Foradia

La distòpia de la fertilitat

Mirada al món per Ester Jordà

Una distòpia és una representació imaginaria d’una societat futura amb característiques negatives, és una ‘antiutòpia’. A 1985 l’escriptora canadenca Margaret Atwood publicava un llibre de ciència-ficció que presenta una distòpia vista des de la mirada femenina i crítica de la seua autora ‘El cuento de la criada’, actualment una sèrie de televisió molt reconeguda.

Després d’un colp d’estat i de diversos atacs terroristes islàmics són els líders religiosos els que pugen al poder instaurant una teocràcia que resta els drets i llibertats a tots els ciutadans però molt especialment a les dones. Les dones passen a ser propietat dels hòmens i naix una casta anomenada ‘criades’. Mitat secta religiosa, mitat secta comunista eixes ‘criades’ són enviades a ‘hòmens de bé’ para que siguen violades fins que es queden embarassades ja que a eixa societat són molt poques les dones que poden tindre descendència.

L’èxit de la sèrie és comprensible en l’època del ‘me too’, on el feminisme ha aconseguit grans progressos a pesar del llarg camí que encara queda per recórrer. I més amb l’aparició de partits com Vox que a més de ser racistes i masclistes declarats estan sent recolzats pel Partit Popular i Ciutadans oblidant les espantoses propugnes que prometen.

La pregunta és… encara que de manera no tan exagerada com al llibre, segueixen considerant-nos com ximples portadores de fills i filles a este món? Si ací tenim a Vox demanant l’eliminació de l’avortament a EE.UU cada vegada són més els Estats que l’han prohibit. Estem tornant a enrere, la dona deixa de ser ama del seu cos per a que la societat regule les decisions que puga o no prendre sobre ell.

Ací a la nostra comarca l’àrea de salud és molt ‘cuca’. Només et quedes embarassada de seguida t’arriba una carteta amb totes les ecografies que necessites. Tens una matrona assignada una vegada al mes, paritoris de luxe i una sèrie de professionals que cuiden de tu fins el moment del part. Exacte, fins el moment del part. Perquè això és el que eres com a dona: un contenidor.

Una vegada has parit pots oblidar-te, aconseguir cita d’un ginecòleg quan estàs recent parida és tasca ben complicada ja que has de passar per intermediaris, cosa que, quan eres un contenidor de fetus no vius.

I que passa si et quedes mal? Oblidat de tractaments alternatius, de fisioterapeutes de sol pèlvic i de tots els avanços mèdics actuals. Et miren amb cara resignada i et diuen que ja estàs curada, que has sobreviscut al part i que eixe mal que sents és el normal o que ja se n’anirà. Molt de gust en conèixer-te i que quan et tornes a quedar embarassada, és a dir, tornes a ser un contenidor, es tornarem a vore.

Eixa distòpia que presenta l’autora on les dones són merament ‘contenidors’ de progènie humana per a garantir el futur de l’espècie és una realitat. Els homes joves no saben la pressió que senten les dones de 30 anys respecte a ‘que se’ls passa l’arròs. Estem avançant realment?

Font: Ester Jordà./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *