La masculinitat perduda
mirada al món per Ester Jordà
Tanca els ulls i pensa en la paraula «masculí». La nostra imatge visual passa per un Clint Eastwood cavalcant a soles per lluitar contra les injustícies, a que si?
Doncs així mateix apareixia Santiago Abascal, líder de Vox, a l’anunci de la campanya electoral andalusa.
Un home, valent, sacrificat, disposat a tot, amb un parell de…
Pfffffffffff…
Més d’un 70% dels votants de Vox són homes, de classe alta i amb estudis superiors. Aleshores una no dubta en preguntar-se… perquè la majoria són homes? Fàcil, perquè són els homes els més rabiosos amb esta societat. La ira d’homes que no han sabut adaptar-se als nous temps i veuen a la dona com a culpable. ¿Perquè si no defenen amb tanta ànsia els canvis de la Llei de Violència de Gènere? Amb la de problemes que hi ha a Andalusia i s’han de fixar en açò! La rancúnia perquè la seua dona s’ha divorciat d’ells, perquè la seua germana cobra més que ells, perquè ja no necessiten el consentiment de l’home per a fer res…
Molts homes ja no tenen tant clar que han de fer en el món. Amb la incorporació de la dona al treball la figura del ‘cap de família’ es compartida. Els nous models de paternitat fugen del pare fort i dominant que practica l’autoritarisme al clan familiar. I lligar per suposat no es tan fàcil, a la mínima senyal de patrialcalisme les dones arranquen a córrer. El ‘mascle dominant’ ja no ven com abans. ¿I què passa en esta situació en la que els homes no tenen clar si la societat espera d’ells que siguen l’element fort de la família o un home que plora sense complexos? Passa que apareixen els monstres de rancúnia que no saben orientar la seua vida.
Parlem de masculinitats desubicades en un món on les dones han començat a conquistar un espai social al que mai havien pogut optar fins ara. El malestar de les dones que volien i no podien s’ha convertit en el malestar dels homes pel poder perdut.
Les famoses ‘manadas’ de salvatges que estan eixint arreu Espanya viuen en imaginaris masculins de l’antic ordre sense adonar-se’n que vaguen perduts en una societat que no els acceptarà mai.
El votant de Vox prové d’un col·lectiu clàssic, coneguts com ‘señoritos’ que percebeixen el canvi de la societat com una amenaça. I que fa un animal salvatge quan es sent amenaçat? Mossega.
Anem alerta amb ells, amb no posar-se a l’abast de les seues mandíbules o acabarem mossegats. Davant de gent rabiosa no aprofita el diàleg.
Arbre Agulló i Guerra: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Jean Baptiste BATALLER: 
Comenta i participa-hi