lasarga ajualcoitel

Josep Durà: “el meu objectiu és que als alumnes els agraden les matemàtiques”

• Josep Durà és professor de matemàtiques de l’IES Pare Vitòria. Parlem amb ell sobre les seues dues grans passions: l'ensenyança de les matemàtiques i la fotografia de la natura

Josep Durà és professor de matemàtiques de l’IES Pare Vitòria des de l’any 1989, institut on va estudiar i en el qual va desenvolupar la seua passió per l’ensenyament d’aquesta matèria. Entre els anys 1984 i 1992 també va ser professor d’Estadística en la UA, i de Matemàtiques en la UPV en Alcoi un parell d’anys.

Josep té, a més, una altra passió: la fotografia de la natura. Són ja 25 anys d’experiència eixint als paratges naturals del nostre entorn equipat amb la càmera amb l’objectiu d’immortalitzar les meravelles de la natura.

– Els passadissos de l’IES Pare Vitòria presenten en l’actualitat una sèrie d’exposicions de natura alcoiana realitzades per tu, comenta’ns.

Sí, disposem d’unes quantes exposicions que anem canviant durant el curs. Actualment en tenim una de plantes, una altra d’orquídies, altra anomenada “amics de la humitat”, amb fongs i líquens i altres tres d’insectes (una d’elles només d’escarabats, i una altra de papallones). Altres anys hem posat també de paisatges, segurament el curs que ve posarem una dedicada als paisatges de Mariola.

– Supose que un dels objectius és transmetre als alumnes els valors de la natura

Sí, perquè es  compte de les coses que tenim a Alcoi. I si algun alumne es dedica a mirar les imatges… És com deia mon pare dels seus llibres: “que juguen els xiquets amb els llibres, si de pas lligen algun, bo serà”. Jo dic el mateix: allí estan les exposicions. L’objectiu és ensenyar als alumnes a apreciar la natura que tenim a Alcoi.

– Molt de temps i treball dediques a realitzar les fotografies?

La meua afició és eixir al camp, i quan els dies són bons agafe la càmera, quan no són tan bons em dedique a passejar i a caminar. N’hi ha presentades fotografies de molts anys, perquè costen de trobar. Per exemple, algunes espècies d’insectes només estan en algunes setmanes de l’any, les orquídies poden estar només 10 o 15 dies, és a dir has de saber quan i on estan, que no és tan fàcil. Els fongs igualment, només estan quan plou després de la tardor… No és una feina que pugues fer en un any ni en dos.

– D’on ix el teu gust per aquesta afició?

Del gust pels paisatges, que em ve també de mon pare. Una de les seues aficions era la pintura. A través de veure el que ell feia m’ha agradat. I el gust per la natura ve de la terra: en Alcoi és difícil no tindre’l.

– Parlem un poc de la teua altra passió: l’ensenyança en matemàtiques

Sí, de fet aquesta està per damunt de l’altra. El que més m’importa és la meua responsabilitat com a professor. El meu primer objectiu és que als alumnes els agraden les matemàtiques, que tinguen ganes d’aprendre coses noves, i que siga amb mi.

M’agrada molt formar en matemàtiques als alumnes preuniversitaris, i això s’ha de fer des de l’ESO fins al batxillerat. Les parts fonamentals de les matemàtiques comencen a veure’s al final d’aquests anys. Em sent molt implicat en aconseguir una bona preparació en tots els alumnes que vulguen fer estudis superiors, i també en què obtinguen uns bons resultats en les proves de selectivitat, que tan importants són per a poder elegir els seus estudis.

– Com s’aconsegueix que als alumnes els agraden les matemàtiques?

La primera cosa és que a tu t’han d’agradar. Si  transmetre als teus alumnes. A banda que les matemàtiques han de ser conegudes perquè és el llenguatge de la ciència, poden ser molt boniques. Igual que la fotografia, la pintura, la música i la literatura, les matemàtiques també tenen la seua part artística. I entre els alumnes hi ha artistes en les matemàtiques. M’agrada descobrir-los.

– N’hi ha molts professors que critiquen que el nivell d’estudi i coneixement dels alumnes actuals és més baix que el de les generacions precedents, com valores tu el tema?

Tot el món estarà d’acord que els joves actuals són en general més alts, més ràpids, salten més, juguen millor als diferents esports… perquè estan més preparats. I si cada generació supera a les anteriors en resultats físics, com podem pensar que aquesta generació no supere a les anteriors en resultats intel·lectuals? Només es pot pensar això de forma presumptuosa.

– El coneixement també evoluciona en la història

Abans la gent tenia menys accés al coneixement que ara. La forma d’aprendre canvia, i el progrés tecnològic fa que l’accés al coneixement siga ara molt millor que abans. El coneixement que es canalitza a través d’internet ho fa en progressió geomètrica. En el futur pròxim açò serà imparable. Els que més sabran utilitzar-ho són els joves.

– Altra crítica prou extensa afirma que impera la llei del mínim esforç entre els joves, és així des del teu punt de vista?

Crec que especialment els alumnes de batxillerat fan hui en dia un esforç major que les generacions anteriors, i que quan alguns tertulians televisius que no es dediquen a l’ensenyament en aquests nivells parlen de l’educació com si no es fera res, són molt injustos amb tants alumnes que s’esforcen més que el que ells han fet en la seua vida, i també ho són amb tants professors que fan perquè els seus alumnes puguen no només aprendre el que necessiten, sinó que miren el futur amb il·lusió. Un estudiant de batxillerat se sacrifica pels estudis molt més que quan jo tenia eixa edat.

– Per què creus que és així?

La causa d’aquests majors sacrificis és la connexió entre la selectivitat, que és una prova que tots han de fer igual, i l’elecció dels estudis superiors. Tot el món està molt motivat, i aquest control extern que és la selectivitat fa que l’esforç augmente, i l’esforç és gran part de l’èxit en la vida. Ja deia Einstein que “l’èxit en la vida és un 5% de talent i un 95% d’esforç”.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *