El professor Joel García ens parla sobre ‘Sinestèsia, Art i Disseny’

• Quan diem que ‘una persona té la veu dolça’ estem utilitzant una expressió sinestèsica • L’EASD compta ja amb un exemple de treball de creació sinestèsic que resulta il·lustratiu

Quan diem que ‘una persona té la veu dolça’ estem utilitzant una expressió sinestèsica, és a dir: realitzem una interferència entre diferents codis sensitius: interpretem el so (en aquest cas el de la veu) com si es tractara d’un sabor gastronòmic (el dolç). Aquest és un exemple de parla quotidiana en el que es practica la sinestèsia, un fenomen cognitiu que, aplicat en l’àmbit artístic i creatiu, entranya un potencial digne d’explorar.

Parlem d’aquest fenomen i la seua relació amb la creativitat amb Joel García Pérez, coordinador del departament didàctic d’Història i Teoria de l’Art i del Disseny EASD Alcoi, que ha dedicat els últims anys a desenvolupar la investigació ‘Sinestèsia, Art i Disseny’, dins del Grup d’Investigació de l’ISEAC, ‘Sinestèsia i multi-sensorialitat: teoria i experimentació’.

“La sinestèsia és un particular fenomen perceptiu fonamentat en l’assimilació conjunta de diferents tipus de sensacions provinents de diferents sentis en un mateix acte perceptiu”, ens explica el professor Joel. En aquest sentit, “un sinestèsic percep correspondències entre tons de color, tons del so, intensitats de sabor o textures de manera involuntària”.

A través de la seua investigació, Joel aprofundeix en el potencial inspirador i creatiu que representa la sinestèsia tant en l’art com en el disseny. I mitjançant la seua divulgació, vol oferir, als estudiants i a la població en general, una eina cognitiva que pot ampliar significativament l’experiència vivencial i perceptiva de l’obra artística o de l’objecte de disseny. I també de l’experiència creativa, ja que el concepte de multi-sensorialitat s’inclou en el procés de gestació artística o d’ideació projectual.

De fet, al llarg de la història, són nombrosos i destacats els creadors que han utilitzat la sinestèsia com a font d’inspiració de propostes de creativitat sinestèsica que ens arriben fins a l’actualitat. En l’àmbit de la literatura podem citar autors com Rimbaud, Baudelaire, Rubén Darío; i en el de la poesia visual a Lewis Carroll, Apollinaire o Marinetti. Arquitectes com Bruno Taut, Le Corbusier i Xenakis. Creadors gràfics com John Philip Sage, Laia Clos, Nicholas Rogeux o Pepe Gimeno. La música pintada (o pintura musical) impulsada per artistes com Kandinsky, Paul Klee, Luigi Russolo, Charles Blanc-Gatti, Neil Harbisson o Josefa Salas. Inclús en l’àmbit de la gastronomia trobem propostes sinestèsiques, com són les de Heston Blumenthal, Jozef Youssef o Paco Roncero.

Així queda demostrat en l’exposició de l’EASD on, a través de diferents panells informatius, s’explica el fenomen perceptiu de la sinestèsia i es realitza un recorregut històric de la connexió entre la sinestèsia, l’art i el disseny. Es tracta d’una “aproximació a alguns dels creadors que han generat ponts o interconnexions entre els diferents sentits mitjançant les arts, enteses com a llenguatges transmissors d’emocions; tot establint correspondències o equivalències entre formes, colors, sons, paraules, olors, textures…”.

Segons els estudis neurocientífics, es considera que entre un 10 i un 12% de la població és sinestèsica. Tal com comenta Joel: “tots som sinestèsics quan som nadons”, però “aquesta capacitat perceptiva la perdem amb la nostra maduració neuronal, que fa que les neurones s’especialitzen i es desactiven les activacions creuades que la provoquen. Alguns científics afirmen que aquest capacitat sinestèsica queda adormida o desinhibida”.

No obstant això, “la sinestèsia creativa ha estat practicada tant per sinestèsics com per no sinestèsics que han vist en aquest fenomen perceptiu un interessant camí d’experimentació basat en el mestissatge entre els diferents sentits o en la percepció multi-sensorial”. Els avantatges i les possibilitats són infinites.

L’EASD compta ja amb un exemple de treball de creació sinestèsic que resulta il·lustratiu. Es tracta del projecte final del Cicle Formatiu Superior d’Estilisme d’Indumentària de l’alumna Lourdes Martínez, ‘Woodstock’, on s’ha realitzat una correspondència entre diferents sentits i emocions per a dur a terme diferents peces de roba.

En aquest treball, tal com ens comenta Joel, “l’oïda està representada per fragments de peces musicals vinculades a les diferents emocions. Aquests sons són traduïts a colors mitjançant l’escala sonocromàtica de Neil Harbison i s’empren per a desenvolupar estampats de marcada influencia ‘Op Art’. El tacte es representa mitjançant l’emprament de l’escriptura ‘Braille’ brodada amb el nom de les emocions. I l’olfacte i el gust s’introdueix mitjançant càpsules d’aroma vinculades a cada emoció amagades entre les costures”. El resultat és un producte creatiu capaç de multiplicar l’experiència receptiva arribant a tots els sentits.

La investigació ‘Sinestèsia, Art i Disseny’ es pot conéixer a l’espai expositiu de l’EASD Alcoi, que s’ha habilitat per a mostrar i divulgar, no a soles entre els estudiants sinó entre tota la població en general, el coneixement que es desenvolupa al centre.

Per tal que tot qui tinga interés puga conéixer les diferents exposicions, en aquest cas la que ix arran investigació sobre la sinestèsia, l’EASD obrirà les seues portes a les vesprades. Amb aquest nou servei formatiu i divulgatiu, en paraules de Joel, “des de l’Escola es pretén col·laborar activament en la suma d’esforços col·lectius necessaris per a desenvolupar una ciutat formativa, educadora i rica, creativa i culturalment, ampliant els treballs formatius més enllà de les aules”.

Notícies que també el poden interessar

Paco Aura: Justicia i Dignitat

Proposta de Compromís per un parc tecnològic

Sergio un brillant arquer Alcoià