Foradia elgrat

Lorena Zamorano, regidora: “Ens mereixem fer creu i ratlla a l’assumpte de La Rosaleda”

Entrevistem a Lorena Zamorano, regidora d’Urbanisme, Contractació, Patrimoni i Turisme

La nova legislatura ha deixat un relleu important en la tasca d’Urbanisme. Lorena Zamorano substitueix a Manolo Gomicia al front d’aquesta gran responsabilitat. Una feina que compaginarà amb tres competències que li resulten ja familiars, Contractació, Patrimoni i Turisme, i que s’engega intentant tornar eixa legalitat oblidada a La Rosaleda, un dels deutes pendents en aquesta matèria a Alcoi. De moltíssims projectes parlem amb la número dos de la llista socialista alcoiana.

Lorena Zamorano, regidora de fins a quatre delegacions distintes. Destaquem, en primer lloc, aquella que és nova en la seua trajectòria a l’Ajuntament d’Alcoi, la d’Urbanisme, agafant el relleu de Manolo Gomicia.

El repte més important que té la ciutat és l’aprovació del PGOU, el Pla General. Ens queda ja l’altra part, la darrera. El meu propòsit és culminar aquesta aprovació durant esta legislatura. Sé que no serà fàcil, perquè és la part que més polèmiques pot suscitar, però crec que en treball i constància, tot arriba.

Quins poden ser aquests obstacles?

La part estructural és l’àmbit més extens. Vol dir l’ordenació del territori en la seua amplitud. Es tracta de detallar molt en concret coses com quantes altures ha de tenir un determinat edifici en un carrer concret, l’aprovació del catàleg de béns protegits -quines façanes i quines no-. Per això que dic que aquesta part té més punts de fricció que l’altra. Però arribarem.

En aquests paràmetres, com es planteja Alcoi la ciutat que serà en un futur?

El govern municipal i jo pensem en una ciutat bolcada al ciutadà. Eixe canvi de mentalitat que defensa que no totes les ciutats han d’estar fetes perquè circulen els vehicles, sinó per a viure-les, no solament en el cas d’Alcoi. Primar la sostenibilitat i accessibilitat, que són el futur, de la mà de les noves tecnologies, amb la idea de la Smart City. El tema de la peatonalització és fonamental, de cara també a fomentar el comerç de proximitat, de barri, i dinamitzar els nuclis urbans, afectats pel transvasament de població cap a l’Eixample, etcètera.

Parlant d’herències, la que ens ha deixat La Rosaleda i que comença a veure la llum amb un nou avantprojecte, com a novetat que hem conegut.

Jo crec que els alcoians ens mereixem fer creu i ratlla en este tema, perquè ja són molts anys de discrepàncies del model que finalment ha d’haver-hi. Ara està licitant-se la redacció del projecte, basant-se en un avantprojecte que ja està consensuat en La Carrasca, que ja ha estat acceptat pel tribunal, i que esperem que comporte a la realització d’un que defenga la legalitat d’eixa zona, i tancar eixa porta. A estes altures, molta gent no entén per què s’ha de tornar a fer; doncs perquè està mal fet i s’ha de tornar la legalitat a la plaça. El principal problema era mantindre la zona verda. L’impediment bàsic que hi havia per compatibilitzar-la, amb el tema de l’aparcament, era pels forjats, que no es cumplien els metres de profunditat de la terra, que pogués albergar espècies d’arbres de més altura. Quant als metres quadrats de zona verda, tampoc compleix, l’actual projecte. (…) Confie en què a la segona o la tercera va la vençuda.

També la segona oportunitat que s’ha donat al concurs de rehabilitació dels xalets de la Font Roja, que ha quedat desert.

No sé moltes coses li poden passar ja a aquesta obra. Haurem de tornar-la a licitar. Analitzarem, per la part tècnica de l’Ajuntament, si hi ha sigut un problema de preu, si estava el projecte infravalorat i el de mercat és un altre, o altres circumstàncies. El tema és que es van presentar empreses però, una volta adjudicat, han anat desistint. També és cert que no estem en 2011, quan va baixar molt el tema de l’obra, concretament, la pública. Sembla que, ara que el món de la construcció torna a reviure, les empreses contractistes no tenen la mateixa necessitat.

Quant a Patrimoni, una competència que ja et resulta molt més familiar. El centre d’interpretació al Molinar?

Sí, a la fàbrica de Els Soler. Això ja està en marxa. L’obra està adjudicada; el primer pas és el tema de l’arqueologia ja que, al ser BIC, cal un estudi previ, anterior a qualsevol obra. Es documenta, es fotografia: eixe treball primari ha precedit als treballs en sí, que ja han començat. També està licitant-se la part del software 3D, la realitat immersiva, que encara no s’ha adjudicat. I faltarà un altre contracte, el tercer, relatiu a l’equipament interior de l’edifici com a centre d’interpretació. El meu interés era que este centre d’interpretació no fóra una sala expositiva, que igual podia estar ací a Alcoi que a un altre lloc. Volia, precisament, que la identitat d’Alcoi es veiés molt reflexada en eixe espai.

També es va parlar de fer el mateix, un centre interpretatiu, a les Coves de La Sarga, Patrimoni de la Humanitat, al Mas de la Cova.

Ja ho tenim. Hi havia un problema d’escriptures en la propietat, d’herències, que ens impedia adquirir-ho. Però ja està solventat. A partir d’ara, teníem en el pressupost de 2019 la reserva de crèdit per aquesta compra -260.000 euros de tot l’àmbit de protecció-, amb idea de llançar un projecte el pròxim any. La idea és fer un centre d’interpretació també en el Mas de la Cova, el que hi ha dalt, també una zona recreativa. No solament de les coves de l’abric de La Sarga, sinó un centre d’interpretació de La Canal en conjunt. Teníem una preocupació en protegir tot per evitar qualsevol edificació a la zona. Ens hem assegurat que, allí, mai es puga construir.

Turisme, altra de les teues competències. Objectiu: Fira Modernista.

Ja tenim, per fi, tancada l’agenda, estem editant-la. Cubicat s’encarrega aquest any. Cada vegada intentem triar un autor o empresa alcoiana distint per a què tinguen l’oportunitat. Eixa és la idea; contribuir a la fira modernista per donar-li visibilitat. Farcida d’activitats, està l’agenda, fins al punt que es solapen actes. No hem volgut deixar a cap entitat fora: la societat s’ha bolcat amb açò. Com a novetat? El diumenge de la fira, que l’hem volgut dedicar a l’esport modernista. Hi haurà una carrera pedestre, una demostració de bicicletes antigues, que vindrà des de Cartagena, gràcies a aquestes sinèrgies que es creen amb altres associacions modernistes, i pilota valenciana, que és molt nostra i que es remonta a principis de segle, i que ara està recuperant-se. També hi ha un concurs d’indumentària, per primera vegada, este any, que m’agradaria que es mantinguera en el temps, de la mà de l’Associació de Càncer que hi ha en Alcoi, amb l’objectiu de motivar que la gent es vestisca de classe obrera.

Un impuls cap a l’Alcoi Film Office, ja que Movistar ha escollit la ciutat per a alguns dels seus escenaris d’una nova sèrie, inspirada a Grècia.

Estic molt contenta. Ha sigut una aposta gran per part de la Regidoria de Turisme, que entraria en joc en el cas de fer-se rutes pels escenaris on s’ha rodat la sèrie a la ciutat d’Alcoi. Eixe és el producte turístic que vindria de recolzar la Film Office que és, en primer lloc, una font d’ingressos per a Alcoi quant a l’economia que es genera al voltant. El valor afegit d’Alcoi? La resposta ràpida, acompanyant a la productora en tot allò que li calgui. Tenen el meu telèfon directe; aquesta proximitat no la tenen en Madrid ni en Barcelona.

Altre tema turístic per excel·lència, les festes de Moros i Cristians d’Alcoi, que ja són BIC. Han d’estar a l’altura…

Tu ho has dit. Han d’estar a l’altura. El BIC comporta un encotillament, precisament, per tal de mantenir-ho al llarg del temps. Sempre dins de l’oberturisme, per descomptat, que ha d’haver-hi, que tots entenem i sabem per on anem, però es necessita eixe rigor. Igual que la Cavalcada. Hem de mantindre el ‘degoteig’ del turisme durant tot l’any.

Anant de número 2 en la llista socialista, van haver rumors de convertir-te en alcaldessa, en el cas de què Toni Francés deixara el càrrec.

No, no voldria ser alcaldessa. És una qüestió d’aspiracions; crec que no ho faria bé. No em senc capaç. Sóc més de rereguarda, com una formigueta. I estic molt orgullosa del nostre alcalde.

Font: Marta Gisbert./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *