lasarga subscriute elgrat

Rafa Climent: “el Pacte del Botànic ha posat a les persones en el centre des del primer moment”

• Parlem amb Rafa Climent, conseller d'Economia, sobre les polítiques que s’han dut a terme des del Pacte del Botànic i analitzem els principals temes d'actualitat i els reptes de futur • En la meua primera intervenció de Les Corts, estàvem en el 24% d’atur. Tres anys després estem en el 15’6%, és per a estar conten

Rafa Climent és el conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball de la Generalitat Valenciana. Parlem amb ell realitzant un balanç de les polítiques que s’han dut a terme des del Pacte del Botànic i analitzem els principals temes d’actualitat i els reptes de futur: reindustrialització, ocupació, el sector del tèxtil, el canvi del sector productiu…

 

– Bon dia, Rafa. El Pacte del Botànic ha suposat un canvi d’època per a la Generalitat Valenciana, quina és la valoració que feu?

Fem un balanç molt positiu. I sobretot marcant la diferència amb la gestió dels 20 anys que va estar governant el PP, que va centrar les seues polítiques estrictament en un clientelisme i amiguisme nu i cru, sense un projecte clar de País Valencià. La diferència està que el Botànic ha posat a les persones en el centre des del primer moment, marcant les urgències i les emergències en una primera etapa. Vam llevar el copagament, hem prioritzat la sanitat universal, hem baixat les llistes d’espera de la Llei de Dependència. En aquests moments ja estem duent a terme el canvi de model econòmic: passem d’una economia especulativa a una economia productiva i real, apostant per la reindustrialització del territori, per la innovació, la internacionalització i el canvi de model energètic.

– Durant les últimes setmanes han eixit notícies d’una presumpta crisi del Pacte del Botànic…

No, jo crec que, com qualsevol matrimoni o família, hem tingut les nostres diferències, i està molt bé que puguen aflorar. Sempre que s’arriben a acords des de la diferència, que ho estem fent. Això són simplement picabaralles dintre de la normalitat i que, a més a més, reforcen el Govern. Sempre tenint una visió de llums llargues segons la qual este Govern no s’acaba en el 2019.

– Teniu expectativa de continuar amb el Pacte en la següent legislatura?

Clar que sí. Jo en aquests moments no veig la possibilitat que cap dels partits que estan en la palestra puga traure una majoria absoluta. A les hores, és lògic que tornem a reeditar el Botànic, estem condemnats a entendre’s. Sempre pensant en el benefici de la ciutadania. Per tant, jo no parlaria de crisi sinó d’algun ‘rifirrafe’ que, en definitiva, reforça el Govern.

– Una de les tasques destacables que heu estat realitzant des de la conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball han sigut els esforços pel condicionament i millora dels polígons industrials de les comarques i per la seua reindustrialització…

Fem una valoració molt positiva al respecte. És la primera vegada en la història de la democràcia que ixen ajudes per a millorar els polígons industrials. Què s’ha fet en els 40 anys anteriors pels sectors productius o pels polígons industrials? La veritat és que res. Calia fer una millora, perquè en el món global en el qual estem, si no tenim, entre altres, fibra òptica en els polígons industrials, tindrem problemes molt greus: has de tindre uns serveis adients. Ja hem arribat a 31 comarques, més de 160 municipis i més d’un terç dels polígons del territori rebran ajudes. Hem destinat en dos anys més de 30 milions d’euros a la reindustrialització i la digitalització de la indústria. És una aposta molt ambiciosa. Ara hem aprovat una llei per la promoció dels polígons industrials que donarà possibilitats d’una col·laboració entre els ajuntaments i els empresaris per a millorar els polígons, obligant a les administracions al fet que any rere any donen diners per la seua millora.

En aquest sentit, volíem preguntar-te: vam parlar amb Pau de Gracia, que és l’actual president de la Cambra de Comerç d’Alcoi, i ens comentava que fa una valoració molt positiva del pla de reindustrialització que esteu duent a terme, i el qual es va demanar des de la Plataforma per la Reindustrialització, però que considera que en les nostres comarques les millores s’han quedat en una primera fase d’execució.

Jo crec que aquestes comarques poden estar molt contentes perquè, si contem la Foia de Castalla i la Vall d’Albaida, es van pressupostar 12 milions d’euros per la millora dels polígons. Alcoi, per exemple, va tindre possibilitat de rebre 3 milions d’euros, Ibi 3 milions més, Ontinyent vora 600 mil euros, Cocentaina 1’5 milions, Muro més de 600 mil euros. Hem donat possibilitats d’inversions en àrees que estaven molt abandonades. Això més l’aportació que han fet els ajuntaments.

– També heu destinat ajudes a l’ocupació des dels programes Avalem…

Tenim engegat el Pacte per l’Ocupació, que estava totalment parat, amb inversions des del SERVEF. Han arribat ajudes, per valor d’uns 12 milions d’euros més destinats a aquestes comarques, a través dels projectes d’Avalem Joves, Avalem Joves +, Avalem Experiència i Avalem Territori. Jo estic parlant únicament d’una conselleria, però si sumen totes les ajudes estaríem parlant de molts més milions que poden ajudar a desenvolupar les comarques.

– De fet, les xifres d’ocupació d’enguany, amb vora el 15’6% d’atur, són les millors que hem tingut en l’última dècada en el País Valencià.

En la meua primera intervenció de Les Corts, quan m’anomenen conseller, estàvem en el 24% d’atur. En el meu discurs, marcant els objectius de la legislatura, d’acord amb el Pacte del Botànic, vaig parlar de baixar del 20% d’atur. Tres anys després estem en el 15’6%, és per a estar content. Encara que evidentment hi ha temes que hem de continuar treballant, com són l’estabilitat laboral, l’estacionalitat, l’ocupació bàsica del sector tercer, o la professionalització del tercer sector; i sobretot incrementar l’ocupació del primer i el segon sector, que ja està passant. Hem pogut aconseguir aquest objectiu per les polítiques que hem realitzat i perquè també s’han implicat tots els agents socials, com els sindicats i els empresaris. Estem fent molta política de baix cap a dalt, sense deixar-se a ningú darrere, i crec que està donant resultats.

– Encara ens aniria millor si no tinguérem el problema de l’infrafinançament.

I si no tinguérem un deute astronòmic, que supera els 45.000 milions d’euros, que són quasi dos pressupostos i mig. Ho tindrem complicat mentre el Govern central no aborde d’una manera seriosa el problema i no ens arribe el finançament pel qual estem treballant

– Amb el nou Govern n’hi ha expectativa?

Jo sempre sóc optimista, però si és pel que escoltem del Govern no es veuen visos clars de què ocórrega. Els números estan clars, estem infrafinançats en més de 20.000 milions d’euros. Si això ens arribara, faríem una autonomia econòmicament molt viable perquè passaríem d’un deute de 45 mil a 25 mil milions, la qual cosa suposaria més de 2.500 milions d’euros de pressupost per a poder gastar.

– Perquè no es resol el problema si, posant els números damunt de la taula, és una qüestió de sentit comú?

Jo crec que el Govern central ha de perdre alguna competència. Si tens una tarta i li poses més merengue, tindràs més merengue per a repartir. Si vols arribar a acords amb les comunitats autònomes amb el mateix merengue, tenim problemes, perquè les comunitats que estan millor finançades no volen perdre, per molts criteris equitatius que poses damunt de la taula. L’única possibilitat és posar els criteris però amb més merengue. I això vol dir que si el 54% el gestiona el Govern central, potser hauria de perdre el 4 o el 6% perquè les comunitats autònomes infrafinançades puguem tindre per a gestionar els recursos bàsics, que és del que estem parlant. Entre la conselleria de Sanitat, Educació i Polítiques Inclusives, que són bàsiques, tenim de pressupost 12.000 milions d’euros, i ara mateix no estem arribant a un finançament estatal de 10.000 milions, és a dir, en allò que és bàsic ja en tenim un dèficit de 2.000 milions d’euros.

– Tornant al tema de l’ocupació, que és una qüestió que interessa molt a la gent. Actualment tenim un problema estructural, encara que les xifres estan millorant, que és que el 90% dels contractes laborals que es realitzen són temporals. Cap a on hem de caminar per resoldre el problema?

Cal caminar a mitjà i llarg termini en el desenvolupament del primer i del segons sector. Quan parlem de reindustrialitzar el territori és perquè la indústria és la que genera l’ocupació més estable i de més qualitat. Nosaltres estem generant sòl industrial. Hem desembossat, per exemple, Parc Sagunt, Tibi, els polígons de Xixona… Ara tenim Parc Sagunt pràcticament tot venut, amb empreses tractor instal·lant-se. Estem treballant Parc Sagunt II. Tot això va generant ocupació. Estem transformant el sector energètic, potenciant l’autoconsum i la fotovoltaica. Però, a banda de tot el que estem fent, el Govern central hauria de resoldre d’una vegada el tema de la reforma laboral perquè no es puga tirar a l’atur a la gent amb tanta facilitat.

– Estem caminant cap a un nou model del sector energètic?

Sí, a més a més, Europa ho té molt clar i està marcant el camí. El Govern central, per la seua part, està treballant una llei que anirà pel bon camí (espere que no siga l’oligopoli qui dirigisca). Aquest és un sector molt potent, dins de l’economia verda. Per altra banda, estem potenciant altres sectors molt importants, com són el de l’economia blava, relacionat amb el mar i la seua economia; l’economia taronja, relacionada amb la cultura; la desestacionalització en el comerç hostaler i de restauració, amb ajudes que estem llançant per allargar els contractes laborals… Estem treballant tots aquests sectors i els resultats es veuran a mitjà i llarg termini.

– Parlem un poc del sector tèxtil, que és molt important per ales nostres comarques. Està a punt de celebrar-se la Fira Home Textiles, que des que esteu governant s’ha reactivat, com la valoreu?

Per al sector tèxtil està sent molt positiva. A més, sembla que està creixent en proveïdors, compradors, contactes… Encara que el meu desig seria que la Fira tornara ací a València en compte de fer-la en Madrid. Perquè tenim recursos que hem de fer valdre. Quan parles del País Valencià, la gent ens coneix pel turisme, a mi m’encantaria que ens conegueren com un centre dinàmic i econòmic, que aposta per la innovació, on la indústria tecnològica és important. Com un territori de treball seriós, honrat i rigorós. M’agradaria que el País Valencià fora un pol econòmic global. Ho hem d’aconseguir a poc a poc.

– Les xifres diuen que el del tèxtil és un sector que està experimentant creixement, veritat?

En dos anys han arribat a les empreses més de 5.000 milions d’euros per a la seua modernització, digitalització i millora. Tots voldríem més, però hem fet un gran esforç. També hem de dir que aquesta inversió no s’havia fet mai, per això el sector pot estar devanit per la conselleria. El sector tèxtil va créixer un 10% en ocupació durant l’any passat, estem parlant de vora 1.600 persones. En les exportacions, estem al voltant de 1.000 milions d’euros, en el que portem d’any, hem crescut més d’un 7%. Portem ja tres anys d’estabilitat i creixement en el sector. També gràcies a la dinamització dels empresaris.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *