El valor de la cultura
mirada al món per Arcaris
Quins adjectius es repetixen de manera compulsiva en quasi qualsevol context? Rendible, útil, immediat… Pareix que tots hem assumit que qualsevol cosa deu valorar-se en termes econòmics i per tant l’educació, la cultura, l’art, la filosofia… han de justificar-se d’acord amb eixos criteris.
I és que qualsevol activitat cultural o educativa és avaluada per impactes en les xarxes socials, per pernoctacions en els hotels, per compres en els comerços… I quin és el problema? El problema és que s’ha assumit que la cultura és qualsevol cosa inútil basada en el temps d’oci i en compte de difondre el valor real de l’art o de les humanitats hem entrat de ple en el perniciós joc de l’utilitarisme deslligat que mana i ordena en esta època de la immediatesa i el pensament simple.
una cosa tan simple com obrir a Alcoi un local de la UNESCO quan el franquisme passava pel rodillo tot el que tenia una lleu aroma a reflexió”
En esta lògica basada en la rendibilitat de la immediatesa, les humanitats i la cultura han perdut pes en els els pressupostos públics, en els currículums escolars, en les hores d’oci i en les propostes de mecenatge de les empreses i fundacions. I tot açò és degut al fet que la cultura encaixa malament en el capitalisme perquè la cultura no es mou d’acord amb la lògica utilitarista del mercat. Bàsicament la cultura es convertix en simples espais concebuts com a entreteniment de la ciutadania. Se’ns ha oblidat com es concebia la cultura fa uns anys, el que va costar una cosa tan simple com obrir a Alcoi un local de la UNESCO quan el franquisme passava pel rodillo tot el que tenia una lleu aroma a reflexió. Perquè la cultura és això, un espai per a la reflexió crítica del hui, un espai per a pensar el demà, un lloc de foment de la creativitat, un espai que ens fa més iguals, que ens educa en la identitat individual, un lloc de reflexió, de calma i de concentració, un lloc per a veure la complexitat del món enfront del pensament simple o que ens oferix moments per a admirar la bellesa de l’art i ser més feliços.
Perquè sí, perquè la utilitat d’un concert de jazz, d’una exposició, d’una estrena teatral, d’una pel·lícula, de la literatura o de la filosofia va més enllà de que resulte rendible. I si no ho veiem estem condemnats a cedir la nostra individualitat a la lògica de mercat.
Comenta i participa-hi