que he patit més discriminació durant els anys que he viscut a Valencià mentre estudiava que ací al meu poble. Que la discriminació contra els homosexuals i les lesbianes existeix? sí, però jo no crec que siga molt gran. Altra cosa és discriminació contra el col·lectiu de transsexuals, que queda molt més a treballar.
– En aquest sentit, en molt poc de temps històric s’ha evolucionat prou, veritat?
Sí, clar que sí, amb Franco existia la Llei de Vagos y Maleantes. Inclús fins a l’any 89 l’Organització Mundial de la Salut considerava l’homosexualitat com a una malaltia. En molt poc temps la legislació i la consciència social ha avançat molt.
– La vostra lluita és transversal en el sentit que participeu d’altres moviments socials i reivindicacions…
Sí, intentem estar on podem. Perquè si ens ajuntem a soles amb els nostres, no podem aconseguir cap canvi social, i la gent desenvolupa rebuig: “és que no s’integren amb altres”.
– En quins àmbits més treballeu?
Estem desenvolupant intervencions en centres educatius de la comarca, per a treballar el tema de la diversitat. També volem fer actes en l’àmbit de l’esport, ja que és un sector on es discrimina molt.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi