Foradia

Complicitats patriarcals

Perquè em dóna la gana! columna per Teresa Mollà

En menys de quaranta huit hores dos xiquetes han estat assassinades pel seu pare i altres tres dones també han estat assassinades per les seues parelles. A data de hui, (01/10/2018) ja són catorze les dones assassinades al mes de setembre i setanta set en el que portem d’any. D’eixa xifra hi ha huit menors assassinats. 

Cap mitjà de comunicació important ha obert les seues edicions amb aquestes xifres. Com tampoc ho han fet amb el que ha passat amb les cinc dones assassinades.

Aquestes víctimes del terrorisme masclista han estat assassinades dos vegades, com a mínim, perquè els tractament informatiu que s’està fent del tema està, implícitament, justificant a l’assassí tractant-lo de bon pare, bon espòs etc.

A una societat moderna com pretén ser la nostra, aquestes noticies deurien estar tractades d’altra manera, deuria haver molta més sensibilitat cap a les víctimes d’aquest terrorisme que ens està assassinat pràcticament cada dia.

La brutalitat d’aquestes morts sense cap sentit sembla que no desperta interès mediàtic. Senzillament «informen» de que una altra dona o criatura ha estat assassinada i ja està. No s’analitzen les causes ni les repercussions d’aquests assassinats. De vegades sembla que, fins i tot, formara part de la previsibilitat del que ha de passar cada setmana o cada dia.

Sense cap anàlisi no pot haver reflexió sobre les causes. I sembla que no interessa massa que es reflexione sobre el tema.

Amb setanta set assassinats de dones damunt la taula, hem fet minuts de silencis, hem alçat les veus a places i carrers, hem denunciat en públic i en privat aquests assassinats, però sembla que no se’ns escolta.

A més, el vergonyós espectacle viscut recentment quan des del PP i Ciutadans van fer xantatge precisament amb la ficada en marxa del Pacte d’Estat ens dóna una idea de la poca importància que aquests partits li donen a la seguretat de les dones i, també, a la seua vida. 

Amb actituds com les viscudes als últims anys on les retallades varen afectar greument a les polítiques de prevenció, formació i sensibilització, ara veiem que, malgrat tot, aquests dos partits tornen a ficar pals a les rodes de qui si que els vol donar un impuls seriós a aquests temes, per tal de millorar la qualitat de vida de moltes, massa dones i criatures. I fins i tot preservar les seues vides.

Si no fem formació per al personal docent, per als agents jurídics, per al cossos i forces de seguretat de l’Estat, al personal sanitari; si no anem a les escoles i als instituts a  parlar i escoltar amb la gent jove i explicar que l’amor romàntic és el pitjor enemic de les xiques joves i que limita alarmantment la seua llibertat en nom d’un amor mal entès, en definitiva si no actuem de forma ràpida i continuada, estem condemnant a moltes dones i xiquetes a vides senceres d’humiliacions i vexacions.

Només trencant eixa complicitat patriarcal anomenada silenci que envolta a massa gent i en massa llocs podrem ajudar a que alguna dona i alguna criatura puguen eixir dels seus inferns. O, el que encara és millor, que mai apleguen a entrar.

Font: Teresa Mollá Castells./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *