Hem decidit no callar! Juntes sovacem l’ordre patriarcal
• Manifest 25N Col·lectius 8 de Març i Dones: juntes hem decidit no callar: i dir ben fort que tenim dret a comportar-nos com vulguem • Totes unides; amb les amigues, germanes, mares, filles, amants i veïnes, amb les companyes de classe, de faena...
Fa segles que el patriarcat ens ha fet creure que les violències masclistes són el càstig que les dones mereixem per no ser submises; per vestir com volem; per tallar una relació que rebutgem; per no ser “bones dones”.
Durant segles, hem patit aquestes violències i alhora ens han dit que és culpa nostra per provocar-les.
Durant segles ens han fet sentir culpables i avergonyides per ser violentades i hem callat. Ho hem fet per por, per no exposar-nos, per no anar a la foguera, per no ser culpabilitzades o fins i tot com a forma de supervivència.
Aquest silenci ha estat una peça clau del patriarcat. Però, cada cop més dones i també més homes i, cada cop, més fortes i més unides, hem decidit no callar. Col·lectivament ens hem mirat i hem començat a posar paraules a allò que en un moment o altre, d’una forma o altra, hem viscut.
Ens hem alçat ben fort. Assenyalem les violències i, juntes, soscavem el patriarcat que ens vol submises i en silenci.
Juntes hem decidit no callar: i dir ben fort que tenim dret a comportar-nos com vulguem, a sentir-nos lliures, sense que això justifique rebre cap violència.
Juntes hem decidit no callar: i sortit massivament al carrer a denunciar que aquesta suposada justícia és profundament patriarcal i cridar:
#Jo sí que et crec, enfront dels tribunals i les lleis que encara neguen i no reconeixen les violències masclistes.
Juntes hem decidit no callar: quan veiem que: dones, lesbianes i trans, són assetjades o increpades en públic, ja siguen joves, grans, migrades, racialitzades o amb diversitat funcional.
Hem de demostrar la força que tenim quan ens hi apropem, ens mirem i així podem parlar i generar un vincle de suport que trenca la situació de violència.
Juntes hem decidit no callar: i hem posat en qüestió, el concepte de consentiment en les relacions esporàdiques, de parella… Perquè estar en parella no vol dir que hi haja consentiment. Estar enamorada no vol dir que hi haja consentiment a establir cap tipus de relació forçada.
Per al consentiment sempre cal un: sí i nomes un sí.
Juntes hem decidit no callar: Exigim l’absolut respecte i tots els drets de tota persona, independentment de la seua identitat sexual o de gènere . I rebutgem els rols imposats per la societat patriarcal a dones i homes.
Hem decidit no callar: les violències que reben les persones que exerceixen el treball sexual i la prostitució, així com el respecte pels seus drets.
Hem decidit no callar i eixir al carrer davant la injustícia d’un sistema que protegeix la pàtria potestat per sobre de tot, incapaç de valorar el risc en què poden estar les criatures, quan la justícia imposa els suposats drets d’un pare maltractador.
Hem decidit no callar: i dir ben clar a la faena i a tot arreu:
“Tolerància Zero”: enfront l’assetjament sexual i per raó de sexe i/o procedència, dins els llocs de treball. Lluitem contra la bretxa salarial, que és una altra de les violències que patim les dones derivada del fet de ser dones.
Hem decidit no callar: i denunciar la violència institucional exercida contra les dones i homes que es troben en situació de vulnerabilitat, provocada per una situació de treballs precaris i atur, desnonaments i pobresa energètica.
Hem decidit recolzar-nos unes amb les altres, contra un sistema patriarcal i capitalista que ataca, fonamentalment, la dignitat de les persones.
Hem decidit no callar: perquè s’elimien totes les traves existents per a les dones que estan en situació irregular administrativa, a causa de la Llei d’Estrangeria, per tal que puguen accedir a les mesures d’atenció integral i protecció efectiva en situacions de violències masclistes.
Hem decidit no callar per decidir lliurenment sobre el nostre cos i per defensar el dret de totes les dones, sense excepció, a decidir lliurement si volem ser mares o no.
Totes juntes, amb petits gestos i grans manifestacions, hem decidit no callar i, en fer-ho, estem minant l’ordre establert, estem soscavant l’ordre patriarcal.
Hem decidit que aixequem les catifes, que mai més no ens sentirem culpables ni avergonyides per la violència rebuda; perquè som moltes soscavant, denunciant i lluitant per canviar aquest ordre patriarcal, capitalista, racista i colonial.
Totes unides; amb les amigues, germanes, mares, filles, amants i veïnes, amb les companyes de classe, de faena, amb les companyes de vagó al tren, amb el col·lectiu de dones del poble o del barri. Juntes i valentes, fent una xarxa sòlida de sororitat global.
No callarem i continuarem exigint polítiques públiques i serveis amb una perspectiva integral feminista, que no es faça un ús oportunista davant les violències masclistes i que no només òmpliguen programes i lleis. Cal que s’implementen adequadament i que es doten dels recursos necessaris.
No callarem i continuarem denunciant i expressant el nostre rebuig a les decisions judicials que neguen la gravetat de les violències masclistes contra les dones..
Aquesta justícia és patriarcal, i ho cridarem ben fort fins a aconseguir canviar-la.
NO CALLAREM!!!
SOSCAVEM L’ORDRE PATRIARCAL i EL CAPITALISME !
VISCA …VISCA …VISCA, LA LLUITA FEMINISTA
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi