Foradia

Brots verds a les Comarques Centrals Valencianes?

A mena de reflexió. Columna per Vicent García i Pascual

A la fi d’octubre de 2011 amb motiu de l’obertura de l’últim tram – els túnels del Barranc de la Batalla – de la “Autovia Central A 7” – entre Alacant i Xàtiva, on es culminava, per fi, la major i més potent infraestructura que discorre pel nostre territori i que, al meu judici, contribueix decisivament, pel que fa a les comunicacions, a la necessària i inajornable vertebració de les Comarques Centrals, manifestava, donat el transcendent de l’esdeveniment, en un article, “Més enllà de Keynes“, publicat en els diaris Informació i Llevant d’Alacant i València respectivament: “Tot un salt en la vertebració del territori, on es troba una de les quatre àrees més significatives de la Comunitat, amb una aportació al PIB comunitari gens menyspreable. Un bon moment per a rellançar el projecte semiabandonat de les Comarques Centrals Valencianes, i emprendre noves i diferents activitats”. 

Cal remarcar això perquè la “Autovia Central “, eix Nord-Sud, significa un salt qualitatiu i quantitatiu sense precedents, i ha suposat un abans i un després, respecte a les comunicacions en la zona interior de les CCV, l’àrea industrial i mediambiental d’aquestes, equiparant-nos, després de 50 anys, a la part oriental o costanera, vinculada fonamentalment al turisme, que ha comptat durant tot aquest temps amb la “Autopista AP7 del Mediterrani”, acabant amb el greuge comparatiu que ha suposat aquella situació durant tantes dècades i acabant amb el fort “Enclavament geogràfic”, que injustament patíem les comarques d’interior, igualant-nos també, en el que a mobilitat viària es refereix, a les regions més avançades d’Espanya i d’Europa. I dic tot això per significar el paper de les infraestructures, que, si bé poden no ser el més important, després ho veurem, sí que resulten fonamentals per a la vertebració i la cohesió territorial.

2001. Delegació de les CCV a l’Assemblea de la Xarxa de D I Europeus ARENA a Stuttgart

Ara, amb la presentació el gener passat de l’esborrany del “Pla d’Acció Territorial dels Comarques Centrals”, PAT, per part de la Generalitat, i havent-se reactivat en la primavera de 2016 el Consorci de les CCV, per part dels ajuntaments d’Alcoi, Albaida i Xàtiva, Tavernes de la Valldigna i la Mancomunitat de l’Alcoià-Comtat, sembla que, a partir de les noves institucions, Generalitat i nous Ajuntaments, sorgits de les eleccions del 2015, adquireix de nou certa virtualitat el Consorci, que al meu entendre, des de les institucions sorgides en els comicis de 2003 van anar abandonant-se les activitats fins a cessar, per falta d’interés i compromís polític amb el projecte. I això ho dic com a cofundador del Consorci des de l’Alcaldia d’Ibi, membre llavors de la Junta de Govern del mateix i implicat, activament, en tots els projectes i programes fins a aquell any. Va ser aquesta falta, a partir d’aquell moment, reitere, de la imprescindible implicació amb el projecte, la causa d’aqueixa “inanició política” del Consorci, perquè pel que fa als agents econòmics i socials, tant les diferents associacions empresarials i els sindicats, especialment CC OO, van continuar amb la seua estructura associativa i operativa vinculats territorialment a les CCV.

En aquest sentit, vull posar en relleu que, si bé hi ha hagut un abandó temporal per part de la majoria d’institucions polítiques, més d’una dècada, hi han hagut altres persones i institucions, com acabe de ressenyar, que han continuat apostant, dedicant temps i recursos seriosament pel projecte. I, remarcar també, que els actuals moviments no parteixen en absolut de zero, perquè subsisteix un bagatge intel·lectual, acadèmic, d’infraestructures, persones i institucions, vinculades al territori, que des de mitjan dels 90, abans i després de la creació del Consorci de les CCV, apostaren fort per aquest territori amb tantes similituds econòmiques, socials, mediambientals i culturals, amb el convenciment que era necessari la identificació d’interessos i projectes comuns per a continuar  progressant més i millor.  

Hi ha molts elements que destacar que van afermar i continuen fent-ho per a mantindre viu aqueix concepte de territori, fortament arrelat i amb interessos compartits imprescindibles per a una major cohesió i vertebració d’aquest. He iniciat aquestes notes amb la referència a una infraestructura essencial, l’Autovia Central. Però no hem d’oblidar que de tota la Xarxa Tecnològica del País Valencià, l’Institut Tecnològic del Tèxtil, AITEX, i l’Institut Tecnològic del Joguet, AIJU, pioners de la xarxa, es troben, no per casualitat, en l’àmbit de les CCV, així com el CEEI d’Alcoi, i, com no, les Seus d’Alcoi i de Gandia de la Universitat Politècnica de València, amb continguts i departaments vinculats, fonamentalment, a les tecnologies pròpies dels teixits empresarials dominants en el territor

I, des d’un altre àmbit, no hem d’oblidar l’atenció prestada per importants i solvents organismes internacionals, concretament la Direcció General XVI de la UE, que, en 1997, a través del Programa Europeu TERRA, va aprovar l’ajuda per a la realització del “Projecte Concercost” dirigit a mancomunitats i municipis de les CCV, on es fa un monumental “Diagnòstic i estratègies d’intervenció socioeconòmica i directrius d’ordenació i articulació territorial”. No oblidem que totes les infraestructures i projectes esmentats en el paràgraf anterior també van ser finançats pels Fons Estructurals i els Fons de Cohesió de la UE, a la qual ens incorporàrem, afortunadament, una dècada abans. No oblidem, d’altra banda, la materialització a mitjan dels 90, dels Programes Europeus LEADER i PRODER, destinats bàsicament a més de 60 municipis rurals amb una inversió que va superar els 2.500 de pessetes en el seu moment en l’àmbit de les CCV.

Amb tot aquest bagatge i cúmul d’iniciatives de caràcter eminentment comarcal, els municipis d’Alcoi, Cocentaina, Xàtiva, Dénia, Gandia, Ibi, Oliva, Ontinyent, Tavernes de la Valldigna , i les Mancomunitats de la Safor i La Vall d’Albaida, decideixen, al febrer de 1999, crear el “Consorci de la Xarxa de Ciutats de les Comarques Centrals Valencianes”, CCCV, amb la finalitat de “promoure la integració territorial i funcional de les Comarques Centrals, així com afavorir la cohesió social, el creixement econòmic equilibrat i sostenible i la promoció cultural d’aquestes”. Tot un repte en l’àmbit de la Comunitat Valenciana i en la resta d’Espanya. A continuació, es crea la Xarxa Empresarial de les CCV, i els sindicats, concretament CC OO, per mor del seu mític secretari general, l’amic Paco Molina, ajusten la seua demarcació territorial a l’àmbit de les Comarques Centrals. Multiplicant-se en general les iniciatives, amb una gran convicció pel projecte. En la tardor de 1999 l’Ajuntament d’Ibi en representació de les CCV, cofunda amb d’altres ciutats europees la Xarxa ARENA, que englobava districtes industrials d’Alemanya, Suècia, Anglaterra, Itàlia, França i Espanya, celebrant-se a Ibi, en el marc de les CCV, a l’octubre de 2000 la IV Assemblea. Es presenta en el 2000 l’al·ludit i exhaustiu “Projecte Concercost”. A continuació, en la primavera del 2001 es presenta, amb gran repercussió el document de síntesi, en relació amb aquest, “Dinàmica de creixement industrial a les Comarques Centrals Valencianes “per Enrique Masiá, President de la Xarxa Empresarial de les CCV i de l’Associació DATO d’Alcoi.

Però no hi ha dubte que la iniciativa estrela d’aquell momento Va ser el “Examen de l’OCDE cobre les Comarques Centrals de la Comunitat Valenciana”, afavorit i finançat, fonamentalment, per tan solvent i prestigiós organisme internacional, l’OCDE, i dut a terme amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de València i d’alguns altres organismes de l’àmbit comarcal. Promogut i liderat per Mario Pezzini, responsable de l’Àrea de Desenvolupament Territorial i Governança de l’OCDE per a les regions Intermèdies. Estudi presentat entre els dies 27 i 29 de juny de 2001 a les ciutats de Xátiva, Alcoi i Ibi i sotmés a debat amb intervenció de nombrosos ponents nacionals i internacionals, comparant-nos amb dos de les més dinàmiques regions europees, la de Mòdena situada en l’Emilia-Romagna italiana, i la de Boras a Suècia.

Pel que, tant el Projecte Concercost, i especialment l’Examen de l’OCDE, van dotar solemnement, en les seues conclusions, de la més autèntica Carta de Naturalesa a les Comarques Centrals Valencianes. Alguna cosa que no va ser ni fàcil i senzill i que si es va fer realitat es va deure al profund convenciment en el Projecte de les CCV, al treball, i el suport de moltes persones que, creient en la potencialitat d’aquest territori, van entendre que important era per al futur benestar dels seus ciutadans i per al progrés de no poques empreses en un espai eminentment emprenedor.

Sabent que es quedara algú, involuntariament,  en el tinter, no podem deixar de referir-nos, en parlar de les CCV: a Alfonso Rus, Alcalde de Xátiva i primer President de les CCV, a Pep Marset, Alcalde de Cocentaina i President del Programa LEADER,  José M Orengo, llavorsTinent d’Alcalde de Gandia; a Pepa Xesa, Alcaldessa d’Oliva; a Joan Bodí, Alcalde d’Albaida; a Jordi Seguí, Regidor d’Indústria d’Alcoi. Entre els empresaris actius amb el projecte, a més del comentat Enriq Masiá,  Sinforiano Cantos, president de IBIAE, Mariano Lopez, President de ATEVAL i President també de la Xarxa Empresarial; al seu substitut i gran amic, el basc Fernando Casado, president de IBIAE i UCEF, Foia de Castalla, recentment mort, defensor a ultrança del Projecte. I, des del punt de vista acadèmic, destacar a l’encara hui incansable muñidor del Projecte Josep Antoni Ybarra de la UA, a Julia Salom i Joan M Albertos de la UV. I diferents col·laboradors ADLs o Secretàries: A Cebrià Molinero Secretari CCV i Coordinador CONCERCOST, Victoria Granda ‘ADL d’Ibi i done suport OCDE; Nestor Novell, Institut Politècnic de Gandia. No sería just deixar de costat la inestimable col·laboració, tant de la, lamentablement desapareguda, Caixa d’Estalvis del Mediterraneo com de Caixa Ontinyent.

Arribat a aquest punt continue creient que les CCV, constitueixen una potent “regió intermèdia”, entre les dues àrees metropolitanes de València i Elx-Alacant. On es compleixen els requisits que la identifiquen amb el “Desenvolupament Local”, amb sistemes locals d’especialització flexible, amb sistemes productius de petites i mitjanes empreses, amb àrees sistema, amb importants relacions tecnològiques i de col·laboració i subcontractació, amb imponents sinergies. Tota una evident configuració d’un clar “Districte Industrial”. Per tant, només queda aqueixa voluntat política i empresarial de seguir avant, amb força i convicció, enfrontant-nos als clars reptes de la globalització. És veritat que s’ha fet molt…, però queda molt per fer. En infraestructures, s’observen importants manques que hi ha que abordar, però com he comentat, són necessàries, però no suficients, com deia en aquella reflexió respecte a l’Autovia Central…cal avançar també en els intangibles, la cooperació, en I+D+i, en les TIC, la Indústria 4.0, etc.

Però no ens equivoquem, el més important, sens dubte, es la convicció plena en el Projecte de les CCV, i la imprescindible i intel·ligent cooperació política i empresarial. No vaja a ser es torne complir, de nou, el vaticini que advertira l’amic i prestigiós periodista, José Mª Perea, l’endemà de la cloenda de les jornades de l’OCDE, i els brots verds és queden sols en brots.

Font: Vicent García i Pascual, alcalde d’Ibi des de 1982 fins 2003./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *