Foradia elgrat

Intolerar la intolerància

• Dia a dia veiem com la intolerància avança: les idees xenòfobes, racistes, totalitàries, masclistes, homòfobes i aporòfobes • Fruit d’aquesta intolerància en augment s’està desplegant el fanatisme i la violència

No totes les opinions són respectables: n’hi ha algunes que atempten contra el bé comú, contra la dignitat humana, contra el desenvolupament humà, contra els drets i les llibertats, contra la democràcia, contra la convivència.

És la paradoxa de la tolerància que va exposar el filòsof Karl Popper: una societat tolerant no pot respectar la intolerància, perquè aquesta intolerància, si esdevé hegemònica, pot destruir a la societat tolerant i convertir-la en intolerant.

Tot qui tinga certa responsabilitat social ha de tindre clara aquesta idea: la intolerància és intolerable. I no és així, de fet, dia a dia veiem com la intolerància avança: les idees xenòfobes, racistes, totalitàries, masclistes, homòfobes i aporòfobes estan creixent i fent-se explícites a una velocitat alarmant.

Bona part de la responsabilitat d’aquest fet la tenen els mitjans de comunicació, que són eines que estan educant (o contraeducant) amb la seua informació (o desinformació) a la societat. N’hi ha casos en què es dóna veu, sense cap tipus d’anàlisi crític, a les idees, persones i organitzacions intolerants simplement per respecte al dret d’expressió, la qual cosa podria ser comprensible si no n’hi ha darrere una amenaça reial. Però el que estem veient que està succeint va més enllà de les bones intencions, del bonisme o de la ingenuïtat: estem veient com n’hi ha una voluntat, per part d’alguns mitjans estatals, al servei d’interessos i poders foscos, de blanqueig de la intolerància.

És més, a través d’alguns discursos s’està encoratjant a la població, de manera més o menys implícita, a la intolerància. S’estan recuperant idees, símbols, pràctiques, discursos i líders que ens remeten directament a períodes de la nostra història en els que no existia la llibertat de consciència, ni la d’expressió, ni la sexual. A èpoques en les quals la desigualtat social, la discriminació a les dones i als LGTBI i el terrorisme estatal estaven a l’ordre del dia.

Si no es prenen mesures i es canvia d’estratègia, les conseqüències són i seran més i pitjors. No cal haver estudiat sociologia per a comprovar que l’ambient de crispació social s’està desplegant per l’espai públic. Una crispació que polaritza la societat en bàndols. I pitjor encara: fruit d’aquesta intolerància en augment s’està desplegant el fanatisme i la violència. El màxim exponent, fins al dia d’avui, ha sigut el recent intent d’homicidi contra el president del Govern.

Davant aquesta situació, la gent de bé ha de dir prou, que no vol jugar a aquest joc de cultivar i practicar l’odi, la venjança i el rancor contra l’altre. La gent de bé ha de construir convivència: fomentar els valors que la garanteixen: la solidaritat i la justícia social. I per a fer-ho, tornem a la paradoxa, ha de ser intolerant amb la intolerància.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *