De coses que no es parlen

• Una persona amb un salari mínim interprofessional, en el cas que cobrara aquesta quantitat durant 90 anys, per exemple, no haurà guanyat durant la seua vida ni un milió d’euros. • I el pitjor de tot és que aquest tipus d’anàlisis i dades contrastades no ocupen telediaris ni reportatges dels grans mitjans de comunicació

Quants diners necessita guanyar una persona per a desenvolupar la seua vida en condicions saludables? Potser amb una xifra mensual equivalent al salari mínim interprofessional, 735 €, n’hi hauria prou? El cas és que la tercera part de la nostra societat viu amb molts menys diners mensuals, amb moltes dificultats i amb condicions de precarietat.

Per altra banda, directius de grans empreses energètiques espanyoles, per exemple, cobren vora 300.000 € mensuals. Un bon contrast. Exemples concrets: Ignacio Galán, president d’Iberdrola, Rafael Villaseca, conseller de Gas Natural Fenosa i Borja Prado, president d’Endesa, guanyen al voltant de 3 milions d’euros anuals.

Una persona amb un salari mínim interprofessional, en el cas que cobrara aquesta quantitat durant 90 anys, per exemple, no haurà guanyat durant la seua vida ni un milió d’euros. És a dir, els directius de les grans empreses energètiques guanyen en un any tres voltes la quantitat que pot guanyar una persona amb un salari mínim durant tota la seua vida. La diferència és abismal.

I ara bé el bo: les mateixes companyies elèctriques que paguen als seus directius uns salaris desorbitats han fet que la factura de la llum puge durant l’any 2017 quasi un 11% el seu preu. I ja es parla de noves pujades per a aquest 2018. Sumem-li les pujades dels anys anteriors… Com ho veieu?

Mentrestant, 4’7 milions d’espanyols viuen en condicions de pobresa energètica: un 10% de llars espanyols no poden fer front a una necessitat tan bàsica com mantenir la seua casa caldejada durant l’hivern.

Aquest és un petit exemple de com funciona la desigualtat al nostre país. Una desigualtat que creix de manera vertiginosa. Tots els diners que fan falta a una gran part de la població són els que acaparen una elit de poder.

No es podria redistribuir la cosa de manera un poc més equitativa? Clar, però si tirem un poc dels fils, ens adonem de les vinculacions entre el Govern i les grans companyies. Uns es beneficien a altres. L’objectiu: acaparar més diners i més poder. Les conseqüències, com podem imaginar, són catastròfiques per a la nostra societat.

Aquest tipus de funcionament segons el qual el Govern permet que els més rics continuen fent-se més rics i els pobres més pobres no es limita al sector energètic, sinó que s’expandeix a la majoria de sectors: construcció, telecomunicacions, alimentació, finances…

I el pitjor de tot és que aquest tipus d’anàlisis i dades contrastades no ocupen telediaris ni reportatges dels grans mitjans de comunicació, que també formen part d’entramats de grans interessos. D’aquesta manera, la roda continua girant i girant, cada cop a major velocitat. Fins on arribarà?

Notícies que també el poden interessar

El cementeri nomenat millor monument arquitectònic

Comença el curs marcat pel retrocés del valencià

1 de Maig Dia dels Treballadors