Foradia

El moviment tectònic de la crisi territorial

• Els grans mitjans, partits i periodistes han ignorat una tercera via entre el 155 i la DUI: un referèndum pactat amb l'opció d'un nou encaix constitucional • El procés de la independència catalana ha servit per a tapar els problemes reals de la gent i d'Espanya (l'atur, l'economia, la corrupció...), i per fer als poderosos més poderosos

En aquest article analitzem el moviment tectònic polític i social que ha significat la crisi territorial espanyola. Un fet que no té a veure directament amb Alcoi, però que resulta enriquidor a l’hora de comprendre alguns aspectes del nostre municipi.

I és que el procés de la independència catalana ha servit per a tapar els problemes reals de la gent i d’Espanya (l’atur, l’economia, la corrupció…), però ha funcionat com un xoc que ha fet més poderosos als poderosos: ha permés avançar posicions a l’establishment.

S’ha implementat una guerra cultural, assenyalant al poble català com l’enemic, amb la qual estan aconseguint que un bon sector social accepte mesures agressives i desplace les seues posicions ideològiques cap a l’extrema dreta.

Aquesta guerra cultural ha aconseguit augmentar la crispació social polaritzant els defensors de la unitat d’Espanya enfront dels independentistes (inclús als no independentistes però detractors del 155 se’ls ha encasellat com a independentistes). I això s’ha aconseguit perquè els grans mitjans, partits i periodistes han ignorat una tercera via entre el 155 i la DUI: un referèndum pactat amb l’opció d’un nou encaix constitucional que respecte la nacionalitat catalana, una opció que haguera acceptat, sens dubte, una majoria social.

La defensa de la unitat d’Espanya entronca amb els elements culturals de la dictadura franquista, que, cal recordar una vegada i una altra, mai va ser superada (mai s’ha condemnat als responsables dels seus crims, per exemple). Tots els símbols que representa estan sent carregats dels significats i reivindicacions típiques del feixisme i el franquisme (l’enemic català, l’eliminació de les autonomies, la unió entorn de la Monarquia, la criminalització de les forces progressistes…).

L’estratègia política de deixar les decisions a la voluntat del poder judicial (en bona part còmplice del Govern, i fins i tot llegat del franquisme) ha funcionat a la perfecció per a un partit que no té al davant una oposició contundent (l’únic partit que exerceix aquest paper en les qüestions fonamentals de l’Estat és Unidos Podemos, el qual té a tots els agents polítics i mediàtics en contra).

El xoc de la crisi territorial, que ha produït un atordiment social, ha permés l’acceptació per part de la població de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que, com es va demostrant, és l’inici d’un gir autoritari i centralista per part del Govern. Ja han sigut intervingudes els comptes de l’Ajuntament de Madrid, per exemple, el qual ha reduït el seu deute en més d’un 40% des que governa Carmena, té més de 1000 milions de € de superàvit anual i ha augmentat la inversió social en un 74%.

Per la seua banda, el poder judicial ha començat una caça de bruixes que no sabem fins a on arribarà: s’han detingut i empresonat titellaires, rapers i polítics catalans; mentrestant, Aznar, RatoUrdangarín, González i 900 imputats per corrupció del PP segueixen fent política, i tot el que no veiem, amb plena impunitat.

El problema territorial, per la seua banda, no serà resolt tampoc amb les eleccions del 21 de desembre, ja que el resultat que es done, sens dubte, seguirà representant en bona part a una població independentista i a una altra que, no sent independentista, està indignada amb el tracte d’humiliació sistemàtic amb el qual el govern del PP sotmet a la cultura catalana.

Amb tots aquests elements sobre la taula, l’agent polític que pot salvar la situació i tornar a col·locar els problemes reals de la gent damunt de la taula (atur, precarietat i exclusió enfront de la corrupció, l’explotació i la concentració de capital) és el PSOE, però abans ha de decidir desvincular-se d’una vegada de les postures del PP i aliar-se amb Unidos Podemos, fet que de moment no sembla que vaja a produir-se.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *