Putín, Felip VI vs Laura Borràs i el valencià motor econòmic
La frase, la imatge i la xifra. Columna per Vicent Luna i Sirera
LA FRASE
“Espanya ha de decidir ella mateixa com conviure amb els territoris problemàtics, amb Catalunya i amb el País Basc[…]espere que els problemes siguen resolts mitjaçant el diàleg i el debat”
(Vladímir Putin. Ara.cat, 06-06-2019)
Cada vegada són més les veus, d’arreu del món, que li demanen a l’Estat espanyol que el problema que té amb Catalunya l’ha de resoldre dialogant. Tot i així, sembla que el Govern del PSOE no vol afrontar la realitat, acceptar que l’actual estructura organitzativa de l’estat autonòmic no ha resolt el problema de l’Espanya plurinacional. Putin parla de “territoris problemàtics” per no mullar-se, doncs “tenim amb Espanya unes bones relacions, amb arrels històriques”, però en realitat sap molt bé que la Constitució de 1978, amb aquell nyap de “las regiones y nacionalidades”, no ha resolt l’encaix de les diferents nacions que hi ha a l’Estat Espanyol. Aquesta “cerrazón” ha portat Espanya a un atzucac, deixant que el problema català el resolgués la justícia. Una justícia post franquista que està fent el ridícul més espantós a nivell internacional, donant mostres fefaents que aquesta “democràcia” està adulterada o com dia Joan Tardà és de “low cost”, i onhi ha greus problemes pel que fa a la separació de poders, perquè no existeix. I, mentre passa tot això, des de la resta del món el que li estan dient a l’Estat espanyol, com darrerament els ha recordat Nacions Unides (ONU), és que han d’alliberar immediatament el presos polítics, perquè la seua detenció “és arbitrària i contravé tant la Declaració Universal dels Drets Humans com el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics”. I fet això, que dialogue i escolte el clam del 80% de la població catalana, que vol resoldre el seu futur en un referèndum d’autodeterminació, com ja han fet altre estats del món.
LA IMATGE
El Rei Felip VI rep a Laura Borràs, número dos de Junts per Catalunya al Congrés espanyol
(Vilaweb, 06-06-2019)
El Tribunal Suprem no ha permés que el pres polític Jordi Sànchez, número u al Congrés espanyol per Junts per Catalunya (JxCat), participés en les reunions amb el rei Felip VI ( una mostra més de la manca de separació de poders que té aquest estat). Ho ha hagut de fet la número dos Laura Borràs, qui li ha entregat una carta del mateix Sànchez i el dictamen de l’ONU que exigeix l’alliberament dels presos polítics. En la posterior roda de premsa, Borràs ha manifestat que la primera cosa que li ha dit al monarca és que “els catalans no tenim rei”. Si fa uns deu anys algú ens hagués dit que CiU (si fa no fa el que avui és JxCat) anys després diria públicament que els catalans no tenen rei, de segur que no ens ho haguérem cregut. Llavors no ens haguera sorprés que ho digués la CUP o ERC, però no la coalició de l’empresariat català. I és que aquell discurs del monarca, que venia a beneir el “a por ellos”, marcà un abans i un després a Catalunya. Moltes coses han hagut de canviar perquè un partit com CiU donés el pas cap al dret a l’autodeterminació. La majoria de la societat catalana no vol saber res de la monarquia, el desafecte envers la figura del Felip VI és constatable arreu de Catalunya, però i a la resta de l’Estat? Hi ha partits que s’omplin la boca dient que són d’esquerres i republicans, però que per a ells la figura del rei és intocable (hipocresia?, fariseisme?, nacionalisme espanyol?…). La rèmora de la monarquia és una altra de les deficiències d’aquella Constitució que, com diria Adolfo Suárez, “se incluyó en la Ley de la Reforma Política de 1977 para no tener que hacer la consulta, porque se hubiese perdido”.
LA XIFRA
“El valencià com a motor econòmic: la llengua genera almenys 2.000 milions d’euros i 56.000 llocs de treball”.
(Diari la Veu, 05-06-2019)
L’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) acaba de presentar-nos els resultats d’un estudi on, per primera vegada, ens fa una aproximació sobre “la contribució de l’activitat empresarial generada al voltant de la llengua a l’economia valenciana”. Els resultats són força esperançadors i “desmunta la creença sobre la poca utilitat del valencià en l’àmbit laboral”. Aquells que diuen que el català no serveix per a res, hauran de mesurar les seues paraules. Aquest estudi, fet abans que es posara en marxa À Punt, ens diu que la nostra llengua al País Valencià genera almenys 2.000 milions d’euros (el 2,6 % del PIB autonòmic, encara lluny del 4,52% del País Basc) i permet, poca broma, mantindré 56.000 llocs de treball permanents (el 2,9% del total de l’ocupació al territori valencià). Quan una llengua, a més de servir per a comunicar-se i ser el tret d’identitat més important d’un poble, és ensems un motor econòmic i genera riquesa, com demostren aquestes dades, quan tot açò passa és que anem pel bon camí. És evident que hi ha molta feia a fer, però el 2,6% del PIB i el 2,9% d’ocupació són dades positives, gens menyspreables. El món empresarial valencià hauria de prendre nota d’aquest estudi, doncs invertir en la nostra llengua és rendible, genera riquesa i té futur. Però no solament l’empresariat, també les institucions públiques i privades com ajuntaments, mancomunitats, fundacions, caixes d’estalvi… La nostra llengua ha pogut aguantar, al llarg dels segles, tota mena d’embats: persecució, prohibició, menyspreu… però ha resistit i ha sobreviscut. És una llengua molt agraïda, i quan els polítics la deixa créixer, encara que minsament, ens mostra les seues veritables potencialitats: aferma la identitat, integra els nouvinguts, és el pal de paller d’un poble i, a sobre, és un motor econòmic i genera riquesa.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi