Foradia

Un tsunami social a favor de la igualtat

• Vivim en una societat que discrimina a la seua població, que afavoreix als més forts i penalitza als més vulnerables • La bona notícia és que és possible que la gota haja desbordat el got. I que el got s'aboque i es convertisca en un tsunami social

Els drets humans es violen no solament pel terrorisme, la repressió, els assassinats, sinó també per l’existència de condicions d’extrema pobresa i d’estructures econòmiques injustes que originen grans desigualtats. Basant-se en aquestes paraules del Papa Francisco, podem afirmar que el Partit Popular està violant els drets humans dels habitants del Regne d’Espanya, perquè les seues polítiques han consolidat estructures econòmiques que són generadores de grans desigualtats i pobresa.

Un parell de dades que ho confirmen: un 1% de la població se n’emporta el 40% de tota la riquesa generada durant l’any mentre que un 28% de la població viu en situació de risc d’exclusió i pobresa.

Volem més proves que confirmen aquesta tesi? Li ho podem preguntar, per exemple, als petits comerços, que veuen com les grans cadenes i corporacions els devoren.

Però si n’hi ha un sector de la població que pateix amb major ferotgia la desigualtat és el de les dones. Són elles les més perjudicades d’un sistema laboral basat en l’exclusió, la precarietat, la temporalitat i la inestabilitat. Les que més difícil tenen poder pujar als càrrecs de poder, les que pateixen la bretxa salarial, les que porten a l’esquena la majoria del treball relacionat amb les cures, imprescindible però no remunerat. Sumem-li a aquests obstacles la discriminació cultural que viuen i tots els obstacles que aquesta comporta.

Si furguem un poc més, ens adonem que són les dones majors l’eslavó més vulnerable de la nostra societat, les que més pateixen les conseqüències d’un sistema econòmic salvatge i endiablat. Són moltíssimes les dones que han arribat a l’edat de jubilació sense haver pogut cotitzar una pensió digna (només el 33% de les dones jubilades té una pensió pròpia). I no perquè hagen deixat de treballar en la seua vida, sinó perquè el seu treball desenvolupat no ha sigut comptabilitzat.

La quantitat econòmica mitjana de pensions espanyoles dels homes és de 930 €, mentre que la de les dones és de 725 €. Però alerta amb les mitjanes, que no diuen tota la veritat (recordem a Nicanor Parra: “si jo tinc dos pans i tu no en tens cap, la mitjana és d’1 pa”).

De tot açò es desprén que vivim en una societat, fruit d’unes polítiques concretes, que discrimina a la seua població, que afavoreix als més forts i penalitza als més vulnerables.

La bona notícia és que és possible que la gota haja desbordat el got. I que el got s’aboque i es convertisca en un tsunami social que genere una societat més igualitària, que obligue a superar unes estructures econòmiques i culturals (com ben savia Margaret Thatcher, l’economia condiciona l’ànima de la societat) que s’acarnissen amb els més vulnerables.

Les mobilitzacions socials que s’han originat durant les últimes setmanes, amb les pensions i les dones com a protagonistes, poden ser el principi d’un procés reivindicatiu que obligue als polítics a deixar de violar els drets humans de la nostra població. Una batalla que apel·la a tota la societat.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *