Foradia

Eleccions municipals a Alcoi: entre la continuïtat i la incertesa

La fragmentació de l'oferta política de dretes i d'esquerres complica els pronòstics davant la cita del 26 de maig- Els resultats dels comicis autonòmics d'abril apunten a una nova victòria del PSOE, que podria governar amb el suport d'altres forces d’esquerres- El PP s'enfronta a una cita molt difícil amb una candidatura àmpliament renovada

Si els resultats de les eleccions autonòmiques i generals del passat 28 d’abril es prenen com una enquesta, tot apunta al fet que l’Ajuntament d’Alcoi seguirà governat els pròxims quatre anys per un PSOE que continua encadenant victòries i que podria utilitzar si així ho necessitara els suports d’altres partits d’esquerres. Aquesta extrapolació, que en altres cites electorals solia acostar-se molt a la realitat, es veu complicada en aquests comicis per dues circumstàncies importants: l’altíssima fragmentació de les ofertes polítiques de dretes i d’esquerres i l’impacte que puga tindre el vot en clau exclusivament local. La cita del pròxim 26 del maig es presenta a Alcoi amb un paisatge d’incerteses, que pot anar des de la continuïtat total amb l’actual legislatura a la sorprenent aparició d’una nova correlació de forces.

Pel que respecta al PSOE, els resultats de les eleccions del passat 28 d’abril situen al partit de Toni Francés com la força més votada en els dos casos. Amb els números de les autonòmiques obtindria 8 regidors (un menys dels que té en l’actualitat) i amb els de les generals 10 (un més). Aquestes perspectives poden resultar enganyoses, ja que en elles no es tenen en compte els beneficis que poden derivar-se d’una legislatura governant en solitari, que es plasmarien en un vot de clau exclusivament local. Els socialistes acaben de tancar quatre anys especialment plàcids en els quals han culminat projectes importants per a la ciutat, com la reobertura del CADA o la reforma del carrer Entença. Tot sembla indicar que aquest període de tranquil·litat institucional i d’entesa amb la Generalitat de Ximo Puig els reportarà notables rèdits polítics. No obstant això, resulta molt difícil pronosticar l’abast del creixement dels de Toni Francés enmig d’un mapa polític altament fragmentat, en el qual les majories absolutes semblen haver passat a la història. Continuar governant en solitari amb acords puntuals ja seria un bon resultat per al socialisme alcoià.

En arribar a l’esquerra del PSOE entrem directament en territori inexplorat. Els resultats de les eleccions autonòmiques i generals tenen poc valor en aquest cas, ja que a elles Podem i EU es presentaven amb una candidatura conjunta, mentre que en els comicis del dia 26 Guanyar Alcoi i Podemos concorren amb dues llistes diferents fent-se la competència. Amb els resultats de les eleccions generals d’abril Podemos EU obtindria 5 regidors i en les autonòmiques baixaria a 3. Repetir els resultats de 2015, en els quals Guanyar Alcoi es va convertir en la segona força política local amb 5 edils, sembla ara molt difícil. Les dues formacions progressistes hauran d’afrontar un doble risc: d’una banda, el desgast nacional que ha patit l’esquerra amb un transvasament de vots a un PSOE en ascens i per l’altra la penalització que imposen les urnes a les divisions internes. Les candidatures encapçalades per Sandra Obiol i Naiara Davó són dues de les incògnites principals de la pròxima cita electoral. Totes les anàlisis incideixen que aquesta separació de dues opcions amb plantejaments polítics molt semblants pot provocar una pèrdua de vots i de regidors.

Pel que respecta a Ciutadans, els resultats de les autonòmiques i les generals de l’abril passat deixen al partit en la mateixa posició que les municipals de 2015: amb quatre regidors i exercint de tercera força municipal. En aquest cas, el vot local pot suposar una important variació d’aquestes perspectives. La imposició des de Madrid de Rosa García com a candidata a l’Alcaldia, rebutjant les decisions de la direcció i de la militància local, pot tindre un alt preu en les urnes. El virulent conflicte intern viscut en aquest partit i el comptar amb una líder poc coneguda a la ciutat suposarà un peatge electoral l’abast del qual és difícil de determinar. A aquesta situació, cal afegir una altra dada altament significativa: Jorge Sedano, ex alcalde d’Alcoi, i principal responsable de l’èxit de Ciutadans en 2015, es desvincula iradament d’aquest projecte electoral i la seua absència durant la campanya es farà notar. El primer pas de Cs sense Sedano està ple de dubtes i d’ell es podria beneficiar un PP, que vol iniciar la seua recuperació.

El partit alcoià que s’enfronta a una situació més complicada és, sense cap gènere de dubtes, el PP. Els populars tenen  l’obligació de millorar els resultats obtinguts en 2015, que poden ser qualificats d’un autèntic desastre, ja que van perdre 7 regidors i es van convertir en la quarta força política de l’Ajuntament. Simultàniament, s’han d’enfrontar a la greu crisi que ha patit el partit a nivell nacional de la mà de Pablo Casado, veient com molts dels seus vots s’anaven a Cs i a Vox. Els resultats de les eleccions de l’abril passat confirmen aquesta tendència i deixen al PP a Alcoi amb l’equivalent a quatre regidors i continuant com quarta força política municipal. El periodista Quique Ruiz, amb una llista encapçalada per independents, és la gran aposta popular per a trencar totes aquestes dinàmiques negatives. Amb un missatge centrista basat en temes alcoians, el cap de la candidatura popular ha fet una arriscada operació, amb la qual intenta desmarcar-se de la situació general del partit i que es valoren les seues propostes des del punt de vista local.

A l’hora de parlar de Compromís, cal subratllar un fenomen molt característic d’aquesta formació política: els seus votants administren els seus suports segons les característiques de cada cita electoral. La millor prova d’això és que en les eleccions autonòmiques van obtindre a Alcoi l’equivalent a 4 regidors, situant-se com segona força política. En canvi, en les generals només van obtindre un, quedant en últim lloc. Tot queda doncs en mans de Màrius Ivorra, que encara la necessitat de frenar la pèrdua de vots que va patir el seu partit en les últimes municipals. La seua capacitat per al consens i els assoliments dels representants de Compromís en el Consell del Botànic són els seus principals arguments.

Una de les principals incògnites d’aquests comicis municipals és el resultat que obtindrà Vox. En les nacionals i en les autonòmiques el partit d’ultradreta va obtindre xifres superiors als tres mil vots, que li concedirien dos regidors en un hipotètic ajuntament. La possibilitat que per primera vegada en democràcia entren en el saló de ple regidors d’extrema dreta es perfila com a factible. No obstant això, els analistes nacionals insisteixen aquests dies a assenyalar que l’efecte Vox anirà diluint-se en les eleccions locals, ja que els resultarà difícil introduir el seu llenguatge en el debat polític sobre temes municipals. A més, presenta candidats molt poc coneguts i sense experiència política.

L’oferta de candidatures es completa amb la presentada per l’associació Tercera Edat en Acció, la cap de llista de la qual és l’empresària de 38 anys María Calero. Cal assenyalar que la Coordinadora de Pensionistes de l’Alcoià i El Comtat, el col·lectiu que està canalitzant les reivindicacions per les pensions, ha eixit públicament a dir que no té res a veure amb aquest partit.

Correlació de forces

La correlació de forces entre conservadors i progressistes donarà la clau del futur govern municipal. Convé recordar que les eleccions municipals de 2015 van marcar una victòria històrica de l’esquerra alcoiana, que va obtindre un total de 17 regidors enfront dels 8 de la dreta. Els resultats obtinguts en els comicis del passat mes d’abril assenyalen que aquestes distàncies s’han escurçat, gràcies a l’aparició de Vox, encara que els partits d’esquerres encara mantindrien la majoria.

Encara que es dóna com a segura una victòria del PSOE a Alcoi, una hipotètica caiguda del vot de partits com Guanyar, Podemos i Compromís podria deixar oberta les portes a un pacte a l’andalusa entre PP, Cs i Vox. Cal recordar en aquest sentit l’escenari obtingut en les eleccions autonòmiques, en les quals malgrat la millora socialista, el Botànic només pot reeditar-se gràcies a una diferència de dos escons. Encara que a Alcoi sembla molt improbable una bolcada d’aquestes característiques, aquesta és una hipòtesi que genera preocupació entre els partits d’esquerres.

Font: Javier Llopis./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *