L’aparell per a diferenciar els monstres imaginaris dels reals

· Aquest aparell resultaria d’especial utilitat durant els dies de campanya electoral, on es construeixen discursos que tenen més característiques de relats de ficció que d'afirmacions demostrables · No en tenim aquest aparell màgic. Però sí que tenim elements per a valorar quins polítics i quins partits tenen més credibilitat

És molta la diferència que n’hi ha entre la realitat i les interpretacions que fem d’ella. Per aportar un exemple evident: un xiquet pot veure una pel·lícula i, sense acabar de diferenciar bé entre la ficció i la realitat, pot arribar a creure que els mostres que ixen en ella existeixen. Al final, la realitat és tot el que continua existint per molt que creguem en altra cosa.

Avui dia, tenim al nostre abast més informació sobre la realitat que mai en la història: estem rodejats de pantalles que ens transmeten constantment missatges de tota mena. Però molts d’aquests missatges estan també impregnats de fets ficcionals. El resultat és que es fa tremendament complicat definir els límits entre el que és reial, i per tant existeix, i el que és fals.

Estaria bé tindre una mena d’aparell per a filtrar els missatges que rebem i destil·lar el que n’hi ha de realitat en ells i el que n’hi ha de fals. Actuaríem, sense cap dubte, amb molta més equanimitat.

Aquest aparell resultaria d’especial utilitat durant els dies de campanya electoral, on es construeixen discursos que, amb un valor de versemblança molt elevat, tenen més característiques de relats de ficció que d’afirmacions demostrables. Agafaríem una afirmació, la ficaríem en l’aparell, i obtindríem les dades vertaderes per una banda i les falses per altra. Així sabríem qui es preocupa de veres per resoldre els problemes que ens envolten i qui actua de manera espúria.

No en tenim aquest aparell màgic. Però sí que tenim elements per a valorar quins polítics i quins partits tenen més credibilitat que els altres. I no hem de caure en el tòpic fàcil de generalitzar dient “tots els polítics són iguals i tots menteixen”, perquè aquesta afirmació tampoc es correspon amb la realitat.

Hauríem de parar atenció en diferenciar: els dits dels fets. El màrqueting de l’autenticitat. Les paraules buides de les afirmacions constructives. Els que parlen de problemes secundaris dels que s’interessen per millorar la realitat de la gent. Els discursos d’odi i venjança dels que defensen la convivència. Els que contribueixen a generar problemes (perquè els donen vots) dels que procuren aportar solucions (inclús sabent que no agradaren a tots).

A falta d’un aparell que diferencie la realitat de la ficció, durant aquests dies, ha eixit a la llum un fet que, en benefici d’uns pocs, posa en perill les normes de la democràcia i l’Estat de Dret i que ens pot oferir algunes pistes: l’espionatge a un líder polític amb recursos i institucions públiques i la fabricació de proves falses contra ell i el seu partit amb l’objectiu de manipular a la gent i que vote de determinada manera.

L’anàlisi d’aquest fet ens ofereix indicis importants per a mesurar el nivell de credibilitat, ja no a soles dels polítics i els seus partits, sinó també d’altres actors que construeixen discursos i relats, com són els periodistes i els grans mitjans de comunicació. Qui ha estat involucrat en aquest fet? Qui es preocupa perquè el cas continue amagat? Qui protegeix als culpables? Reflexionar sobre aquestes preguntes ens pot ajudar a diferenciar entre els monstres imaginaris i els reals.

Notícies que també el poden interessar

Enrique Torregrosa, hosteler: “Votar, s’ha d’anar a votar, això està clar”

De festes i feminismes

Alcoi en quinze dies: per la pau, la convivència i la democràcia