Jesús Martínez: “el Batxillerat d’Arts és un dels nostres signes d’identitat”
Parlem amb Jesús Martínez, director de l’IES Andreu Sempere
Jesús Martínez, director de l’IES Andreu Sempere, és professor de música de Secundària des de fa 25 anys, i catedràtic d’Ensenyament Secundari. Va començar a impartir classes en les Illes Ballears. Fa ara 12 anys que exerceix en l’Andreu Sempere. Parlem amb ell sobre l’actualitat de l’IES Andreu Sempere, la seua oferta educativa, els seus projectes i els seus mètodes d’ensenyament.
Bon dia, Jesús, comenta’ns com ha sigut el procés per a exercir de director de l’IES Andreu Sempere
L’IES estava dins d’una dinàmica que necessitava canviar i una certa revitalització, era un sentiment compartit per una part majoritària del claustre. Es va presentar la possibilitat de presentar un projecte de direcció i el vaig encapçalar jo, des de fa vora un any i mig.
– Com està evolucionant aquest projecte de renovació?
Estem molt contents. Som un centre xicotet i familiar, som 48 professors per a 400 alumnes. Pensem que tractem molt bé a l’alumnat i que se sent a gust en el centre. Som un institut participatiu, obert, que escolta i té en compte les propostes de tots els sectors. Ens agrada que l’alumnat i les famílies s’impliquen cada vegada més en el funcionament del centre. A més, considerem que estem arrelats al barri i oberts a l’exterior.
– Una de les novetats que heu impulsat és el projecte d’internacionalització
Vam començar un projecte d’externalització dins de la línia estratègica de direcció del centre, els programes d’Erasmus Plus. Enguany ja hem fet mobilitats a l’exterior, 7 professors s’han beneficiat de les ajudes europees per a fer formació a altres països, com Portugal, França i Itàlia. Per a l’any que ve hem tornat a sol·licitar un altre Erasmus Plus i un Acction Clau 229 per a intercanvis escolars. Estem treballant ja un intercanvi amb una escola de la República Txeca, que és associada a la UNESCO, com nosaltres.
– El món globalitzat en què vivim demana cada vegada societats més plurilingües, esteu adaptant al centre en aquest sentit, veritat?
Efectivament. Vam demanar un programa experimental plurilingüe en francés que ja estem impartint a primer d’ESO. Aquests dies ens acaben de concedir un altre programa plurilingüe experimental per a fer un projecte interdisciplinari de robòtica en anglés, que el començarem a impartir el curs que ve. La idea és avançar cap al Marc Comú Europeu de Referència, que, en el nostre cas, té l’objectiu de garantir la competència en les dues llengües cooficials, una llengua estrangera, anglés; i ara comencem a ofertar una altra llengua com a primera llengua estrangera, el francès.
– El sistema educatiu està en constant evolució, un dels elements que tenen cada vegada més importància són les metodologies actives, com les esteu implantant?
Tradicionalment s’ha impartit als centres educatius una metodologia passiva: el professor es preparava les classes, entrava en l’aula i dictava la lliçó. Després, per a comprovar el nivell de coneixement dels alumnes els feia una prova, que consistia normalment en un examen. Eixe panorama ja està desterrat completament: estem avançant cap a metodologies actives. Ara el professor organitza el procés d’aprenentatge i s’encarrega que els alumnes treballen d’una manera més autònoma. L’important és que l’alumne estiga treballant a l’aula i que siga el protagonista del procés d’ensenyament. Nosaltres en primer i segon d’ESO ja estem treballant així. Hem incorporat àmbits a l’ensenyament, de manera que els professors de l’àmbit científic, tecnològic i sociolingüístic treballen conjuntament amb unitats didàctiques integrades i amb aprenentatge basat en projectes.
– Quin és el resultat que esteu experimentant, n’hi ha bona resposta per part dels alumnes?
L’experiència que tenim és molt positiva. Només portem un any però hem millorat el rendiment acadèmic. I el fet de treballar d’aquesta manera també demostra que es millora la convivència dins de l’aula. Treballem de manera cooperativa, amb grups de quatre o cinc alumnes, que van rotant, això fa que es coneguen molt bé entre elles i que la dinàmica de l’aula siga positiva. També estem introduint la metodologia de la gamificació. Tot gràcies també a que el professorat està fent un esforç d’adaptació a les noves propostes.
– A banda de l’ESO, oferiu els tres tipus de batxillerat…
Som un centre que va lluitar per incorporar el Batxillerat d’Arts, de la qual cosa estem molt orgullosos. És un dels nostres trets d’identitats. Relacionat amb això, hem sol·licitat una formació bàsica d’arts gràfiques que pensem que pot complementar molt bé els estudis d’Art. En eixa línia també vam sol·licitar el programa de Coordinació Horària amb el Conservatori, que ja hem aplicat enguany.
– Quan es durà a terme el programa Edificant que va anunciar la Generalitat?
L’Andreu Sempere té 40 anys i tenim la sensació que els polítics s’han oblidat de nosaltres. Des del 2004 s’ha anunciat a bombo i platerets la remodelació del centre. Però encara no hem passat de la fase de les bones intencions, amb governs autònoms i locals de diferents signes. Mentrestant hem vist com altres centres de la ciutat s’han anat remodelant i adaptant, de la qual cosa ens alegrem. Ens repeteixen que els diners, 4 milions d’euros, estan assignats, però no tenim cap document damunt de la taula.
– Per què considereu tan important aquesta remodelació?
No disposem ni d’un saló d’actes ni d’una sala multiusos gran per a poder desenvolupar actes. Cada vegada que organitzem un esdeveniment o actes de graduació hem de demanar un espai a l’Ajuntament i ens hem d’anar fora. Eixe espai beneficiaria al centre però també a tot el barri i tots els col·lectius, associacions de majors, aules d’informàtica, club de lectura… Hem de tindre en compte que tenim al costat l’Horta Major i el Tomàs Llàcer i estem molt a prop del Romeral. Seria un espai que dinamitzaria el barri, que jo crec que li fa falta.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi