Foradia ajualcoitel

Juli Mira: “mentre la gent no canvie, no canviarà res”

• Hem parlat amb Juli Mira perquè ens parlesobre els seus inicis, la seua experiència en Canal 9, sobre el món audiovisual i els seus projectes de futur. • Jo he assistit a coses que dius "com es pot ser tan lladre?", i no tenien por a res perquè no els passava res.

Hem parlat amb Juli Mira perquè ens parle en primera persona de la seua experiència i trajectòria. Entre altres aspectes, coneixem els seus inicis com a actor, la seua experiència en Canal 9, la seua visió sobre el món audiovisual i els seus projectes de futur.

Juli Mira va nàixer a Alcoi l’any 1949. Reconegut com un dels millors actors catalanoparlants, al llarg de la seua trajectòria professional, ha desenvolupat importants treballs al teatre, cinema, televisió i de doblatge.

Alguns treballs destacats seus són: el paper realitzat com a Blasco Ibáñez al telefilm “Cartas de Sorolla“; la participació en pel·lícules com “Las voces de la noche” (2002) de Salvador García o “Ens veiem demà“, de Xavier Berraondo; la col·laboració amb sèries populars com “Hospital Central“, “Les Moreres” i “Cuéntame cómo pasó“.

Juli Mira./ lesmuntanyes.com

 

– Bon dia Juli, parla’ns del teu inici al món teatral

Vaig començar el teatre a Alcoi, amb grup d’amics, antics amics de La Salle. Tots teníem una certa inquietud artística. Els muntatges eren cada volta més ambiciosos, amb ganes de fer les coses ben fetes. Ens vam integrar en La Caçola.

– Te’n recordes d’alguna de les teues primeres representacions?

La primera funció que vaig fer a La Cassola va ser El Retaule del Flautista, de Jordi Teixidó, dirigida per Jaume Bordera. Vaig estar fent teatre a La Cassola fins als 39 anys. Hi havia molta inquietud teatral. Jo treballava al banc i ho compaginava.

– Perquè surten tants artistes, cal que n’hi haja molta cohesió social, veritat?

Sí, és allò que deien que contra Franco vivien millor. El fet d’estar tan limitats i tan perseguits ens feia estar més units i crear més coses. Ací es feia una funció i el Ministeri d’Informació i Turisme enviava un censor. Aleshores nosaltres estàvem acostumats a fer dues versions de les nostres obres, una la que mostràvem al censor i l’altra la que representàvem de debò.

Ací s’han dedicat a saquejar-ho tot

– Com va ser la teua experiència com a treballador de la banca

Vaig entrar amb 18 anys i m’ho vaig deixar als 39, vaig estar 21 anys. Em van fer una oferta per a deixar-me el banc i començar el doblatge.

– Com va ser el treball de doblatge?

En l’any 89 vaig començar a preparar doblatges per a Canal 9. Em van cridar, jo ja tenia certa experiència, havia fet alguna cosa de cine. Llavors doblàvem totes les pel·lícules. El so en directe era prohibitiu, tenia molt baixa qualitat. Ara el so en directe sí que té la qualitat d’un estudi. S’havia de doblar tot.

– A quins actors destacats has doblat?

Anthony Quinn, Marlon Brando, Burt Lancaster… I molta més gent. Vaig dedicar-me al doblatge en exclusiva durant 5 o 6 anys. Però m’havia convertit en un funcionari del doblatge, era una cosa que m’agradava, molt més que el banc. Entrava a les 8 del matí i eixia a les 15:00 de la vesprada, igual que en el banc. Però jo el que volia era moviment dins de la interpretació. Vaig començar a fer altres coses.

– Què saps sobre la pròxima apertura de la nova televisió valenciana?

Està en marxa però és molt complicat, des de les qüestions legals fins econòmiques. Veig interés i veig ganes de fer bé les coses, però és complicat. Tot i això, no cal que estén les 1.600 persones que n’hi havia abans, amb 400 pot funcionar perfectíssimament. Allí torbaves a gent que pensaves, “i aquest que fa ací?” Per al que podia fer una persona n’hi havia 4.

Sembla que Espanya vol tindre una mena d’espenta

– També era una televisió molt polititzada, veritat?

Sí, totes les televisions autonòmiques s’han fet per a ser l’òrgan de difusió del partit que està al poder, siga qui siga.

– Com es podrà evitar que la nova televisió valenciana no caiga en els mateixos errors?

Es pot evitar sempre que es vulga. Ha de ser un ferrament al servei de l’idioma, de la comunitat i la cultural. Tot depén de les condicions en les quals s’òbriga. Jo estava cansat de doblar coses en castellà per a televisió valenciana, era patètic. Sempre ha sigut així, excepte quan la va fer el PSOE, que tenien un poc de vergonya. Però quan va entrar el PP, no va tindre cap pudor.

– Quin projecte tens ara entre mans?

Estic preparant una pel·lícula que dirigeix un alcoià, Pau Durà, Formentera Lady. I em van dir, ni t’afaites ni et talles el monyo ni res.

– Quin és el personatge que realitzes?

Es tracta d’un antic hippie que és convertit en capellà. Té una colla d’amics que fa 30 anys que no veu i per casualitats de la vida torna a encontrar-se, un d’ells interpretat per José Sacristan.

– T’agrada el personatge?

Sí, clar que sí, té molta gràcia, perquè és un capellà però molt atípic. Un paper molt il·lusionant.

 Com valores el món actual de l’audiovisual?

Sembla que Espanya vol tindre una mena d’espenta, però de moment no l’acaben de deixar florir, el Govern no el deixa. Està molt castigat, pels impostos, l’IVA, que ha fet molt de mal. En el moment que això canvie supose que tornarà. Malgrat tot, n’hi ha una sèrie de factors que denoten unes ganes que poden fer que funcione millor.

– I a nivell del País Valencià?

A València està mort tot.

– Se l’han carregat?

Se l’han carregat tot. Abans tenies un circuit de teatre que feia que quan eixia una obra podies fer entre 25 i 30 bolos segurs. Ara pots fer 2 o 3 bolos, si els pots fer. I para de contar. I no s’han carregat més perquè no hi havia més.

Estic preparant una pel·lícula que dirigeix un alcoià

– Ací s’han dedicat a la Fórmula 1…

I a saquejar-ho tot. I clar, “a rio revuelto ganancia de pescadores”. Quan va eixir el Cas Malaya de Marbella, per l’any 2005, estaven tots admirats. I jo els deia, el dia que rebente València, esguitarà tota Espanya de veritat. I no em vaig equivocar. I el que ha rebentat no és ni el 20% del que n’hi ha. Jo he assistit a coses que dius “com es pot ser tan lladre…?” i no tenien por a res perquè no els passava res.

– Tenien impunitat per a robar.

Impunitat absoluta. Comprar material per a Televisió Valenciana i endur-se-la el director de llavors per a la seua televisió privada que va fer després de Canal Nou. Això és robar.

– Què ha de canviar perquè canvie això?

Hem de canviar nosaltres també, no justificar el frau. No deixar la mínima cobertura. Mentre la gent no canvie, no canviarà res.

Font: Rodrigo Paños./


ajuntalcoi

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *