Foradia

Joan Baldoví, Albert Rivera i Eduardo Zaplana

La frase, la imatge i la xifra. Columna per Vicent Luna i Sirera

LA FRASE

“Promet que defensaré els interessos justos de les valencianes i els valencians

(Joan Baldoví, diputat de Compromís. Congrés de Diputats 21-05-2019).

Aquesta fou la fórmula d’acatament de la Constitució espanyola que va fer servir el diputat de Compromís. Crec que és la  primera vegada, d’ençà de l’aprovació de l’esmentada Carta Magna, que un valencià ha gosat dir públicament al Congrés que promet la Constitució, però que ell està al Congrés per defensar els interessos dels valencians. En principi hauria de ser una obvietat, doncs es pressuposa que tots els diputats i diputades escollits pels valencians, siguen del partit que siguen, se’ls ha votat perquè  defensen els interessos del País Valencià. Ara bé, la realitat no és aquesta doncs els diputats valencians de partits estatals (PSOE, PP, Podemos, Ciudadanos…) es deuen a les directrius que els marquen des de Madrid. Quantes vegades l’obediència al partit els haurà fet votar en contra dels interessos dels valencians?. Jo us ho diré, moltes i moltes vegades. Per això, tot i que els mitjans de comunicació no se n’han fet massa ressò, Joan Baldoví ha tingut la valentia i dignitat de deixar ben claret a qui representa, i que no ha anat a pegar la cabotada. És allò que bascos i catalans fan al Congrés i al Senat: fer pinya i agranar cap a casa, tant se val si són partits d’esquerra, centre o dreta. Malauradament a casa nostra no ha estat així, més aviat al contrari. És l’exemple de Compromís que dels quatre diputats que tenien en la darrera legislatura han passat a només un, el mateix Baldoví, quan tots quatre es deixaren la pell treballant pels interessos dels valencians, i mireu com els ho ha agraït el poble. Un poble que, malgrat ser descaradament espoliat, menyspreat, ignorat…no acaba de reaccionar. I passen els anys i, com diria Joan Fuster, “tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”. I efectivament, això és el que està passant des de fa anys i panys, i seguirà passant mentre els valencians no s’adonen d’aquesta màxima fusteriana. No s’adonen que cal prioritzar, i que per sobre de tot hem de defensar i treballar per “nosaltres” (els valencians), sense oblidar-nos, per descomptat, de la resta de pobles.

LA IMATGE.

(Mirada d’Albert Rivera als presos polítics.

Congrés de Diputats, 21-05-2019).

Aquesta va ser la imatge que el líder de Ciudadanos escollí per il·lustrar la seua piulada, on demanava a la Mesa del Congrés suspendre automàticament les funcions dels presos polítics que han estat democràticament escollits diputats: Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull i Josep Rull. Diuen que una imatge val més que mil paraules, i efectivament aquesta mirada d’Albert Rivera ho diu tot: odi, supèrbia, menyspreu, ràbia… La impotència de veure com no han pogut aconseguir que els presos polítics no pogueren presentar-se a les eleccions. I és que la intolerància i el menyspreu a la diversitat lingüística són, entre altres, alguns dels trets que van donar lloc al naixement de Ciudadanos. Un moviment d’espanyolistes que allà per la dècada dels 90 van tractar d’articular un moviment en contra de les polítiques lingüístiques que s’aplicaven a Catalunya, i concretament a la immersió lingüística. A Catalunya, i gràcies a aquesta immersió, el català ha esdevingut un instrument per cohesionar la població, per afermar la identitat, per integrar els nouvinguts…. Ciudadanos naix per frenar aquest procés de normalització, doncs saben que aferma la identitat catalana i ells, en el fons, el que volen és allò que també desitjava l’inefable ministre Wert: “el nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans”.

LA XIFRA

“El testaferro uruguaià de Zaplana entrega els 5,7 milions d’euros pactats amb la justícia per a no ser jutjat”

(Diari la Veu, 21-05-2019). 

Captura del vídeo ofert pel diari ‘Informació’

Eduardo Zaplana, aquell que en el cas Naseiro va dir que “me tengo que hacer rico porque estoy arruinado” fou tot un exemple per als votants del PP que el tenien considerat com un bon alcalde, el millor president de la Generalitat, un excels Ministre de Treball i un autèntic patriota. Hi ha un refrany que diu: “de moliner mudaràs, però de lladre no eixiràs”. Zaplana, dins de l’”ofici de polític”, va fer tots els papers de l’auca: alcalde, president i ministre i tot, com ell va dir, per fer-se ric. Durant molts anys l’acompanyà el glamour, la fama, la bona vida…. Ara el seu testaferro, i per evitar ser investigat, ha entregat a la justícia 5,7 milions d’euros. Després de llegir aquesta mena de notícies hom es queda de pasta de moniato. Si està disposat a pagar-ne 5,7 milions, quants més en tindrà?. De tot plegat el més greu no és que Zaplana es fes ric ocupant càrrecs públics, no. El més increïble és que el poder legislatiu no ho detectés a temps, posant els “filtres” escaients. I el que ja és el summus  és que els diners robats els pogués traslladar a paradisos fiscals amb una total impunitat, quan ell i el seu partit s’omplien la boca de “patriotisme”.

Font: Vicent Luna i Sirera, Alcoi, 22-05-2019./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *