Marc Giró: “el poder de l’humor és la seua capacitat contestatària”
· La política està desplaçant-se cap a la dreta, o inclús tornant a certes idees franquistes, unes de les primeres víctimes seran els humoristes, igual que els artistes · l’humor és una força, una característica dels humans que és inevitable, com el fet de respirar.
L’humor en valencià ha sigut el tema de reflexió de les Jornades Sociolingüístiques d’Alcoi, que, celebrant la XXIV edició, s’han desenvolupat al Campus de la Universitat Politècnica de València. Diversos investigadors, professors, humoristes i experts han analitzat la situació actual de l’humor en valencià, la seua funció didàctica, el seu paper en la normalització lingüística, les seues característiques i els recursos més genuïns.
“Parlar d’humor és una cosa seriosa i de l’humor en valencià ho és més. Les Jornades Sociolingüístiques d’enguany han estat dedicades a reflexionar sobre els recursos que tenim per a fer humor en valencià. Ha comptat amb molts convidats i ens han aportat molts punts de vista per a la reflexió i el debat. En resum, han resultat unes jornades lúdiques al mateix temps que reflexives, com no podia ser d’altra manera”, ens comenta Verònica Cantó, secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
Entre els ponents ha estat present l’humorista Marc Giró, col·laborador del programa ‘Està passant’ (TV3). L’hem entrevistat perquè compartisca amb nosaltres la seua visió sobre l’humor, el seu estat, la seua funció social i altres qüestions.
– Quina és, des del teu punt de vista, la funció social de l’humor?
Des del meu unt de vista cap. Funció social la tenen els polítics, l’educació, la sanitat, etc. L’humor apareix a la societat inevitablement. Si l’humor tinguera una funció social que es poguera regular o controlar perdria el seu poder, que és la capacitat contestatària i revolucionària, d’anar més enllà de les coses, de refer el llenguatge, de repensar les coses. Per tant, l’humor ha de ser lliure. Jo tinc la sensació que està molt relacionat amb l’art, que és una cosa irreductible, que està en constant canvi, que no es pot institucionalitzar, tot i que s’intenta, igual que passa amb l’humor. A l’hora de la veritat l’humor és una força, una característica dels humans que és inevitable, com el fet de respirar.
– Podria una societat viure sense humor?
Jo crec que sí, que podria viure perfectament. De fet n’hi ha moltes, com són les dictadures o les dirigides per governs autoritaris, que el primer que intenten que desaparega és l’humor. Perquè comporta crítica i una altra visió de la realitat. Probablement no s’ha de viure sense humor perquè en el fons està comprovat que és una força de la naturalesa, que per molt que l’intenten reprimir acaba sorgint.
– I quin creus que és l’estat de l’humor actualment a la nostra societat?
Les reserves d’humor d’una societat sempre estan. El que ens hauríem de preguntar és quins són els canals pels quals aquestes reserves d’humor surten o es desenvolupen. Jo crec que els canals actuals per a fer humor a Espanya, siga això el que siga, són tortuosos i estan minats.
– En quin sentit?
Com que la política està desplaçant-se cap a la dreta, o inclús tornant a certes idees franquistes, unes de les primeres víctimes seran els humoristes, igual que els artistes.
– De fet ja hem vist alguns exemples, com el de Dani Mateo, veritat?
Sí. Jo Estic d’acord amb la correcció política, però durant els últims mesos s’ha dut a terme una malentesa correcció política, s’ha malinterpretat. La dreta s’ha apropiat de la correcció política. I quan passa això, com diuen en castellà ‘échate a correr’. Per tant, jo diria que els canals per on surt l’humor no estan en les millors condicions: la gent està mirant a veure per on trapitja. I això parla també de la qualitat de la democràcia en la qual estem, que també hem de veure quin és el seu estat i cap a on va dirigida.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi