Foradia ivaceext

Avancen els descobriments arqueològics de l’Altet de Palau, a La Font de la Figuera

• La cronologia del poblat se situa en moments avançats de l’Edat del Bronze, cap a la meitat del II mil·lenni a. C • Entre els materials recuperats es troben ceràmiques, restes de fauna, instrumental lític, com les dents de falç de sílex


Avancen les excavacions arqueològiques a L’Altet de Palau, a La Font de la Figuera, amb novetats. Es tracta d’un poblat de l’Edat del Bronze, excavat des de 2005 pel Servei d’Investigació Prehistòrica i el Museu de Prehistòria de València.

L’assentament està situat en la confluència de tres corredors de comunicacions: la vall del Vinalopó, el corredor de la Costera i el port d’Almansa. Amb unes dimensions aproximades de 1200 m², es troba ubicat en un esperó rocós limitat per escarpaments en quasi tot el seu perímetre, a excepció de la zona que comunica amb un xicotet alteró, L’Arbocer, espai dedicat a activitats metal·lúrgiques on es va trobar un conjunt d’objectes de metall datat al Bronze tardà, com destrals, punxons, cisells, punyals, polseres i arets.

A més de les estructures excavades en la roca, a manera de cubetes, descobertes en les campanyes de 2015 i 2017, entre els materials recuperats es troben ceràmiques, restes de fauna, instrumental lític, com les dents de falç de sílex, i alguns objectes metàl·lics de bronze; diferents elements de fang cuit com els pesos de teler cilíndrics i altres peces de fang encara per determinar la seua funció.

La cronologia del poblat se situa en moments avançats de l’Edat del Bronze, cap a la meitat del II mil·lenni a. C. Les datacions efectuades sobre mostres de cereal carbonitzat han proporcionat les següents dates: 3120 +/-40 BP, calibrada entre 1460 i 1310 anys abans de la nostra era, i 3120 +/-30 BP, calibrada entre 1440 i 1320 anys abans de la nostra era. Cronologia avalada igualment per la presència de bronzes entre les troballes metàl·liques, per les tècniques de construcció emprades, per la ceràmica, pesos de teler i altres elements de la cultura material.

Pel que fa a les seues bases econòmiques, l’agricultura estaria centrada al cultiu d’ordi, també es confirma la presència de ramats d’ovelles i cabres, a més d’alguns gossos, porcs, etc. Bous i cavalls realitzarien tasques de càrrega. També s’ha documentat la caça de cérvols i conills, complementària de la dieta càrnica. Quant a la vegetació, als voltants del jaciment hi hauria espècies arbòries com la carrasca i el pi, utilitzades en la construcció, i també matolls de brucs, lleguminoses, llentiscle i ginebres; roures, freixes i salzes. La troballa de restes humanes inconnexes en la zona del carrer obri la possibilitat de reconèixer el ritual funerari practicat al jaciment.

Les campanyes d’excavació a L’Altet de Palau s’iniciaren el 2005 i continuen en l’actualitat, havent-se localitzat diferents estructures d’habitacles i àrees de treball: de motlura, de magatzem, de metal·lúrgia, així como un carrer, murs i bancs de pedra, sòls empedrats, el traçat d’un gran mur perimetral que formaria part del sistema de defensa del poblat, i l’accés al mateix.

En l’actualitat, després de més de deu anys de treball i amb més de tres quartes parts del poblat ja excavades, són prioritàries les mesures de conservació i protecció de les estructures, donada la seua fragilitat. És per això que del Museu de Prehistòria té previstes diferents actuacions encaminades a preservar un interessant llegat arquitectònic i arqueològic, així com a garantir el seu futur ús públic; amb una senyalització adequada, plafons informatius i visites guiades.

Font: Redacció./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *