Foradia

El planeta, Carola Rackete i 51.592€

La frase, la imatge i la xifra. Columna per Vicent Luna i Sirera

LA FRASE

“El que estem fent amb el planeta es insostenible”

(Unai Pascual. Levante EMV, 25-06-2019).

A casa nostra, i que jo recorde, fou cap a la dècada del setanta del segle passat quan el moviment ecologista començà a organitzar-se i posar el crit en el cel, que pel camí que encetàvem no anàvem bé: desforestació, destrucció de la costa, descontrol en l´ús de les aigües, especulació urbanística, abocadors il·legals als rius, descontrol en la caça  i pesca, consum insostenible, desertització…..Però aquest moviment, que al darrere tenien el suport de prestigiosos científics i investigadors de tot tipus, no fou ben rebut per la societat en general. Al llarg d’aquests anys els han dit de tot: “ximples, hippys, perroflauta, poca-soltes, utòpics… i per això han estat insultats per llauradors, caçadors, empresaris, polítics… amb l’argument que “volien frenar el progrés”. Doncs bé, tots aquells i aquelles que els insultaren i menysprearen haurien de demanar-los perdó i tragar-se els insults. Els ecologistes tenien, i tenen, més raó que un sant. I és que a hores d’ara ja s’han encés totes les alarmes, malgrat que encara hi ha qui no ho vol veure i que només mira pels seus interessos, malgrat que això implique contaminar, desforestar, extingir espècies…

És imprescindible un canvi de mentalitat en la població per reduir, reutilitzar, reciclar, preservar, regenerar…  Ara bé, és urgent que els ciutadans votem polítics que sense embuts estiguen dispostos a legislar en aquesta línia, lleis que paren els peus al laisez faire d’un sistema capitalista depredador i insostenible. Ara ja no són “quatre ecologistes tronats que diuen no a tot”, no, ara són científics de tot tipus, com Unai Pascual, que conjuntament amb altres 144 experts, de 150 països, han elaborat l’informe global més complet sobre la biodiversitat. El document alerta que pel canvi climàtic “un milió d’espècies està en risc d’extinció: 10% dels insectes, 25% d’animals i plantes”. Aquest ecologista ambiental, professor i investigador insisteix, com deia més amunt, que cadascú de nosaltres “no solament som consumidors, també agents polítics en el dia a dia i podem influir en quin tipus  de polítiques es dissenyen mitjançant una participació més activa”

LA IMATGE:

Carola Rackete, capitana del vaixell de salvament Sea Watch 3, moment en que és detinguda per la policia italiana

(Guglielmo Mangiapane,29-06-2019).

Doncs sí, efectivament, sembla la imatge d’una pel·lícula però és la pura realitat. Ara resulta que a l’Europa del progrés, la llibertat, la interculturalitat, la tolerància… en el vell continent fruit i barreja de tantes cultures, salvar persones migrants s’ha convertit en delicte. És el que li ha passat a Carola Rackete, quan atracà el Sea Watch 3 al port de Lampedusa amb quaranta migrants. Per aquest fet humanitari, i per haver esquivat una patrulla de la guàrdia marítima, li poden demanar penes de tres a deu anys de presó. Jo veig aquestes imatges i em quede de pasta de moniato.

 Aquest poema és el meu petit homenatge a totes aquelles persones que, per diferents motius, s’hi veuen abocats a migrar per cercar una vida més digna.

I vénen pel mar tot cercant la costa/amb ulls plorosos i llavis de sal,/alguns d’ells no despertaran del somni/engolits pel mar que plora per ells./Han arrencat les arrels per fugir,/per fugir lluny, sí, fugir o morir/i a desgrat allí han deixat mitja vida/soterrada entre muntons d’enderrocs/beneïts per diabòlics messies,/sembrant la terra amb la llavor de l’odi.

I vénen pel mar pregant-nos auxili,/apel·lant a la nostra consciència,/a la dignitat de l’ésser humà./Els seues esguards ens ho diuen tot, tot!/I en les seua mas grapats de terra, terra!/No tot, però, seran flors i violes,/ni paradisos, ni terres promeses/però amb ella els ha tornat el somriure/i l’esperança de volar, perquè/més val ser pardal de bosc que de gàbia.

Som molts els europeus, cada vegada més, que ja no confiem en aquest model d’UE que estan construint: perseguint migrants, tot convertint el Mediterrani en una fossa comuna; prohibint que prenguen possessió eurodiputats legalment escollits pel poble, com Carles Puigdemont i Toni Comín; posant línies vermelles a la sobirania dels estats i, en definitiva, convertint la UE en una maquinària massa lenta, pesada i allunyada del ciutadà. Convertint la UE en una unió monetària d’estats que es tapen les vergonyes i no caminant cap a una vertadera unió de pobles federats i lliures.

LA XIFRA

“La llosa del deute de la Generalitat s’eleva fins 51.592 milions

(Levante EMV, 28-06-2019).

D’aquest tema ja n’he parlat en aquesta columna, però la xifra és tant escandalosa que paga la pena insistir-hi. Tot i que el conseller Vicent Soler ha hagut de fer mans i mànigues per fer quadrar els números i mantenir en funcionament els serveis bàsics: sanitat, educació, serveis socials, dependència….La realitat és que el deute de tots els valencians ha crescut un 2,5 respecte del 2017. Aquest és degut, al meu parer, a tres motius. En primer lloc perquè l’estat, des de fa anys i panys i amb governs d’esquerra i dreta (UCD, PP, PSOE) ens espolia descaradament, o dit d’una altra manera:  que ens roba!. I no ho dic jo, ho diuen experts, empresaris, polítics… El segon motiu clama el cel. Resulta que per culpa d’aquest infrafinançament, el Govern valencià i per mantindré els serveis mínims, ha de demanar a l’estat diners, diners que són de tots els valencians i aquest els hi dóna però a canvi d’uns interessos. És a dir, la llei de l’embut, altrament dit Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). 

Mentre patim aquesta llosa de 51.592 milions d’euros, que hipoteca generacions i generacions de valencians i valencianes, i mentre l’estat passa de nosaltres, un de cada tres valencians està en risc de pobresa o exclusió social; els llauradors no poden viure del seu treball; milers d’alumnes encara pateixen els barracons; la xarxa de trens de rodalies és tercermundista; À Punt no pot millorar la qualitat per manca de pressupost; les ajudes a la nostra cultura, teatre, cinema, música, literatura… són francament insuficients. Mentre tot això, i més i molt més, passava i segueix passat, els nostres polítics, i aquesta és la tercera causa, han balafiat milions i milions d’euros en obres de cartró pedra, visites papals, esdeveniments efímers, carreres deficitàries, i fundacions per enriquir a amics, familiars i coneguts.

El Govern del Botànic I va tindre quatre anys per redreçar el rumb d’aquell Govern corrupte del PP que ens posà a sobre aquesta llosa. Ara tenen quatre anys més per dur endavant un projecte, encara que amb tres sensibilitats diferents, que il·lusione els valencians. Milers de valencians esperem no ser defraudats. 

Font: Vicent Luna i Sirera./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *