CADA: història d’una resurrecció
•El Centre d’Art d’Alcoi reobrirà les seues portes aquest mes de novembre després d'un acord a tres bandes entre la Generalitat, l'Ajuntament i la Fundació CAM. • El complex cultural ha romàs tancat set anys després de veure's afectat per la crisi de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani.
Alcoi ha sigut escenari d’un cas inèdit en la història de les administracions públiques espanyoles. Poques vegades s’ha vist renàixer projecte fallit des de les seues cendres. La resurrecció del Centre d’Art d’Alcoi (CADA) és un esdeveniment inèdit; un xicotet miracle, que ha sigut possible gràcies a la col·laboració entre la Generalitat, l’Ajuntament i la Fundació CAM. Arrere queda la crònica trista de set anys d’abandó i de desacords; per davant, s’obrin grans expectatives perquè la ciutat compte amb un equipament cultural de primer rang en el qual destaca la primera subseu de l’IVAM fora de València.
Aquesta història comença el Dia dels Innocents de 2010. La Caixa d’Estalvis del Mediterrani amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura inaugura un gran espai cultural situat en la seu històrica de l’entitat a Alcoi: un edifici modernista construït en 1909, carregat de valors simbòlics. La Caixa, de la mà del seu director general Roberto López, tira la resta en el projecte i inverteix 9,5 milions d’euros. En un acte presidit per Francisco Camps s’obri al públic una instal·lació dedicada a les grans exposicions i a la dinamització cultural. Aquesta il·lusionant aventura amb prou faenes arriba a durar set mesos. La crisi de la CAM es porta per davant aquesta infraestructura, que a partir de l’estiu de 2011 queda tancada i abandonada. Ni la Generalitat ni l’Ajuntament de l’època es decideixen a afrontar en solitari la continuïtat d’un equipament que exigeix un considerable desemborsament econòmic. Durant un interminable període de set anys, el CADA roman tancat i abandonat. L’edifici és propietat de la Fundació CAM, l’entitat creada per a gestionar el patrimoni de l’extinta caixa d’estalvis. Les dependències, gairebé per estrenar, inicien un imparable procés de deterioració sense que s’albire cap tipus de solució a curt termini. En la societat alcoiana s’instal·la el sentiment de fracàs i de decepció col·lectiva, en veure embarrancat un projecte que havia generat grans expectatives.
Des de l’Ajuntament d’Alcoi, després de l’accés del socialista Toni Francés a l’Alcaldia, se succeeixen els intents de desbloquejar la situació del CADA, realitzant-se contactes amb diferents institucions que al final resulten infructuosos. Aquesta situació experimenta un canvi radical després de l’arribada de l’esquerra a la Generalitat en 2015. El president Ximo Puig converteix la reobertura del centre cultural en un objectiu personal i pilota un difícil procés de negociacions destinat a desbloquejar un assumpte altament complex. Des d’un principi es planteja la necessitat que l’edifici siga gestionat a tres bandes: Generalitat, Fundació CAM i corporació municipal. El paper que han de jugar aquestes tres institucions en la gestió d’aquesta infraestructura serà el centre de llargues reunions i d’intensos contactes, que es perllongaran durant més d’un any.
En la tardor de 2017 es tanca la negociació amb un acord, que es plasmarà en un conveni. La Generalitat canalitzarà la seua participació a través de l’engegada d’una subseu de l’IVAM a Alcoi, la Fundació CAM exposarà els fons de la seua col·lecció i l’Ajuntament engegarà un programa de tallers de dinamització cultural. Les tres institucions es reparteixen les tres plantes de l’immoble i la corporació municipal assumeix el seu manteniment i el seu personal. Entre els tres socis efectuen una inversió d’1,3 milions d’euros per a reformes i millores de l’edifici. Els treballs s’han desenvolupat al llarg de l’últim any i es preveuque a mitjan aquest mes de novembre es produïsca la tan espera reinauguració, que tindrà com a plat fort una gran exposició retrospectiva sobre Eusebi Sempere que l’IVAM ha presentat recentment en el Museu Regna Sofia de Madrid.
La reactivació del CADA es perfila com un pas estratègic en el futur d’Alcoi, com una iniciativa que suposarà un abans i un després en la història de la cultura local. La recuperació d’aquest complex vol situar a la ciutat en la primera fila de l’oferta cultural de la Comunitat Valenciana, dotant-la d’una oferta de primer rang només equiparable a les existents en les capitals de província. Aquest gran receptacle combinarà les grans exposicions amb el paper de dinamitzador cultural, que estarà present en els tallers artístics impulsats des de l’Ajuntament. Es vol rendibilitzar al màxim aquest equipament i fins i tot es planteja utilitzar les seues àrees exteriors enjardinades per a concerts de música i representacions teatrals.
Al marge dels plantejaments estrictament artístics, el CADA ressuscitat es constitueix també en un potent instrument per a la reactivació econòmica d’Alcoi. Aquest gran centre cultural pot jugar un paper fonamental en la potenciació de la ciutat com una sòlida destinació de turisme interior. L’oferta d’exposicions i d’activitats del CADA s’uniria a altres arguments destinats a atraure visitants a Alcoi, com són les Festes de Moros i Cristians, el cicle nadalenc, el Modernisme o el patrimoni d’arqueologia industrial. Es tractaria, en fi, de consolidar una marca d’alta qualitat i amb una personalitat pròpia.
La recuperació del CADA és per sobre de tot una gran oportunitat. Sobre el centenari edifici de l’antic ‘Monte de Piedad’ s’ha generat una llarga llista d’expectatives i només el temps ens dirà quin serà el seu paper en el futur d’Alcoi. El projecte té tots els elements per a saldar-se amb un rotund èxit, ja que aprofita el millor del nostre patrimoni històric -un monumental edifici modernista- per a endinsar-nos en els terrenys de la modernitat artística i creativa.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi