Foradia

Després de quaranta anys d’abandó, l’Ajuntament d’Alcoi escomet un pla per a rehabilitar l’àrea del Molinar

El repte de recuperar la història • Un conjunt d'arqueologia industrial d'alt valor, que s'ha vist fortament degradat per la falta d'iniciatives per a la seua revitalització

Després de quaranta anys d’abandó i enmig d’un procés de deterioració que molts consideren irreversible, un Ajuntament d’Alcoi escomet per primera vegada un pla integral per a la recuperació de l’àrea fabril del Molinar. Una inversió inicial de 1,5 milions d’euros permetrà posar en marxa un gran projecte amb el qual aquesta ciutat es retroba amb un dels capítols més brillants de la seua Història. Aquesta obra, impulsada pel govern de Toni Francés, és un dels grans reptes de la legislatura municipal que està a punt de començar.

El bressol de la industrialització valenciana o la catedral de l’arqueologia industrial. Aquests són alguns dels qualificatius que s’usen per a descriure un conjunt arquitectònic únic en el món, els orígens del qual es remunten al segle XVI i que va viure els seus moments d’esplendor a cavall entre els segles XIX i XX.

La utilització de l’aigua com a força motriu per als processos manufacturers explica l’existència d’aquesta singular vall industrial. A la fi del segle XVI s’instal·laven en la zona els primers batans i molins de farina, seguint la creació d’indústries al llarg dels segles XVII i XVIII. A mitjan segle XIX la consolidació del tèxtil marcava el punt d’arrencada de l’esplendor d’aquesta zona, en la qual en aqueixa època ja existien comptabilitzades 49 fàbriques i en la qual en alguns moments van arribar a treballar més d’un miler d’empleats. El cor del Molinar palpitava amb força durant la primera meitat del segle XX i l’atractiu de les seues factories portava a Alcoi a treballadors de fora, contribuint a impulsar l’estirada demogràfica que va viure la ciutat en les dècades dels cinquanta i dels seixanta.

Una forta crisi del sector tèxtil i la normalització del servei de subministrament elèctric van provocar a partir dels anys setanta el tancament de nombroses factories i una massiva fugida d’empreses cap a altres espais més accessibles. A poc a poc, l’aigua del brollador va deixar de moure les rodes de les fàbriques i es va anar destinant al subministrament d’un Alcoi que creixia en habitants. Entorn de la dècada dels huitanta del passat segle, aquell paisatge industrial ple de vida es va anar convertint en una ciutat fantasma plena d’edificis abandonats.

Genocidi patrimonial

A partir d’aqueix moment, Alcoi li dóna l’esquena al Molinar i s’oblida de l’existència d’un dels seus elements patrimonials més destacats. Amb el pas dels anys, les pluges, els incendis i la falta de manteniment van convertint en una ruïna a aquest conjunt d’edificis singulars i d’alt valor històric. Les fàbriques van esfondrant-se l’una després de l’altra, sense que cap administració pública assumisca les reivindicacions de sectors ciutadans i d’especialistes en Història que demanen la rehabilitació i l’aprofitament del conjunt com un pol d’atracció turística i cultural. Experts en arqueologia industrial qualifiquen aquesta situació de “genocidi patrimonial” i denuncien en tots els fòrums nacionals i internacionals l’estat d’abandó d’aquesta àrea fabril. En 1984 s’elabora un pla director per a recuperar el Molinar, però mai s’arriba aplicar.

En 2005 la Generalitat declara la zona Bé d’Interés Cultural. Aquesta mesura es tradueix en la rehabilitació de la fàbrica de Els Solers, l’única iniciativa d’aquest tipus que s’ha posat en marxa en 40 anys. Les expectatives es veuen defraudades, l’edifici reformat es deixa abandonat i sense ús, la qual cosa provoca que amb el pas del temps patisca importants destrosses per actes de vandalisme i per robatori de material. El Molinar segueix deixat de la mà de Déu i dels homes, es produeixen noves ensulsiades d’edificis i la vegetació va apoderant-se del paisatge de pedra, convertint-lo en alguna cosa semblança a aqueixes ciutats maies absorbides per la selva.

70.000 visitants anuals

Està dinàmica es trenca, quan en la seua segona legislatura com a alcalde Toni Francés anuncia un pla per a la recuperació del Molinar, que compta amb el suport de la Generalitat. La primera fase, ja en licitació, suposa una inversió de 1,5 milions i té com a projecte estrela la conversió de l’antiga fàbrica Els Solers (l’única rehabilitada) en un centre d’interpretació de la industrialització, dotat dels més destacats avanços tecnològics. A més, es preveu la consolidació de dos edificis contigus, la rehabilitació de la cúpula del brollador, la recuperació de part de la xarxa d’aigües i la creació d’una ruta ciclopeatonal. És un projecte que pretén reconciliar Alcoi amb el seu passat i que naix amb l’objectiu de convertir-se en un atractiu turístic, que segons les estimacions municipals portarà a la ciutat una mitjana de 70.000 visitants anuals. Al llarg de la passada campanya electoral, aquesta actuació s’ha convertit en un dels compromisos centrals del PSOE alcoià, sent la iniciativa a qui donen soprt la resta de partits polítics.

Des de l’actual corporació existeix la voluntat de desenvolupar una segona fase de rehabilitacions en el Molinar, l’envergadura del qual dependrà de les fonts de finançament que es vagen obtenint. L’objectiu és recuperar en la mesura del possible un paisatge industrial que s’ha vist destruït per quatre dècades d’abandó.

Instrument de revitalització

La recuperació de l’antic patrimoni industrial s’ha convertit en un instrument de revitalització econòmica per a Alcoi, transformant-se en una via de desenvolupament que ha sigut explorada amb major o menor fortuna pels diferents governs municipals. Ací està l’obra exemplar del campus de la Universitat Politècnica en les velles fàbriques de Ferrándiz i Carbonell. Una altra fita important va ser l’ús de l’antiga seu de Papereres Reunides per a albergar l’Institut Tecnològic del Tèxtil.

L’actual govern s’enfronta al llarg de la pròxima legislatura amb dos importants reptes en aquest sentit. Al costat de la recuperació del Molinar, aquest mandat municipal també estarà marcat per la reforma de la poma de l’antiga illa de Rodes, cridada a convertir-se en un parc tecnològic i en seu de l’Institut Tecnològic de la Cosmètica.

Alcoi busca en el seu passat eines per a enfrontar-se amb el futur. El patrimoni industrial d’aquesta ciutat és un llegat de valor incalculable la utilitat del qual està fora de tota discussió.

Font: Javier Llopis./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *