Sandra Obiol ens parla sobre “Corriola, moviment que fa escola”
• Sandra Obiol és professora de la Universitat de València. Junt amb mestres i famílies, ha encetat recentment una iniciativa amb l’objectiu d'influir en millores en les escoles públiques d’Alcoi.
Sandra Obiol és professora de la Universitat de València de la Facultat de Ciències Socials i del departament d’Antropologia. Junt amb mestres i famílies, ha encetat recentment una iniciativa amb l’objectiu d’influir en millores en les escoles públiques d’Alcoi: “Corriola, moviment que fa escola”.
Corriola és un espai “de debat i reflexió sobre qüestions educatives que són fonamentals. Un col·lectiu de pares i mestres d’Alcoi i comarques amb la voluntat i l’interés a millorar l’escola pública”.
“Ens interessa que l’escola pública siga el suficientment sòlida i funcione bé. Pensem que amb una bona escola pública serà molt positiu per a Alcoi, ja que necessitem ciutadans lliures, crítics i ben formats”, ens comenta Sandra en relació als principis bàsics que fonamenten Corriola.
La idea d’aquest espai és la de “realitzar projectes en comú que després arriben als nostres centres. Perquè volem remarcar que l’escola no és un ens aïllat sinó que influeix en la societat i la societat influeix en ella. L’escola genera un coneixement que després arriba a la societat”.
Tinc moltes esperances depositades en aquest moviment
Alcoi és una ciutat que té més col·legis concertats que públics, “una peculiaritat que evidentment té efectes a la societat: cal tindre en compte que la concertada que tenim és de tipus religiós. Però és important que tinguem clar que no és una lluita entre escola pública i concertada. El que sí que és cert és que això és fruit d’una política educativa que s’ha fet des del Govern de la Generalitat durant molt temps, i també d’una política educativa, encara que amb menys competències, local”.
També hi ha hagut una etapa de retallades de professorat i de recursos important per part de les institucions públiques. No obstant això, Sandra valora que l’actual Govern de la Generalitat sí que està realitzant una aposta educativa ferma i clara: “està lluitant per una escola pública de qualitat, intentant revertir totes les polítiques conservadores dels governs anteriors”.
La principal preocupació educativa de Sandra és la reproducció que genera el nostre sistema educatiu de la desigualtat (econòmica, de gènere, tècnica, lingüística, de classe…) en la societat, “per això aposte per l’escola pública. Als meus alumnes sempre intente fer-los comprendre que l’escola ha de tindre la funció de compensar la desigualtat. L’educació bàsica ha de ser igual per a tothom i ha de tindre els mateixos continguts i els mateixos objectius”.
Corriola naix amb l’objectiu d’idear i posar en marxa “objectius senzills a curt termini”. Un exemple concret, la constitució física dels patis de les escoles, un espai educatiu molt important, per tal que contribuïsca a la igualtat.
Pensem que és molt habitual veure als xiquets jugant a les pistes dels patis de les escoles mentre que les xiques estan apartades. Per a contribuir a la igualtat, Sandra pensa que és interessant pensar i reflexionar sobre idees com la de Marina Subirats, una sociòloga de gènere que afirma que si llevarem les pistes dels patis els xiquets i les xiquetes jugarien de manera més equitativa i igualitària.
Generar idees que fluïren cap als centres educatius
Aquest és tan sols un exemple concret, però des de Corriola, “n’hi ha moltes coses senzilles que podem fer i que influeixen en la societat. Al final es tracta de reflexionar sobre moltes coses: els patis, els menjadors, el projecte educatiu, la lectura… Podem influir sobre moltíssimes coses”.
Sandra vol deixar clar que “no volem substituir res, ja que la participació en les escoles està contemplada mitjançant òrgans de participació familiars com els AMPAS, consells escolars… No volem substituir res però pensem que podem intervindré positivament en alguns aspectes. El que ens agradaria és que fórem capaços de generar idees des de Corriola que fluïren cap als centres educatius, i que els centres decidiren com fer-ho”.
Cal tindre en compte que aquest moviment és recent, “portem poc més de dos mesos de funcionament, acaben de començar”. Però segons ens comenta Sandra, ja n’hi ha bastant gent implicada, “estem molt contents de l’acceptació que està tenint, perquè no volem fer la revolució, però tota pedra fa marge”.
En aquest sentit, Sandra pensa que Corriola pot significar “una oportunitat per a mobilitzar-nos, buscar vincles i elements que ens facen reflexionar, perquè al final el que volem ser és un espai de diàleg en comú. Podem fer coses en comú i ens podem enfortir mútuament”.
El que volem ser és un espai de diàleg en comú
“Crec que és molt important el fet que els pares, els mestres i altres agents de la comunitat educativa puguem arribar a punts de consens, que puguem encetar projectes en comú i fer coses per al benestar dels nostres fills i de la ciutadania”, ens comenta.
Com a conclusió, i per a animar a participar a tota la gent que tinga interés a millorar l’escola pública, Sandra afirma que Corriola “és un projecte molt engrescador, és molt divertit veure com s’està creant una cosa així. Jo tinc moltes esperances depositades en aquest moviment, primer per les relacions que fas amb gent nova, per l’enfortiment de vincles amb mares i professors. Crec que podem veure canvis molt importants a curt termini”.
Per a més informació, qualsevol interessat pot contactar mitjançant aquesta adreça: corriolamoviment@gmail.com
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi