Les Trobades per la llengua 2019 escalfen motors
L'encontre per la llengua 'Som i serem paraules' té lloc el dissabte 8 de juny a Benilloba
La cançó Som i serem paraules, amb lletra d’Alba Àlvarez i música i veu de Dani Miquel, posa esperit musical a la festa pel valencià que ompli de gom a gom places i carrers de bona part de les comarques del nostre estimat país. Les Trobades 2019, que se celebren aquest dissabte a Benilloba, homenatgen la figura i obra de Francesc Ferrer i Pastor per la seua tasca de recuperar i enriquir el valencià parlat i escrit.
El matí començarà amb una fireta i jocs populars en la plaça l’Omet. Posteriorment, s’inaugurarà el mural d’aquesta edició amb la dansà de Penàguila. Els locals i visitants podran gaudir de diferents exposicions, fins i tot, d’un taller de muixeranga, a càrrec de la Penyeta Blanca, i un concert de la Banda Jove. La vesprada seguirà amb una cercavila i més tallers i activitats per xiquets. El berenar popular a les 19 hores continuarà amb la visita als famosos telers de Rafael Julià a la Llar Jove. Contacontes, Dani Miquel i correfocs, a les 23.30 hores, tancaran la jornada de les Trobades, junt als concerts d’Allioli i Cactus.
SOM I SEREM PARAULES
Fragment del Manifest de les Trobades 2019 (Escola Valenciana)
Enguany, l’eslògan de les Trobades de la Federació Escola Valenciana és “Som i serem paraules”, en homenatge al lexicògraf i activista cultural Francesc Ferrer i Pastor. Fa més de 50 anys, Ferrer i Pastor va publicar un diccionari, el famós diccionari blanc i blau, gràcies al qual recuperàrem el valencià genuí que havia caigut en desús després de molts anys de manca de polítiques lingüístiques de les institucions valencianes i, sobretot, perquè la nostra llengua no s’ensenyava ni era vehicle d’aprenentatge.
Els cartells de les Trobades 2019 es visten amb els seus colors i incorporen un vaixell de paper, amb el logo d’Escola Valenciana. A més, a l’Alcoià-Comtat comptem amb un logotip personalitzat de la nostra Trobada, un tabal, resultat d’un concurs fet al centre.
El nostre model educatiu, basat en l’ensenyament en valencià, ha demostrat ser un model d’èxit, perquè, després de més de 30 anys d’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià de 1983, generacions d’alumnes han aconseguit un nivell òptim de competència lingüística, tant en castellà i com en valencià, i han tingut un rendiment curricular exemplar.
A pesar d’això, es tractaria d’un percentatge baix en un sistema educatiu que ha de ser l’espill de la diversitat lingüística i cultural d’un país que l’ha de valorar, cultivar i fomentar, com un patrimoni compartit entre els valencians i les valencianes, sense fronteres interiors, sense excepcions aïllacionistes, sense prejudicis monolingües. En aquest sentit, necessitem una llei d’igualtat lingüística que siga el marc normatiu que acabe amb les discriminacions. (…)
Per tal de fer realitat l’escola que volem, l’educació que necessitem, caldria reivindicar, també, un finançament autonòmic més just i el foment de l’escola rural, la gran oblidada de la normativa educativa.
Si es volen uns pobles vius no es pot deixar de banda l’escola valenciana rural, eix vertebrador del territori.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi