Foradia

Júlia comenta la seua experiència artística musicant una obra d’Antoni Miró

• ‘Pintura musicada d’Antoni Miró’, un catàleg on les imatges, les lletres i les músiques cooperen entre elles per a enriquir-se • El grup alcoià Júlia ha musicat l'obra 'Tardor a París', la qual li “ha semblat molt suggeridora i molt adient per a la música”

Cadascú dels grups o artistes ha creat una cançó a partir de la inspiració d’una obra concreta de l’exposició de Miró. El resultat ha sigut una creació artística que complementa els quadres, amb els quals comparteix analogies i relacions.

S’ha configurat, així, un disc on les imatges, les lletres i les músiques cooperen entre elles per a enriquir-se. S’uneix, així, pintura, música i poesia per a potenciar el goig estètic dels receptors fins a punts molt elevats.

El contingut, els significats i les connotacions intel·lectuals que transmeten les creacions, tant dels d’Antoni Miró com les dels músics, enriqueix notablement la qualitat de les creacions i del seu potencial estètic. I és que es tracta, en la seua majoria, d’obres compromeses amb la realitat, de denuncia, d’explicació dels fets històrics, de crítica als abusos dels poderosos, de reivindicació dels drets democràtics.

Hem volgut parlar amb alguns dels artistes perquè ens comenten el seu punt de vista respecte a aquest procés de creació artístic i respecte al contingut de crítica i denúncia que alberguen les obres.

El grup alcoià Júlia ha musicat l’obra ‘Tardor a París’, la qual li “ha semblat molt suggeridora i molt adient per a la música”. Una imatge que “té una força poètica que es presta a moltes interpretacions”. Les tonalitats emprades per l’artista han endinsat a les components del grup “en un paisatge replet de malenconia, amb pujades i baixades d’ànim. I això precisament hem volgut transmetre en la cançó”.

Pel que fa al procés de musicació que han dut a terme, “va resultar totalment lliure. De fet, ni tan sols el títol de la cançó hem volgut que corresponga al títol que rep l’obra plàstica. Pensem que la cançó li dóna moviment a l’obra, li dóna una tensió, o almenys la intenció que nosaltres li hem volgut donar. L’hem batejada com a ‘Celeritats’ per la relació que hem establert entre la bici i l’espai-temps que apareix en la làmina d’Antoni”.

Com és costum en Júlia, la seua composició va començar amb “uns pocs acords, una mínima estructura i l’elaboració de la lletra“. Després ja arribaran els arranjaments que aconsegueixen donar forma al seu estil.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *