Foradia

Un acord de país front a l’espoli

• Els "nous" Pressupostos Generals de l'Estat continuen discriminant, humiliant i espoliant al poble valencià. • Necessitem una estratègia compartida entre els diferents actors socials, sindicals, econòmics i polítics basada en tres factors fonamentals: conscienciació, organització i mobilització

Els “nous” Pressupostos Generals de l’Estat continuen discriminant, humiliant i espoliant al poble valencià. Són uns pressupostos continuistes que consoliden la misèria i la desigualtat al País Valencià i que ens tornen a sotmetre mitjançant l’increment del deute que suposa la despesa per poder oferir uns serveis a la població amb un mínim de dignitat. Pressupost i deute és relacionen directament, a menys pressupost major deute, funcionant com un mecanisme econòmic de submissió política als mandats dictats des de Madrid.

Els PGE són la resposta del govern de Madrid a la l’estratègia extremadament tèbia i epidèrmica que ha utilitzat en els últims mesos el Govern del Botànic per a exigir un finançament just. Evidencia l’error del govern valencià d’intentar i creure ingènuament que podia pal·liar el greuge pressupostari creant una comissió d’experts i anant a negociar a porta tancada amb un govern del PP antivalencià i demofòbic que ens tracta com als seus súbdits i que no cedirà per voluntat pròpia cap millora en el finançament valencià.

Hem d’aprendre de l’error i canviar d’estratègia per no tornar a caure en el mateix parany. La fi de l’espoli al poble valencià no vindrà d’un acord a porta tancada en un despatx de Madrid amb un partit podrit de corrupció i amb la seua filial taronja. El canvi de paradigma vindrà quan el poble prenga plena consciència de la magnitud d’aquest espoli, d’aquest infrafinançament i infrainversió i de les conseqüències que comporta per a les nostres vides i per al nostre benestar i desenvolupament econòmic i social i es mobilitze als carrers del País Valencià o a on calga.

El Govern del Botànic i els moviment socials més acrítics han de ser conscients de que la clau de volta que obrirà el pany del finançament just serà el treball conjunt i compartit amb la societat civil valenciana, amb valentia, fermesa i determinació. No serveixen promeses morfíniques i anestesiants que desmobilitzen el poble valencià, l’exigència del finançament just no pot tornar a recaure únicament en mans d’un govern valencià que està en desigualtat de condicions en el terreny de la negociació amb Madrid i que actua amb massa cura front al despotisme de l’Estat. No podem esperar una vegada més fins novembre per eixir al carrer i exigir el que ens pertoca com a valencians i valencianes, sabem que no s’ha arribat a temps ni amb prou força perquè no s’ha comptat des del primer moment amb les diferents organitzacions i sectors de la societat valenciana crítica .

Necessitem una estratègia compartida entre els diferents actors socials, sindicals, econòmics i polítics basada en tres factors fonamentals: conscienciació, organització i mobilització de la societat valenciana per a donar una resposta conjunta de País. Cal coordinar diferents espais de incidència, des de les universitats fins als Ajuntaments, des dels centres de treball fins als espais culturals, des del carrer fins al govern de la Generalitat. Sols amb un acord de País podem aconseguir canviar la situació i deixar d’assumir la humiliació que suposen any rere any els Pressupostos Generals de l’Estat.

Fiquem-nos a treballar pel País Valencià, treballem per la dignitat dels valencians i les valencianes. FEM-HO!

Com més cedíem i obeíem pitjor ens tractaven
Rosa Parks

 
Font: Plataforma pel Dret a Decidir./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *