Foradia

Paco Molina: “creixem en economia i en persones pobres”

• “Cal preguntar-se com és possible que una economia com l’espanyola siga capaç de créixer en PIB deixant el factor treball al marge”. • Es requereix un sindicalisme “de major proximitat, que s’implique en problemàtiques més enllà del conflicte capital-treballador de les empreses".

Paco Molina ha sigut secretari de CCOO del País Valencià des del 2008, però la seua activitat com a sindicalista va començar en 1987. Durant molts anys va treballar en l’empresa Blanes Aracil, una de les filatures més importants que n’hi havia a Alcoi. Amb més d’un centenar d’anys funcionant, en l’any 87’ l’empresa va tancar, moment en el qual Paco es va integrar a CC.OO. En 2009 va ser elegit com a secretari general del País Valencià.

Després de dos mandats exercint, Molina no es va presentar a les noves eleccions de la secretaria autonòmica en el recent Congrés celebrat per CC.OO. La nova direcció serà qui decidisca quin serà el nou paper de Paco Molina a partir d’ara: “a mi el sindicat no em deu res, al contrari, jo li ho dec tot al sindicat: m’ha donat tot, la satisfacció personal d’haver presentat una grandíssima organització, amb més de 100,000 afiliats i més de 13.000 representants en empreses realitzant sindicalisme cada dia”.

Hem volgut parlar directament amb Paco Molina amb motiu del començ d’una nova etapa per la seua part, però també amb motiu de ser el 50 aniversari de CC.OO. Comentem amb ell l’actualitat de la nostra societat, els reptes de futur i les propostes necessàries per a resoldre els problemes que es plantegen.

La creació d’una bambolla social

Vivim en una societat que està patint els efectes d’una crisi que ha produït estralls sobre les persones i les famílies. Com a conseqüència de les polítiques aplicades en la gestió d’aquesta, la societat està cada dia més empobrida i descohesionada: “treballadors pobres, gent que té una ocupació i no pot abastir les necessitats bàsiques, 5 milions de persones en situació d’atur, 7 milions de llars en els quals no entra cap ingrés, exclusió social amb serioses dificultats de ser integrats a una societat digna…”.

Paco Molina ens alerta que, igual que es va generar una bambolla especulativa que ha provocat conseqüències dràstiques a la societat, ara mateix està generant-se una bambolla de caràcter social: “cal preguntar-se com és possible que una economia com l’espanyola siga capaç de créixer en PIB deixant el factor treball al marge, no considerant el salari i deixant a banda a les persones”.

Estem davant d’un creixement econòmic que no arriba a la majoria de la gent i que no es correspon amb les necessitats de les persones: “i això tindrà conseqüències molt grans, de fet ja està tenint-les. Al mateix temps que creixem en economia, creix el nombre de persones pobres”.

Les institucions públiques han de donar una resposta contundent a aquesta realitat: “si no n’hi ha resposta estem condemnant a generacions senceres. I no a soles a les noves generacions, sinó també a les nostres. Perquè qui diu que jo no puc caure en una circumstància similar, davant d’una perduda de treball, d’un desnonament, de pobresa energètica?

Durant els últims anys, hi ha hagut dues reformes laborals, que han generat 3 vages generals (amb un èxit molt moderat) i que han consolidat un nou contracte de treball precari i excloent. Hi Ha hagut una reforma exprés en la Constitució que diu que el deute de les empreses es paga per damunt de les necessitats bàsiques de les persones: “aquestes polítiques han generat pobresa i exclusió. No podem plegar-se de braços”.

A l’altra part de la societat, els poderosos, “que cada vegada són més poderosos. Estan fent un acaparament insultant de la riquesa del món”.

I en la majoria de casos, amb la connivència dels principals partits polítics. Per aquest motiu, “els polítics han de realitzar esforços ideològics, llançar missatges poderosos: si no al final, el que acaba dient la gent és que tots són igual”.

Per altra banda, estan els grans mitjans d’informació, que en moltes ocasions utilitzen el seu poder per mantenir desinformada i desmobilitzada a la societat: “la informació sempre ha sigut poder. Per això està administrada i controlada pels poderosos, que, com no ser d’altra manera vetlen pels seus interessos”.

La funció actual del sindicalisme

Davant aquesta realitat, el sindicalisme, sense dubte, ha d’aportar la seua part de solució. Des del punt de vista de Paco Molina: “el sindicalisme és necessari que es faça fort”.

Però el sindicalisme d’ara no pot ser el sindicalisme d’anys enrere, s’ha de renovar: “la societat, l’economia i les maneres de produir han canviat vertiginosament en molt poc temps. A hores d’ara no es poden donar les mateixes respostes que es donaven fa, per exemple, una dècada. Tot és més complex”.

I, això, segons Molina, requereix un sindicalismede major proximitat, que s’implique en problemàtiques més enllà del conflicte capital-treballador de les empreses: el conflicte està en l’empresa però també en la societat, que necessita ajuda”.

A més de l’ajuda directa als treballadors i als conflictes socials, és necessari que s’entaulen debats que defineixen conceptes que han quedat difusos en els últims anys: “quin és el paper del treballador i la treballadora en una societat digitalitzada, quin és el rol del treball, la societat industrial 4.0, la robotització. Quines són les alternatives…”.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *