Andreu Valor: “ens cal solidaritat, empatia, estima i voluntat en la convivència”
• Andreu Valor és un cantautor contestà que escriu envers la vida, l’amor i la situación política actual o les injusticies que es dónen al nostre entorn • "És necessari transmetre humanitat. Aquest concepte que ens identifica estem perdent-lo a marxes forçades".
Andreu Valor és un cantautor contestà que escriu envers la vida, l’amor i la situación política actual o les injusticies que es dónen al nostre entorn. Utilitza el valencià en cadascuna de les seues lletres i l’adorna de la riquesa del llenguatge amb tocs catalans o mallorquins, arreplegant els dialectes que es parlen i trasmetent cultura i poesía. Ara acaba de traure nou disc ‘Poemitza’t’ que va ser presentat el mes passat a Ontinyent.
– Com naix el nou disc?
Naix de la necessitat d’aprendre a comunicar-me, de la facilitat en que la poesia em produeix somiar, del concepte de creure que amb la paraula justa altre món és possible, del repte de tractar d’acompanyar amb humils melodies els versos de gent a la qual li dec tant!!!
– Que té de nou Poemitza’t respecte als anterior discs?
El treball previ. Un treball de dos anys: Imaginant, provant, descartant, analitzant i produïnt unes cançons com mai abans havíem fet. Una renovació sonora, de vegades atrevida. Considere que un procés més madur. Amb la suma dels poemes, quin més potent que altre, crec que uns dels millors treballs que hem fet.
– Que és necessari transmetre en el moment social i cultural actual? Ha tingut en compte eixa necessitat a l’hora de triar els poemes que composen el disc?
És necessari transmetre humanitat. Aquest concepte que ens identifica estem perdent-lo a marxes forçades. Les noves tecnologies i sobretot maneres comunicatives de tractar la realitat, sobretot, en un context agressiu de sistema i també polític on les sorpreses judicials, morals i ètiques d’un estat i la gent que el guia desvirtuen l’essència del que comprenc (personalment) s’ha de fer per tractar d’apostar per la convivència, un progrés social i nivell estatal amb sentit. No comprenc en absolut cap on es vol anar amb aquestes actituds, actes i aval legislatiu. I com note que en cada ocasió la societat està més crispada, menyspreada, oprimida…si alguna cosa, amb la humilitat de no ser ningú considere, és que ens cal solidaritat, empatia, estima i voluntat en la convivència. Circumstàncies que ens facen veure que tot i ser diferents unes persones d’altres, amb respecte podem habitar un mateix lloc; i sobretot, fomentar el criteri i personalitat de no deixar que les persones que abusen de la vida i qui en ella habitem, puguen tindre tants pocs escrúpols i respecte per cadascú de nosaltres.
He tractat de tindre-ho tot en compte. La diversitat del llenguatge, la paritat, la originalitat en les temàtiques, la profunditat en la dinàmica, versos simples i senzills, altres compostos i complicats però de reflexió assegurada, un dinamisme musical coherent amb el missatge, el màxim respecte amb les obres de les autores i autors que m’he atrevit a musicar…i tot i pensar i ben pensar, segur que com sempre hi ha tant a millorar. Ara, que no siga per no haver-ho intentat al màxim.
– Està en risc la llibertat d’expressió?
No crec que estiga en perill perquè exclataríem. És cert que momentàniament hem involucionat socialment però estic segur que canviarà. És una vergonya arribar a aquests contextos. Altra maniobra política que demostra la fragilitat i ineptitud del sistema i governants. L’educació, respecte i convivència, de nou sempre amb les mateixes històries, s’aconsegueix amb coherència, amb una política transparent, amb un sistema judicial competent i amb un foment d’educació i cultura que nivelle un sentiment i sentit, social també, de vida lliure, digna i ordenada. És indignant veure com s’explota la misèria i t’amordacen el dolor. És un abús dir-nos demòcrates quan s’anula la llibertat d’expressió, única opció popular d’evolució. I és una vergonya, altra més, que ens obliguen a callar aquelles persones responsables d’aquesta realitat. No cal puntualitzar que la llei no és igual per tots/es.
– Com viu els esdeveniments que están ocorrent a nivel personal i com a cantautor?
Quan elegeixes o la vida t’elegeix, viure la vida i formar part d’ella, comprens que mirar al teu voltant, tractar de sentir lloc, moment i persones que l’envolten i treballar la terra per dignificar-la és una necessitat. Amb aquesta manera conceptual generes una situació curiosa on cada desigualtat o abús sol sentir-se com una cosa personal, que t’afecta immensament i d’on tens la necessitat d’aportar alguna cosa, siga una reflexió, un crit, un cant o una abraçada. Empatitzar tant té de vegades una situació dura de passar-te èpoques amb un malestar corporal incòmode però ja no sé si hi ha remei. No saber viure d’altra manera que contracorrent i solidàriament té un cost. No em penedisc tampoc però en despertars bonics i assolejats de vegades desitge que el dia no canvie de tindre eixa llum per poder respirar amb més pau.
– Com podeu combatre l’atemptat quasi diari contra ella des de la música?
És combat únicament amb una mínima coherència. La realitat ens l’hem d’atraure al nostre dia a dia. L’única opció que tenim és tractar de ser exemple i alternativa a les males gestions i conductes amb la nostra quotidianitat. I no és gens fàcil. Aquest sistema ens fa tan fràgils com incoherent constantment. A partir d’ací, amb les eines que a més poden ser un ressò en algunes professions, emocionar i sensibilitat o únicament o posar en context certes realitats perquè la gent pense i puga veure la vida des d’altre punt de vista i actitud, amb la humilitat d’una proposta com la nostra, ja està bé tractar de fer alguna cosa més. La pena és que el poder comunicatiu de moltíssimes persones referents, no veges un clam clar que ajude a la massa social a entendre que sense la societat que defense la pròpia societat no hi ha societat. I així ens va. Tot i dir que gràcies a l’esforç de moltíssimes persones hi ha esperança. I sens dubte a la valentia i coherència, com abans deia, de companyes i companys de professió que estan pagant la ràbia d’aquelles persones que creuen que lleis i justícia són les que ells/es posen i sols la resta hem de complir.
– Per què resulta tan difícil transmetre la poesia a la societat? Com ajuda a visibilitzar-la des de la seva parcel·la musical?
La poesia és un gènere cult i a la societat no se la vol culta. Quan des de l’educació primària o infantil els conceptes i foment intel·lectual és minva, l’aspiració als alts nivells de comprensió i reflexió són mínims. Hi ha un nucli de gent, com jo, que tot i tindre capacitats bàsiques estem obseïdes en aprendre, en el llenguatge, en la necessitat d’emoció a través dels somnis…i no em preguntes per què, però la poesia reuneix totes aquestes circumstàncies que m’alimenten.
Crec que caldria ensenyar-la millor i entendre que com en qualsevol cosa no tota pot arribar-te però segur que totes les persones tenim un/a poeta referent que ens salvaria en aquesta vida!
Afortunadament, crec que la música és un llenguatge universal que ajuda a proposar qualsevol cosa. Per mi la cançó perfecta és la fusió delicada i cuidada d’una melodia brutal i una lletra salvatgement ferma. La poesia és el nivell màxim d’expressió. Pot ser per això estic tan content amb aquest projecte perquè considere que una manera de proposar un projecte digne té molt guanyat amb una fusió com aquesta. Agradarà o no però considere que guarda uns mínims que per mi són màxims en aquests moments.
Sent eclèctic en la creació de melodies dispars i estils barrejats he tractat d’arribar a diverses generacions. Era el meu repte per tractar de fer de la poesia un gènere més proper.
– Quina és l’evolució musical viscuda durant estos deu anys de trajectòria professional que va complir en 2017? Comença ara una nova etapa?
L’evolució és el respecte al treball, al públic i a la professió. Sabent com de precària o inexistent és la industria musical o cultural al País Valencià, sols ens queda remar de valent amb tots els possibles condicionants. Que no siga per mi. No sols tracte de fer funcionar la meua proposta, tracte de ser pulcre i exigent en el que faig i en el que m’envolta per fer créixer una professió que dignifique proposta, interés i aspectes laborals.
És la gent que hi ha de valorar si hi ha progrés en la nostra proposta. Jo tracte que així siga, envoltat de persones professionals que ajuden en aquesta finalitat i d’una dedicació continuada. La voluntat ha de ser avalada per treball.
Espere que si. Tot i estar satisfet del passat que m’ha portat fins ací, seguir vivint de la música és un privilegi que ningú ens regala, amb això vull dir que el desig de continuïtat o està acompanyat de creativitat, originalitat i il·lusió o no hi existirà, llavors, el repte contínu ens porta a estar sempre sotmesos a noves etapes que tracten d’arribar a la gent que és qui li dóna sentit a aquesta feina. Comença una nova etapa i aquesta tractarà de poemitzar al possibles oients que ens regalen una oportunitat.
– On va a portar Poemitza’t?
Allà on vulga arribar. Espere trencar fronteres territorials en aquest projecte i estem treballant en aquesta opció. M’encantaria anar al menys a cada localitat, dels 15 autors/es del disc, per donar les gràcies per tant. Ja seria un luxe perquè significaria arribar a tots els indrets de parla catalana i això de que “el meu país és tan petit”… no és tan cert. De nord a sud i d’est a oest hi ha molts quilòmetres, diversitat, essències, magnituds…que fan la vida immensament rica. Però ho intentarem. Tot siga per la felicitat de fer el camí en una vida que cerca dignitat i llibertat compartida.
Arbre Agulló i Guerra: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Jean Baptiste BATALLER: 
Comenta i participa-hi