lasarga ajualcoitel

Javier Ferrándiz: Alferes moro 2015 filà Domingo Miques

Javier Ferrándiz Albors: “La mentalitat que tenim és de fer un càrrec digne concorde a les circumstàncies econòmiques i socials del moment” • “En el meu vestit porte algunes picades d'ullet del que va portar el meu avi quan va eixir de l'alferes".

SONY DSC

Javier Ferrándiz Albors serà el Alferes moro per a la filà Domingo Miques ./lesmuntanyes.com

Javier Ferrándiz Albors, alcoià de 47 anys serà el pròxim Alferes moro per a la fila Domingo Miques. De professió auxiliar administratiu i amb gran passió per la festa, confessa estar molt il·lusionat per tenir l’oportunitat d’ostentar un càrrec com aquest. Ens citem amb Javier en un lloc amb el més pur ambiente fester i morú, alhora: la seva filá. A la calor d’un hallar, mantenim una conversa tranquil·la sobre tots els aspectes relacionats amb el càrrec. Així, ens confessa que seran les seues dues nebodes les que isquen de favorites, els seus dos germans de cavallers i la seua germana de dama. Tota la família al complet recolzarà a Javier en aquest dia tan especial en la seua vida.

“la mentalitat que tenim és de fer un càrrec digne concorde a les circumstàncies econòmiques i socials del moment”

Història d’una casualitat
La pertinença a una filà és alguna cosa que, tradicionalment, prové de família. Però aquest no és el cas del nostre alferes, que ens explica que malgrat portar ja dues dècades eixint a festes, més cinc de soci anteriorment, “el ser Miquero és una cosa casual, perquè em vaig apuntar pels amics i no per raons familiars”, assegura.

A pesar, d’açò, hi ha una dada que crida especialment l’atenció i fa que el seu càrrec siga encara més especial, i és el fet que el seu avi matern fóra alferes en 1960 en aquesta mateixa filà. Però encara així, Javier reitera que “és una casualitat, perquè el meu avi va ser un fester de molts anys i açò va ser l’últim que va fer en la seua etapa com a fester i, des d’aquest punt, ningú de la família va continuar”.

Una decisió complicada
Hi ha ocasions en les quals el càrrec està decidit des de molt abans d’haver de prendre finalment la determinació. Unes altres, en les quals són varis els que els fa il·lusió i cal portar-ho a consens. I unes altres, en les quals prendre la decisió final es converteix en una tasca  cosa complicada. Per aquesta raó, li preguntem al nostre protagonista com va ser el procés d’elecció i la presa de decisions, tant per la seva banda com per la de la pròpia filà.

“El meu cas és una mica curiós, perquè es van fer diverses reunions amb temps en les quals no va eixir ningú, llavors es va celebrar una junta extraordinària abans d’acabar 2013 però una setmana abans em van dir que no hi havia ningú i que si m’agradaria. Jo vaig dir que m’ho tènia que pensar perquè era una decisió important, però una vegada m’ho havien dit doncs va començar a entrar-me la il·lusió, perquè abans sincerament no ho pensava, perquè en general no penses fer un càrrec” ens explica Javier. “Llavors vam fer una reunió i vaig dir que si eixia algú d’ultima hora em retiraria, perquè no pretenia competir amb ningú. Però ja s’havia corregut la veu i en presentar-me, vaig eixir i vaig exposar mes o menys el que he dit i quasi no em van deixar acabar de parlar perquè van començar a cridar: ‘Visca l’alferes!’. Va ser una cosa pensada i feta”, ens explica encara emocionat.

SONY DSC

El càrrec
Aprofundim de ple en el càrrec i tots els aspectes sobre la alferesia mora d’aquest pròxim mes d’abril. S’entén que ostentar un càrrec d’aquestes característiques no és fàcil i que, sobretot, comporta una gran pressió per la responsabilitat que suposa. Encara així, Javier confessa no estar res nerviós i que, mes que pressió, el que li suposa el càrrec és una gran emoció que segons es va acostant la data va augmentant. Sobre aquest tema, ens explica que “la mentalitat que tenim és de fer un càrrec digne concorde a les circumstàncies econòmiques i socials del moment. Nosaltres anem a traure el que hem pensat i després el públic té la capacitat de dir si li agrada o no li agrada”.

