Caminem cap a una nova transició democràtica?
• La societat està exigint a crits la revisió de molts dels pilars fonamentals de l’Estat • La qüestió ja no és tant de força social com de voluntat política
La societat està exigint a crits la revisió de molts dels pilars fonamentals de l’Estat espanyol: la qüestió territorial, el sistema laboral, la situació de les dones, les pensions, la justícia, la política, la memòria històrica.
Ara també la monarquia. Es confirma que Juan Carlos I forma part d’una trama corrupta, que la institució més poderosa d’Espanya està implicada en una xarxa de corrupció que ha suposat el saqueig de les arques públiques.
La monarquia va ser un dels principals enganxes entre la dictadura de Franco i la democràcia: un símbol més de l’herència franquista. I açò cal recordar-lo perquè és pedra angular de la nostra història recent: som l’únic país europeu que no ha depurat encara responsabilitats amb el feixisme. Ja és hora: la revisió del Valle de los Caídos pot ser el començ.
La Transició va segellar un encaix territorial que s’ha mantingut fins ara. Que n’hi haja aproximadament un 50% de catalans favorables a la independència davant l’Estat espanyol és l’indicador més evident de la necessitat de construir un nou pacte territorial. Per molts que alguns insistisquen, la justícia no pot resoldre aquest problema polític, sinó, potser, tot el contrari: augmentar-ho, com ha succeït els últims mesos.
Perquè el nostre sistema judicial està elevadament polititzat. I més encara: inclinat cap al costat dels poderosos. Conseqüències: que Urdangarín (tornem amb la corrupció i la monarquia) gaudisca d’una presó per a ell a soles, com si estiguera en un retir espiritual, que els caps de la corrupció i el desmantellament de l’Estat de benestar gaudisquen no a soles de llibertat sinó també d’impunitat.
El sistema judicial s’ha de revisar. També des de la perspectiva de gènere: ho estan demanant totes les dones al carrer. La desigualtat ja no aguanta més. Tampoc l’econòmica: els pensionistes no ho poden dir més clar i amb més força. Els joves, amb una xifra d’atur que supera el 36% i amb el 90% dels contractes laborals sent de caràcter temporal, també ho saben.
Les últimes enquestes del diari Público, un dels mitjans de comunicació més fiables i dignes dels espanyols, diuen que el Govern del PSOE ha canviat significativament les simpaties electorals: per primera vegada, si s celebraren unes noves eleccions, el PSOE i Unidos Podemos, els dos partits susceptibles de caminar cap a un nou necessari model d’Estat, superarien en força parlamentària a la suma del PP i Cs (la cosa preocupant és que els ultradretans de Vox obtindrien representació parlamentària).
Per tant, la qüestió ja no és tant de força social com de voluntat política. Però ja sabem com funcionen les coses en política: si el carrer no espenta no n’hi ha avanç. Per això, tal com ens recorda el periodista i historiador Marià Sánchez: la mobilització és la solució.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi