Roc Candela: “l’art, com l’home, es troba entre dues forces contràries”
• La seua concepció de l’art està relacionada amb la conjunció dels extrems de la realitat, els clarobscurs de la vida • Per al moment de realització artística “procure oblidar-me de tot; i el primer traç et condueix a un altre i aquest a un altre...”
Roc Candela ha inaugurat la seua exposició ‘Temps’ al Centre Cultural Mario Silvestre. A través d’aquesta, el públic pot gaudir d’un recull d’obres de l’estimulant i commovedor art abstracte de Roc, alcoià que compta amb una trajectòria artística plàstica de tota una vida.

En la mostra de Roc n’hi ha obres que daten de l’any 76, com és la del cartell que anuncia l’exposició, però també n’hi ha altres que s’han realitzat enguany. Tal com ens comenta Roc, el criteri d’elecció de les obres ha sigut el d’oferir un conjunt representatiu de la seua visió artística.
La seua concepció de l’art està relacionada amb la conjunció dels extrems de la realitat, els clarobscurs de la vida: “l’art, com l’home, es troba entre dues forces contràries que el sol·liciten, una és la bellesa de la serenitat absoluta; l’altra és la fascinació de l’abisme”.
A partir d’aquesta visió artística, en totes les seues obres, l’artista trasllada el seu estat anímic i espiritual, oferint múltiples possibilitats interpretatives i una gran varietat de sensacions: “el deure més important de la meua vida és el de simbolitzar la meua interioritat”.
Per al moment de realització artística “procure oblidar-me de tot; i el primer traç et condueix a un altre i aquest a un altre…” fins a arribar a completar l’obra, que resulta una “imatge comprimida” de les seues forces interiors.
Segons Roc, el seu estil artístic al llarg dels anys ha evolucionat “al mateix temps que la vida”. Si la vida és una acumulació d’experiències, friccions, accions, decisions, relacions i vivències, l’art de Roc és una representació del resultat de tot això.
Entre les inquietuds més transcendents i profundes que Roc ha volgut transmetre en les seues obres es troba: “la impossible veritat”, que fa referència a cert relativisme, a la impossibilitat de representar artísticament la realitat en la seua totalitat: “la realitat sempre serà superior a l’art, amb la seua olor, el seu tacte, la seua experiència”.
Com diu Antoni Miró: “Roc ha assolit la maduresa amb tanta tendresa i innocència que ens contagiarà sempre a tots els que anem per la vida a cor obert, segurs de què l’espècie humana albira un ‘món feliç’ i millor, amb la cultura”.
L’exposició de Roc es podrà visitar fins als últims dies de març. Dins del mateix cicle artístic del qual forma part, també estaran obertes al públic, fins al mateix moment, dues mostres més: ‘Intangibles, narratives de l’absència. Un projecte artístic plural’, ubicada al Centre Ovidi Montllor; i ‘Introspectiva’, de Joan Castejón, ubicada a la Llotja de Sant Jordi.
Comenta i participa-hi