Pel que fa a la distribució, Javier ens explica com seran els preparatius: “Els cavallers seran 12, dels quals dos són els meus dos germans, que no formen part dels Miquers, després 6 són amics de la filà i la resta són amics de fora que estaven interessats. Quan les favorites seran les meues nebodes, Paola de 24 i Laura de 18, que són filles del meu germà major. I les dames seran les meues dues cunyades, la meua germana i les dones dels cavallers bàsicament”. En general, tota la família al complet recolzarà a Javier en aquest dia tan especial en la seua vida.

Finalment, sobre aquest aspecte, el nostre protagonista emfatitza en la necessitat de fer un càrrec relativament xicotet i compacte perquè “l’alferes moro és un càrrec que, al ser l’últim, la gent porta vuit hores en la cadira, no pots fer un boato excessiu i també està el tema econòmic. Per açò, els cavallers i jo anirem en una carrossa i les favorites i dames en una altra. En total dues carrosses amb dues bandes de música, per a evitar fer un major desplegament”.

El Boato
El dissenyador principal del boato és Roberto Pérez, però Javier ens explica que la seua part i la dels cavallers o ‘mirs’, que és com prefereix cridar-los, favorites i dames, ho duen a terme en Taller El Conqueridor de Julio Iváñez, qui també fa de cavaller. A més, ens explica una curiositat que farà del seu càrrec i vaig portar un element molt especial a manera d’homenatge, doncs “en el meu vestit porte algunes picades d’ullet del que va portar el meu avi quan va eixir de l’alferes. En el seu moment ho va donar a la filà i finalment es van haver de desfer d’ell, així que pensem que serà curiós quan passen festes i puguem comparar ambdues fotos”, explica.

“en el meu vestit porte algunes picades d’ullet del que va portar el meu avi quan va eixir de l’alferes” 

Del poc que ens pot explicar sobre la temàtica o enfocament del boato, Javier apunta que està tot molt vinculat al disseny de l’heràldica, on apareix un mapa del Magreb, ja que el boato en si està basat en les diferents tribus i ètnies d’aquestes terres.

Música a mesura
La música que acompanyara el càrrec serà diversa en aquesta ocasió. Una de les marxes té una gran càrrega sentimental que, segons explica Javier, “en l’assaig de setembre, quan presentem l’heràldica, els cavallers em van obsequiar amb una marxa mora composta per José Muriel que és un músic de l’orquestra Nova. Així, el nom de la marxa és ‘Afable’, que ve del sobrenom que tenia el meu avi. Es podria dir que ha prevalgut el valor sentimental del nom de la marxa al que és la música”. Una altra de les marxes, que és la que portaran favorites i dames, és clàssica ja que la intenció era cercar una melodia més tranquil·la, per la qual cosa l’elecció ha sigut ‘Alhakem’ d’Ignacio Sánchez Navarro.

alferes

L’heràldica
Un element indispensable en tot càrrec és un logo o emblema corporatiu que ho acompanye en tot el relacionat a l’esdeveniment. Així, l’heràldica presentada és disseny de Roberto Pérez, qui també ha dissenyat el boato. Presentada al setembre, sobre ella es basa gran part dels dissenys i tot el commemoratiu sobre aquest tema. Però per a entendre-ho millor, l’alferes ens explica amb detall la significació dels seus elements: “L’anagrama és un turbant miquer vist des d’a dalt. Tant la sargantana com la mitja lluna estan fets amb els colors blanc i roig per representar els colors del turbant. Després el color del mapa de les terres del Magreb que fa esment a la borla que hi ha en el centre i el groc és com el de la manta”.

Un balanç
Per a finalitzar l’entrevista, ens interessem per la perspectiva i opinions de Javier com a fester i alferes sobre els canvis i evolució que ha patit la festa al llarg dels anys. En preguntar-li sobre el canvi en les dates a fi de passar-les a cap de setmana, opina que “d’una banda està molt bé mantenir la tradició de les dates però per una altra, comprenc el sector turístic, hosteler i altres, que tenen possiblement més inconvenients si no es realitza en cap de setmana”.

Sobre el tema de la dona en la festa, exposa: “M’és igual, qui vulga eixir que isca. Si és per la tradició, ho mires bé hi ha tant anacronisme en la festa que per un més… jo no li donaria més importància, és inevitable que les tradicions evolucionen o patisquen certes modificacions”.

Font: Beatriz Sánchez, publicat en El Gratis./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *