Ens ensenyen a pensar de manera crítica?

• Un dels reptes als quals s’enfronta la societat en l’actualitat és el de fomentar una visió crítica amb la nostra realitat • A continuació, diferents exemples on es mostra el conflicte d’interessos educatius entre la societat i les grans corporacions i poders

No, i de fet a alguns sectors poderosos els interessa la ignorància social. No ho podem deixar de tindre en compte mai. Estem rodejats de poders i grans empreses a les quals no els interessa més que fer negoci i guanys, eludint qualsevol tipus de responsabilitat social, humana i mediambiental.

A continuació, exposarem diferents exemples on es mostra ben clarament que n’hi ha un conflicte d’interessos educatius entre la societat, que teòricament hauria de ser cada cop més culta i crítica, i corporacions i poders que, per tal de créixer, necessiten que el poble siga quant més ignorant, millor.

Alimentació

Comencem amb un exemple evident que prové del sector de l’alimentació. Està científicament comprovat que grans cadenes de menjar ràpid elaboren productes d’una qualitat alimentària completament contraproduent per a l’ésser humà al mateix torn que utilitzen eslògans del tipus “preocupats per la teua alimentació”. És clar que a aquestes empreses, que generen els seus productes en massa a partir d’aliments de molt mala qualitat, no les interessa que la societat, en general, tinga coneixements alimentaris perquè està en contra dels seus interessos.

Mitjans de comunicació

Durant els últims anys estem vivint una revolució de les noves tecnologies que està fomentant l’evolució dels mitjans de comunicació, que són, cada cop amb més intensitat, determinants per a la nostra vida. I difícilment trobem anàlisis crítics amb els aspectes més preocupants que s’estan posant sobre la taula.

Els bulos, la desinformació i les mentides que ens emeten des dels grans mitjans d’informació amb total impunitat estan creixent a nivells alarmants. L’altre dia, per exemple, van promoure en un programa de televisió ben conegut un debat sobre les pensions públiques: les tesis dels dos suposats economistes experts, suposadament de diferent signe ideològic, eren similars: “la situació econòmica és complicada i difícilment es podrà mantenir a llarg termini el sistema públic de pensions”. I no estaran darrere d’aquestes tesis els bancs i els grans inversors que promouen els plans privats de pensions?

Xarxes socials

Les xarxes socials s’han normalitzat fins al punt que tothom en té i fa ús diari d’elles. Però poques vegades es para atenció en el fet que aquestes plataformes virtuals són propietat de grans corporacions que estan compilant les nostres dades per tal de fer negoci amb elles.

Internet

Les corporacions amb major influència en Internet tenen molt més poder del que pareix: tenen la capacitat d’analitzar cada moviment de ratolí que fem, arribant a conéixer-nos millor inclús que a nosaltres mateixos. Si intercanviem un correu amb un amic parlant sobre algun tema concret, per posar un exemple, és molt possible que durant els pròxims dies ens apareguen anuncis publicitant productes o serveis relacionats amb el mateix tema.

Els algoritmes que determinen la informació personalitzada que podem veure per internet no són neutrals, ni objectius ni innocents. Ho hem comprovat de manera flagrant amb el cas de Cambridge Analytica, on Facebook va oferir a una empresa privada les dades i perfils de milions d’usuaris que després van ser utilitzats per a transmetre, amb molt d’èxit, propaganda política personalitzada a cada usuari.

Videojocs

La indústria dels videojocs està creixent a passos de gegant. De fet, inclús, comencem a parlar dels videojocs com un nou esport. Però són molt poques les veus que ens alerten sobre els riscs que comporten determinades pràctiques i hàbits en els jocs que esdevenen en preocupants addiccions.

I menys encara són les veus crítiques amb el contingut dels videojocs i de la visió del món que transmeten als més joves: molts d’aquests estan educant a les noves generacions en una cultura de la indústria armamentística, el bel·licisme i la violència. Alguns, inclús, amb propaganda política implícita. És el cas, per posar un exemple estudiat, del joc ‘America’s Army’, que va ser desenvolupat en els EUA i llançat al públic massiu de manera gratuïta amb l’objectiu de reclutar joves per al seu exèrcit.

Cinema

Els productes cinematogràfics moltes vegades inclouen també missatges propagandístics implícits. És ben conegut el cas del cinema bel·licista de Hollywood que s’utilitza per justificar les intervencions bèl·liques dels EUA, demonitza els països amb els quals està en guerra, tergiversa els fets històrics i exalta irracionalment els valors del seu exèrcit: Rocky, Rambo, el Capità Amèrica, Rescatant al sodat Ryan, Top Gun o Pearl Harbor són alguns centenars d’exemples que podem citar.

I no cal que els missatges dels productes cinematogràfics que veiem hagen sigut construïts de manera deliberada. El cas és que convé saber analitzar-los des d’un punt de vista crític amb l’objectiu de que eixos missatges no queden instal·lats de manera inconscient en les nostres ments. És ara, per exemple, quan ens assabentem dels missatges perniciosos que han promocionat en els més joves moltes de les clàssiques pel·lícules de Disney.

Programes televisius

Abunden els continguts televisius que capten l’atenció del públic a través d’assumptes morbosos, relacionats amb emocions i sentiments nocius i amb valors incívics. Un cas flagrant és la programació del canal nord-americà MTV, on la tònica general és la violència gratuïta, les relacions masclistes i els personatges que actuen d’una manera exageradament immadura. Però en la televisió espanyola també en tenim una gran quantitat de programes i continguts que insisteixen a mostrar-nos una cultura de relacions socials basada en la xafarderia, l’enveja, les agressions verbals a l’altre, el poc respecte i el sexe més superficial, entre altres valors.

Conclusions

Aquests que citem no són més que alguns exemples. L’important és que un dels reptes als quals s’enfronta la societat en l’actualitat és el de fomentar una visió crítica amb la nostra realitat i amb els missatges que ens transmeten les grans corporacions i les seues propostes i serveis. Aquest és, des del meu punt de vista, un dels principals objectius que ha de tindre el sistema educatiu. Però també els mitjans de comunicació, les institucions públiques i les famílies: mai podem deixar de llegir, d’informar-nos de l’actualitat, de les noves tendències, dels nous productes, dels avanços tecnològics… Sempre dubtant i contrastant opinions i informació.

Denunciar els poders il·legítims, desarmar les mentides que ens volen fer creure, desmuntar la mala cultura i els valors incívics que ens inculquen és un deure social.

Notícies que també el poden interessar

Plataforma d’afectats per la hipoteca: PAH Alcoi pel dret a l’habitatge

Nova edició de la Trobada d’Escriptors

Manuel: “el carril bici suposarà possiblement un avanç per a la ciutat”