Foradia ajualcoitel

Equinocci de tardor a Alcoi: Els equinoccis eren el referent que tenien els ibers

• La tardor de 2017 començarà el divendres 22 de setembre, a les 22 hores i 2 minut, • 29 d’octubre tindrà lloc el canvi d’hora, recuperant l’horari d’hivern.

La paraula equinocci prové del terme llatí «aequinoctium» que significa «nit igual». Fa 2.500 anys, els equinoccis eren el referent que tenien els ibers que poblaven les terres del País Valencià per a guiar-se en el canvi d’estacions. 

La tardor de 2017 començarà el divendres 22 de setembre, a les 22 hores i 2 minuts, hora oficial peninsular, segons càlculs de l’Observatori Astronòmic Nacional. Aquesta estació durarà 89 dies i 20 hores, i acabarà el 21 de desembre amb el començament de l’hivern.

Aquesta és l’època de l’any en què la longitud del dia s’escurça més ràpidament. El Sol ix als matins cada dia una mica més tard que el dia anterior i a la vesprada es posa abans, sent l’escurçament del dia especialment apreciable a les vesprades.

L’equinocci de tardor pot donar-se, com a màxim, en quatre dates diferents (del 21 al 24 de setembre). Al llarg del segle XXI la tardor s’iniciarà en els dies 22 i 23 de setembre (data oficial espanyola), sent el seu inici més matiner el de l’any 2096 i l’inici més tardà el de 2003.

Les variacions d’un any a un altre són degudes a la manera en què encaixa la seqüència d’anys segons el calendari (uns són de traspàs, uns altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol (durada coneguda com a any tròpic).

En definitiva, a l’inici de la tardor el temps en què el Sol està per sobre de l’horitzó es redueix en quasi tres minuts cada dia a les latituds de la península.

El cel tardorenc matutí estarà dominat per Mart durant tota l’estació, Venus fins al mes de desembre i Júpiter des de novembre fins al final de la tardor, mentre que Saturn fins a primers de desembre i Júpiter al principi de l’estació seran visible en el cel vespertí.

Les agrupacions fictícies d’estels coneguts com a constel·lacions, al voltant de l’estel Polar es veuran al llarg de la nit el Cigne, Cassiopea, l’Óssa Menor i la Girafa. Les constel·lacions eclíptiques visibles en aquest període van de Capricorn a Virgo. Per sobre de l’eclíptica destacaran Pegàs i Andròmeda; per sota, la Balena i Orió, així com els estels Sirio i Proció.

La primera lluna plena de la tardor es donarà el 5 d’octubre, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquesta tardor es donaran altres dues llunes plenes: 4 de novembre i 3 de desembre.

D’altra banda, el diumenge dia 29 d’octubre tindrà lloc el canvi d’hora, recuperant l’horari d’hivern.

L’equinocci i els ibers a Alcoi

El santuari de la Serreta sembla dedicat a una deessa de la fertilitat,  protectora de la vegetació i dels animals.

La Serreta i el Puïg a Alcoi s’ha identificat ‘una clara orientació equinoccial’ com en molts santuaris ibers del País Valencià. La disposició Est-Oest d’aquests vestigis coincideix amb la perfecta alineació del Sol durant els equinoccis, únics dos dies de l’any en els quals el sol ix i es posa per tots dos punts cardinals.

Arribats a aquest punt resulta interessant comentar que els equinoccis coincidien amb festivitats d’any nou en un gran nombre de cultures de l’Antiguitat.  Existeixen multitud de referències sobre la importància del començament de la tardor amb la idea de coordinar els calendaris de manera que l’any començava el 23 de Setembre, com fem hui en dia en el començ del curs escolar.

 

Font: Santi Sempere./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *