Foradia

Jorge Candela, capità per la filà Magenta: “es tracta de fer algo diferent, que no siga sempre el mateix”

• Jorge Candela té l’honor de representar enguany al capità moro d’Alcoi, per la filà Magenta • L'argument tracta d’un xiquet que somia que es fa major i que arriba a fer-se capità

Jorge Candela té l’honor de representar enguany al capità moro d’Alcoi, per la filà Magenta. Encara que la seua família és alcoiana, ell resideix a Palma de Mallorca, exercint de teletransportador de persones. Ix a les festes d’Alcoi des dels 16 anys. Mai s’imaginava que poguera eixir de capità, però enguany veurà com el seu somni es fa realitat. Ens comenta tots els detalls.

– Bon dia, Jorge, comenta’ns com va sortir la idea de representar al capità moro?

Mai de la vida m’imaginava jo que podria eixir de capità moro, però enguany s’ha presentat l’oportunitat. Ningú s’atrevia a fer el pas, m’ho van proposar i em vaig decidir.

– Com t’ho van proposar?

Teníem ja el càrrec d’alferes però encara no en teníem capità. El dia de Mig Any, amb la proclamació de l’alferes, va ser quan es va començar a plantejar la possibilitat. Li ho vaig consultar als amics, que són els emirs, i els va paréixer perfecte. Ho vam catalogar com a ‘somni’ i d’ací ix l’argument també.

– Com ha reaccionat la gent quan li ho has comunicat?

Al principi amb incredulitat, hi ha gent que viu les festes amb molt d’arrelament i tradició. Nosaltres som festers de carrer, festers de festa, no de ser els protagonistes. Som gent humil, ni som empresaris ni figures importants d’Alcoi, som treballadors.

– Supose que n’hi ha molta il·lusió, veritat?

Molta il·lusió. Nervis també, però més que jo la meua dona, Tina, que serà la favorita. Ella és de Palma de Mallorca, no coneixia les festes d’ací, la vaig portar i li van encantar. Ara és festera a tope.

– Portes a més gent de fora? Qui més eixirà de la família?

Vindrà família i el meu millor amic, que és Pablo i eixirà d’emir. Però portar gent de fora és molt complicat. Els amics són els d’ací. Eixirà de rodell el meu fill, Dani, i el seu amic Lucas.

– Com va l’organització?

La veritat és que molt bé. Tot està ja canalitzat. Volem fer una capitania elegant i que conquiste, que agrade amb els colors, que tindran molta vistositat, i la música. No volem fer cap guerra ni batalla. L’argument és el somni del xiquet.

– Explica’ns el somni

Es tracta d’un xiquet que somia que es fa major i que arriba a fer-se capità. En l’entrada hi haurà un xiquet representant que està somiant, i tot el que ve darrere és el que el xiquet està somiant. El somni al final sóc jo, amb la meua carossa i la meua dona.

– És una representació teatral que no s’havia fet mai, no?

Ha sigut la idea inicial i així ho hem representat des del principi, amb la presentació de l’heràldica i del boato. Tenia una altra idea per al final, però per problemes burocràtics no es podrà dur a terme.

– Comentem un poc els ballets

Són tres. El d’Ana Botella, el de Noel Barroso i el d’Alicia Montava. Tenen elements innovadors i molt impactants. Jo crec que no deixaran a ningú indiferent. Les carrosses també són impressionants.

– I la música?

L’ha feta Santi Revert. Encara no ha sonat. L’estrenarem el dia 30 en l’assaig de la filà. Volem fer amb ella un homenatge a tots els capitans de la filà magenta. La meua dona també tindrà una marxa amb el seu nom, Tina. Espere que agrade a tot el món.

– Heu jugat molt amb l’element innovador, no?

Sí, es tracta de fer algo diferent, que no siga sempre el mateix, que qui estiga mirant puga veure coses noves. Quan traus coses noves, com una marxa, és un risc però hem de fer coses noves.

– Quins elements representatius trobem a l’heràldica?

El tapís dels hostes mahometanes. L’estil és molt característic de Palma de Mallorca.

– Què és el que més t’ha agradat o t’està agradant de tot el procés?

Una de les coses que més agraïsc de tot el procés és el fet d’haver conegut als altres càrrecs festers i compartir les vivències amb ells, tenim molt bon rotllo. És una sort coincidir amb gent amb la qual tens ganes d’estar.

– Tens especial il·lusió per algun moment en particular?

Li tinc molt de respecte a l’Ambaixada, no per la representació sinó per si em quede sense veu. Tinc moltes ganes de veure que ja està tot preparat per a eixir des d’El Partidor. I sobretot veure somriures i llàgrimes d’alegria.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *