Foradia

La desinformació és poder

• Els grans mitjans de comunicació, que en definitiva són propietat dels grans accionistes, no faciliten cap tipus de visió crítica • Eixa és la batalla que es lluitarà el 28 d’abril: la lluita entre la memòria crítica i la propaganda política

La crisi del 2008 va posar en evidència les misèries del sistema en el qual vivim, dirigida pels mercats i pels banquers, amb la connivència dels seus majordoms polítics i grans mitjans de comunicació. Van passar tres anys, el 15 de Maig del 2011 la indignació social va esclatar als carrers en forma d’un moviment que va impulsar els canvis polítics que arribarien quatre anys després, en 2015: es va acabar el bipartidisme i van entrar en escena nous partits que obligaven a moderar les polítiques d’agressió social i corrupció que durant els primers anys de crisi es van dur a terme sense pietat.

Aquests canvis polítics no arribaven a ser els que la societat demandava i necessitava, però sí un possible inici dels mateixos. Un bon exemple ho tenim a la Generalitat Valenciana: després de molts anys es va fer fora a un partit que acumula, a nivell estatal, milers de casos de corrupció en les seues esquenes (amb totes les repercussions per a l’esfera pública que això implica). Es va dur a terme el Pacte del Botànic, amb el govern de Compromís i PSOE i el suport crític de Podem.

Els resultats d’aquest nou govern són, encara que no tan ràpids i ambiciosos com la societat necessita, palpables: ha acabat amb la corrupció, ha llançat moltíssimes mesures socials, polítiques eficaces de creació de treball, impuls de PIMES, d’energies renovables, millores per als col·lectius més desfavorits, recuperació de serveis públics com la radiotelevisió autonòmica, valors i sensibilitats humanistes, ajudes a desenvolupar els municipis i coordinació amb els ajuntaments per a donar resposta a les necessitats locals.

Aquests resultats no hagueren sigut possibles sense una ciutadania crítica i vigilant, sense la pressió que s’ha donat als carrers, començant pel 15M, passant per la Plataforma per la Llei de la Dependència, la comunitat educativa i sanitària, els pensionistes i el feminisme.

Ara, 4 anys després d’aquest gran avanç, s’aproximen noves eleccions. Han sorgit moviments que representen idees i valors reaccionaris i regressius. Moviments polítics que estan sent impulsats per les grans fortunes, pels mercats i pels banquers. Els partits de les dretes competeixen per ser els que millor representen als interessos dels més rics. I els grans mitjans de comunicació, que en definitiva són propietat dels grans accionistes, no faciliten cap tipus de visió crítica al respecte, sinó, en la majoria de casos, tot el contrari: propaganda encoberta i manipulació.

Eixa és la batalla que es lluitarà el 28 d’abril: la lluita entre la memòria crítica i la propaganda política. Per una banda, hi haurà una part de la població que tinga ben clar quins partits representen clarament els seus interessos: els rics ho tenen claríssim. Però les classes mitjanes i baixes no sempre demostren estar ben informades, la seua elevada abstenció (beneficiària dels partits de dreta) és un indicador, entre altres, ben notable d’això. I és que, la informació és poder, però la desinformació també.

Font: Rodrigo Paños





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *