El colp de timó del PSOE cap a la dreta
· És possible que estiguem veient com torna el PSOE que durant molts anys s’ha alineat amb els grans poders i els polítics i empresaris corruptes · Si finalment es renuncia al pacte amb Unidas Podemos, augmentarà el desencant social i la desafecció política
En 2016 no es va aconseguir un pacte entre PSOE i Unidas Podemos. Després de l’oportunitat, Sánchez va reconéixer en una entrevista a Jordi Évole que havia rebut pressions per part dels poders econòmics, empresarials i mediàtics per tal que no es consumara la coalició entre les dues formacions estatals que convencionalment cataloguem de progressistes. Tot seguit, va comentar que s’havia equivocat intentant la coalició amb Ciudadanos i no amb Podemos.
A partir d’aquestes oportunes declaracions, és molta la gent que va veure en Sánchez a la persona capaç de realitzar una necessària regeneració del PSOE, un partit que, havent aconseguit avanços socials molt importants durant les últimes dècades, en bona part havia entrat en el joc dels polítics corruptes i s’havia entregat als interessos dels poders econòmics neoliberals. L’honestedat del discurs de Sánchez va projectar una gran esperança: aproximant-se a Podemos, per fi el PSOE podria tornar a ser socialista i obrer.
En 2019, ha tornat a succeir: el PSOE no ha volgut conformar un govern de coalició amb Unidas Podemos. Ho ha evidenciat amb la seua actitud des del primer moment de les negociacions: tractant al seu suposat aliat amb superioritat, humiliant-lo, posant excusa rere excusa, deixant córrer el temps i llançant propostes, in extremis, desmesuradament desproporcionades, buides de competències reals. Són fets que poden considerar-se justificables en un context de dura negociació, però que evidencien una actitud hostil. El PSOE ha superat, inclús, els límits de l’ètica, fabricant fake news: ha filtrat a premsa un document dient que les propostes d’Unidas Podemos eren “exigències”.
Després del fracàs de la investidura de juliol, el PSOE ha explicitat que renuncia a un possible pacte amb Unidas Podemos en setembre. Diu que ho intentarà amb Ciudadanos i el PP. D’aquesta manera, el PSOE està confirmant que renuncia a tot el que Sánchez va representar amb el seu discurs d’aproximació a Unidas Podemos: la socialdemocràcia, que, en el context espanyol, passa ineludiblement per un pacte amb aquesta formació. És possible que estiguem veient com torna el PSOE que durant molts anys s’ha alineat amb els grans poders i els polítics i empresaris corruptes. El PSOE que ha fet els ulls grossos davant l’empobriment de les classes mitjanes, la precarització del món laboral i la corrupció política i empresarial.
Aquest colp de timó pot comportar conseqüències importants. Falta veure com es consuma i com s’interpreta la situació. Però, si finalment es renuncia al pacte amb Unidas Podemos, una d’aquestes serà l’augment del desencant per part d’una societat cansada d’esperar una victòria de l’esquerra i d’un govern estable decent. Un escenari que beneficiarà als partits més conservadors, reaccionaris i neoliberals; i més en un context internacional en què la ultradreta està vivint la seua particular revolució.
Asun Navarro: 
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi