Foradia

No a l’odi

per Mireia Pascual

De vegades pensé si no visc a una societat deshumanitzada. Per desgràcia en els últims mesos hem hagut de viure de prop atemptats terroristes, que de forma egoista i gens empàtica no ens preocupaven abans, perquè estaven llunyans a les nostres terres (a Orient Mitjà). Crèiem que mai ens arribarien a colpejar ací. La resposta que hauria de ser una repulsa absoluta i un crit unit de mans blanques per la pau, s’ha convertit quasi de forma automàtica, després de cada atac terrorista en diferents capitals europees, en crits de guerra i odi contra l’estranger. Estic trista, més trista que mai per diferents qüestions. En primer lloc, perquè els terroristes han aconseguit un dels seus objectius, dividir a la societat i crear i alimentar ‘l’islamofobia’ que ara prolifera com la pólvora pels carrers de les nostres ciutats. Com? Mitjançant la poderosa eina de la propaganda, amb un simple i clar exemple, el hastag com #StopIslam, generat casualment pel mateix DAESH.

La propaganda és una eina que vénen usant molts governs al llarg de dècades d’història i que ara també estan usant els terroristes. S’explica molt bé en el llibre ‘Com ens venen la moto’ de Noam Chomsky i Ignacio Ramonet: “En els anys 30 Hitler va difondre entre els alemanys la por als jueus i als d’étnia gitana: Calia perseguir-los i acabar amb ells com a forma d’autodefensa. Però nosaltres també tenim els nostres mètodes. Al llarg de l’última dècada, cada any o com a màxim cada dos, es fabrica algun monstre de primera línia del que cal defensar-se. Abans els que estaven més a mà eren els russos, de manera que calia estar sempre a punt per a protegir-se d’ells. […] Però en perdre’ls com a encarnació del llop feroç va caldre fabricar uns altres, igual que va fer l’aparell de relacions públiques de Reagan en el seu moment. I així, precisament amb Bush, es va començar a utilitzar als terroristes internacionals, als narcotraficants, als bojos cabdills àrabs o a Sadam Husein, el nou Hitler que anava a conquistar en món”. D’aquesta forma van justificar actuacions bél.liques, ficant-se en països amb guerres civils o posant com a excusa que calia acabar amb les armes de destrucció massiva, que més tard es va demostrar que no existien. D’ací algunes fotografies com la famosa de les Açores. El llibre segueix: “Han hagut de fer-los aparèixer un darrere l’altre, espantant a la població, aterrorizánt-la, de manera que ha acabat morta de por i recolzant qualsevol iniciativa del poder”.

Açò és el que s’està utilitzant en aquest moment, la propaganda, que sense adonar-nos ha anat calant a poc a poc en la població general i és ara quan comencem a escoltar vertaderes barbaritats d’odi cap a tothom àrab i la cultura i religió musulmana. Hi ha algunes persones que generalitzen, que titllen a tots els musulmans de terroristes. De debò? Anem a un passat que tenim relativament a prop: ETA. ETA actuava a Espanya i en territoris espanyols com el País Basc, significa açò que tots els espanyols som terroristes d’ETA? O que tots els bascos siguen terroristes? Senzilla la resposta, veritat? Els radicalismes mai són bons. De la mateixa manera, el Ku Klux Klan són cristians racistes, significa açò que tots els cristians siguen racistes i vulguen acabar amb les persones diferents a ells? He posat dos senzills exemples perquè s’entenga millor el que s’està vivint.

Els refugiats que vénen a Europa fugen dels mateixos que aquesta setmana van atemptar contra el cor de Barcelona i a Cambrils,

Els refugiats que vénen a Europa fugen dels mateixos que aquesta setmana van atemptar contra el cor de Barcelona i a Cambrils, contra els mateixos que abans ho van fer a Londres, a París, a Brussel·les, a Estocolm, a Berlín, etc.; i contra els mateixos que de forma diària perpetren atemptats en qualsevol país d’Orient Mitjà. Fugen de la guerra, fugen de la destrucció, fugen de la mort.

Alguns volen tancar fronteres… sense parar-se a pensar que molts espanyols es van veure obligats a abandonar Espanya en temps en els quals ETA causava estralls, o en temps de Franco, per pensar diferent senzillament. Aleshores també s’havien d’haver tancat les fronteres per a que els españols no isqueren d’ací? Els terroristes radicals islàmics (DAESH) són una minoría ruidosa, però una minoria, un puntet dins d’un cercle immens. No es pot generalitzar.

Uns altres s’excusen que la comunitat islàmica no ha condemnat els atemptats. Error: El invite a llegar aquest article de El País.

No busquem excuses per a justificar l’odi, l’odi no té justificació, és el causant de les guerres. Tendim la mà als quals la necessiten, amb solidaritat, perquè els que fugen de la guerra no ho fan per gust ni plaure, ho fan per la necessitat de salvar les seues vides. La guerra santa que alguns diuen que vénen a realitzar, la realitzen els terroristes, que volen imposar per força la seua religió i la seua manera única de veure la vida (una altra semblança amb Hitler), però com ben bé es pot llegir en les condemnes per part de la comunitat islàmica, “l’Islam està basat a ajudar al proïsme i no cometre assassinats”.

Ells, els refugiats estan tan perseguits com nosaltres, perquè són considerats pel DAESH com a dessertors: “Per a DAESH qualsevol musulmà que s’integra en la vida dels països occidentals en els quals viu és un col·laboracionista i pansa a ser un kafir (infidel), igual que tots aquells refugiats que abandonen voluntàriament l’Estat Islàmic fugint de la guerra. El pla de DAESH perquè aquests infidels es radicalitzen és provocar mitjançant el terror reacciones violentes per part dels europeus, que l’islamofobia s’estenga i que es tracte als refugiats com a terroristes”. Recomane llegir l’article complet de la Marea.

A més, caldria remuntar-se anys arrere i estudiar amb deteniment els moviments polítics i propagandístics que s’han anat realitzant per part de països d’Europa i EUA. Sense ser analista política, però si realitzant una lectura més o menys diària del que esdevé en el món, es pot entendre que certes situacions en alguns països han sigut provocades per accions dels nostres governs. Amb açò no vull justifcar les accions dels terroristes ni molt menys, no estan justificades, són uns assassins, però el mapa global de la situació actual és molt més ampli i complicat que reduir tota la culpa i odi als refugiats. I tal vegada aquesta és una reflexió que també es necessite realitzar. Si vos interesa profundizar hi ha un bon análisis realitzat pel periodista Ramón Lobo a InfoLibre.

Deixem d’odiar i unim-nos per a combatre al nostre enemic comú, el que vol acabar amb la tolerància, el respecte i la convivència.

Tots tenim dret a opinar diferent però no ens refugiem en que és un dret democràtic, perquè la democràcia creu en la convivència i el respecte de tot tipus de persones independentment de la seua condició sexual, la seua procedència i la seua ètnia.

No a l’odi. Sí a la pau.

 

Font: Mireia Pascual./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *