Foradia

Condemnats a la desconnexió ferroviària

Tots els experts en desenvolupament territorial coincideixen a subratllar que el tren és el mitjà de comunicació del futur. Els grans plans en matèria d'infraestructures potencien el ferrocarril enfront de les carreteres i plantegen iniciatives a mitjà i llarg termini per a donar protagonisme a un sistema de transport, la presència del qual decidirà els grans pols de desenvolupament econòmic de les pròximes dècades.

La comarca queda exclosa dels grans projectes estratègics destinats a potenciar el tren./

La Comunitat Valenciana és un dels escenaris principals d’aquest fenomen i en ella es barregen actualment importants inversions en línies fèrries, entre les quals destaca el Corredor Mediterrani i el tren de la costa entre Alacant i València. Alcoi i la seua comarca s’han quedat fora d’aquestes estratègies, condemnades a conviure eternament amb un tram Alcoi-Xàtiva, que porta més de 30 anys en una situació d’indefinició administrativa i de congelació inversora.

El Corredor Mediterrani és, sense cap gènere de dubtes, la major actuació en matèria ferroviària que es desenvolupa a Espanya. Aquest projecte preveu unir la frontera de França amb Algesires a través d’una doble plataforma per a trens ràpids de viatgers i per a transport de mercaderies. Actualment en fase d’execució i amb una inversió total de 21.000 milions d’euros, aquesta obra suposarà un canvi radical per a les comunicacions valencianes i s’espera que estiga acabada en 2023. Pel que fa a la Comunitat, el Corredor mantindrà el recorregut tradicional entre València i Alacant a través de l’Alzina i Villena.

L’altra gran infraestructura ferroviària d’aquesta autonomia és el tren Alacant-València a través de la costa. Es tracta d’una obra impulsada durant l’etapa del PP en la Generalitat i en el Govern central, que suposarà l’obertura d’una gran via de comunicació per les grans àrees turístiques de les dues províncies. L’engegada d’aquest projecte passa necessàriament per la recuperació de la connexió amb tren entre Gandia i Dénia, suprimida en els anys seixanta del segle passat. Aquesta actuació està aprovada pel Ministeri de Foment i ja ha superat la seua fase d’exposició pública.

Una ullada a aquests dos grans plans de desenvolupament ferroviari fa patent la situació d’aïllament en la qual han quedat Alcoi i les comarques de l’Alcoià, la Foia de Castalla, El Comtat i la Vall d’Albaida. Aquesta gran àrea industrial, amb més de 200.000 habitants, es queda fora dels grans eixos estratègics, sense que estiguen previstes connexions que li permeten beneficiar-se de les sinergies creades per aquestes inversions milmilionaries. 

Aquestes comarques es queden agarrades a una línia fèrria tercermundista i quasi testimonial, l’Alcoi-Xàtiva, que porta més de tres dècades pendent que es definisca el seu futur i sense rebre més diners públics que l’estrictament necessari per al seu manteniment.

Les diferents propostes llançades des de la comarca per a pujar-se a aquest boom ferroviari han caigut en l’oblit o han sigut rebutjades. La possibilitat de connectar Alcoi amb Alacant a través del ferrocarril, aprofitant el vell traçat de 1931, ha quedat definitivament enterrada pel tren de la costa, que suposa una aposta clara de les administracions públiques pel sector turístic en detriment de la indústria. La connexió ferroviària d’Alcoi amb Villena, plantejada en el seu moment per organitzacions empresarials de la Foia de Castalla, ni tan sols s’ha tingut en compte i ha desaparegut a poc a poc de totes les agendes polítiques.

A més de quedar-se fóra del mapa ferroviari, la comarca es veu exclosa dels grans projectes estratègics que ho acompanyen. Al voltant del Corredor Mediterrani s’ha plantejat la creació en la província d’Alacant d’almenys tres grans plataformes logístiques per a la distribució de mercaderies: a Villena, en la Vega Baixa i en el port d’Alacant. Es tracta en tots els casos d’actuacions de gran envergadura, que suposaran una potent estirada per a l’economia i l’ocupació de les zones en les quals se situaran aquests grans centres. Per raons evidents de distància i de comunicacions, la indústria d’aquestes comarques no es podrà beneficiar d’aquests serveis. A nivell d’anècdota, cal recordar que en els anys vuitanta del segle passat, la línia Alcoi-Xàtiva disposava a Ontinyent d’una xicoteta instal·lació d’aquestes característiques, que fins i tot comptava amb una duana. Aquesta plataforma va desaparèixer quan la línia fèrria va veure suprimit el seu servei de mercaderies, quedant reservada únicament per a viatgers.

La possibilitat de connectar la línia Alcoi-Xàtiva amb aquest nou mapa ferroviari és molt remota i no es té en compte en cap dels plans estratègics de futur. El tram segueix sent una competència del Ministeri de Foment, que ha incomplit en diferents ocasions el seu compromís d’incloure-ho dins de la xarxa general de rodalies. Un conveni per a la seua millora integral, signat per Govern i Generalitat en 2009, s’ha convertit en paper mullat i les úniques inversions públiques rebudes en trenta anys, s’han destinat a reparar greus desperfectes, que obligaven al tren a circular a velocitats mínimes. Pel camí, aquest traçat ferroviari ha anat perdent passatgers i competitivitat a causa de la competència l’autovia central. Enmig d’aquest panorama de degradació i incertesa, plantejar-se una modernització del tren amb la inclusió de mercaderies es perfila com una alternativa irreal i tot sembla indicar que la línia es mantindrà com alguna cosa testimonial, torejant periòdicament el fantasma de la supressió.

Mentre es consolida aquesta condemna a la desconnexió ferroviària, aquestes comarques interiors hauran d’enfrontar-se en un futur no gaire llunyà a la competència d’altres zones de la Comunitat Valenciana que sí disposaran de tots els avantatges del tren modern com a sistema de transport de passatgers i de mercaderies. S’està dibuixant un nou mapa per a l’economia del territori autonòmic del que ha sigut exclosa una gran àrea industrial situada entre les províncies d’Alacant i València.

Sense debat i sense reivindicació

J. Llopis./ Mentre les pàgines dels periòdics regionals i provincials s’omplen de reivindicacions sobre terminis i disseny de futurs projectes ferroviaris, el tema de les infraestructures ha desaparegut del debat polític a Alcoi i en la comarca. Les organitzacions empresarials i els ajuntaments de la resta de la Comunitat Valenciana s’han convertit en gelosos vigilants del compliment d’obres com el Corredor Mediterrani o el tren de la costa, mentre que en aquesta zona regna el silenci més absolut. Sorprén aquesta situació en un àrea geogràfica que sempre ha sigut molt sensible al tema de les comunicacions i que només a força de reivindicacions i protestes va aconseguir en el seu moment que l’autovia central es convertira en una realitat. Ara, pel que fa a les comunicacions ferroviàries, tot sembla indicar que els nostres líders econòmics i polítics han donat per perduda la batalla sense ni tan sols jugar-la.

Font: Javier Llopis./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *